És ben cert allò de que quan estàs a la cua tot et surt al revés. El Manresa pot donar fe. El Cerdanyola va viure un final agònic, penjat del travesser de la porteria de Coca, intentant evitar un empat que el Manresa, si més no, es mereixia amb escreix. A la segona part el Cerdanyola va viure de rendes gràcies a tres gols a pilota aturada, una de les millors armes dels verd-i-blancs, mentre el Manresa ho intentava per terra, mar i aire sense que ni l'encert ni la Deessa Fortuna tragués el nas pel Congost. Al final, el rei de l'empat va demostrar que, també, és el rei... a pilota aturada, com ja va succeir al partit de la primera volta (un corner, un penal i una sacada de banda).

El partit va començar amb un ensurt a la porteria manresana després que Edu Fité possés a proba Cañadas amb un xut molt ajustat al pal (1'). El mateix Fité, després d'uns minuts de tanteig entre ambdós equips, es va inventar un altre xut que, aquesta vegada, va acabar amb la pilota rebutjada per l'escaire de la porteria (16'). I a la tercera va anar la vençuda, quan una falta directa una mica més enllà de l'àrea gran la va treure un Morales que la va clavar per l'escaire (25'). Encara no recuperat del cop, el Manresa va patir un altre ensurt quan un xut llunya de Morales va sortir fregant el travesser defensat per Cañadas (28'). Van ser els millors minuts del Cerdanyola, que després del primer avis de Fité es va fer amb les regnes del matx. Però quan varem travessar la mitja hora de joc, com ja va succeir feia una setmana davant l'Avià, el Manresa va començar a donar signes de vida en atac. Fruit d'això van arribar un parell de ocasions, claríssimes, que van ser el preàmbul de l'empat. Primer, als 34', una assistència de Fran Rubio va permetre Dani Arqués connectar una vaselina sobre Coca que, malauradament, va espetegar a sobre del travesser. Una mica més tard, amb els mateixos protagonistes de l'anterior ocasió, Dani Arqués xutava tal i com li va venir l'assistència de Fran Rubio, en una posició franca, però el seu xut va sortir per sobre del travesser (37'). El gol es veia venir, i no va trigar gaire a arribar. Un minut després de la ultima ocasió esmentada, una assistència de Dani Arqués des del cantó dret va caure a peus de Gascón, qui va sorprendre tothom amb una mitja volta des de la línia de l'àrea petita que va acabar amb la pilota al fons de la xarxa. Els pitjors auguris van desaparèixer de cop amb un gol més que merescut. No obstant, ja se sap quan dura l'alegria a la casa del pobre. Tres minuts més tard, després d'una jugada rocambolesca que va acabar en una sacada de cantonada, va arribar una altra clatellada pel Manresa. Chica va treure el corner molt tancat i Ahufinger, el central sumat a l'atac verd-i-blanc, es va anticipar als punys de Cañadas per batre per segon cop la porteria nord de l'estadi. I, per acabar-ho d'adobar, una altra acció a pilota aturada va acabar amb la l'esfèric al fons de la xarxa i amb quasi totes les possibilitats manresanes de sortir victoriós de l'enfrontament. Chica, novament, va ser l'encarregat d'executar una falta lateral (això sí, inexistent) que el ex jugador blanc-i-vermell Manolo Casto va rematar de cap, davant la sortida en fals de Cañadas, i que va acabar mansament al fons de la xarxa (43'). La cosa pintava negre, però quedava un mon de 45' per endavant i no era qüestió de llençar la tovallola, sinó de creure-s'ho.

I el Manresa s'ho va creure. De la mateixa manera que els locals van acaparar quasi tot el pes de la segona part, els de Toni Carrillo van anar desapareixent del camp davant l'empenta i el futbol d'atac d'un Manresa que va tenir Cañadas com un espectador més. Poc després de la represa, un xut de Fran Rubio (50') des de l'interior de l'àrea va anar tant ajustat al pal que des de part de la grada i, inclús, des de la banqueta manresana es va cantar gol, degut a l'efecte òptic (primera ocasió de la segona part). Als 53' Jona va provar sort amb un xut des de la frontal de l'àrea, potent, però que va morir en mans d'un Coca ben situat (segona). El domini manresà anava creixent a mida que avançaven els minuts davant un Cerdanyola que es defensava amb problemes. I sort van tenir els vallesans d'un gran Coca en un mà a mà davant Roma (63'), després d'una gran assistència de Gascón (tercera). José Antonio Montes, veient la clara superioritat del seu equip, i perduts per perduts, va treure més pólvora al camp amb l'entrada, a l'hora, de Joel i Sua. Als 70', una incursió de Joel cap a la línia de fons va acabar amb una assistència a peus de Gascón qui, de primeres, va engaltar una rematada que va sortir fregant el pal (quarta). El gol de l'esperança (la cinquena), que es veia venir, com a la primera part, no es va fer esperar més. Un minut més tard, després d'un rebuig defensiu fruit d'un corner, Joel va engaltar una mitja boleia que es va colar molt ajustada al pal, davant la mirada d'impotència d'un Coca tapat per un bosc de jugadors. Mancaven vint minuts llargs per trobar el mal menor de l'empat i les sensacions que es desprenien del joc d'uns i altres feia presagiar un final feliç. A manca de 10' pel final va arribar l'única ocasió de gol per part visitant. I, com no, a pilota aturada. Valderas, en treure una falta llunyana, va rematar al lateral de la xarxa, encara que Cañadas tapava perfectament el primer pal. Aquesta acció, a banda de les incursions estèrils de Rubén pel cantó dret de l'atac vallesà, van ser l'única gota d'aigua en un desert blanc-i-vermell. A quatre minuts pel final, una jugada ben trenada per l'equip manresà la va culminar Fran Rubio, a la mitja volta i en una bona posició, però la seva rematada, una mica tova, va anar a parara a les mans de Coca (sisena). En ple allau blanc-i-vermell (88'), Xavi Pujols es va endinsar fins a la línia de fons, va efectuar la passada de la mort cap a l'arribada de Sua qui, en una posició franca a la ratlla de l'àrea petita però en una posició una mica forçada, va engaltar un xut suau que, quan ja es cantava gol, va treure sota pals el ex blanc-i-vermell Jordi Guarch (setena). El Manresa no va defallir i un minut després el mateix Sua va superar amb una vaselina la sortida de Coca i l'oposició de la defensa visitant, però la pilota va fregar l'escaire sense que acabés al destí desitjat (vuitena). D'aquí fins al final (quasi quatre minuts d'afegit), el joc es va travar tot el que el Cerdanyola va poder, davant la permissivitat d'un àrbitre massa contemplatiu.

El Manresa ho va tenir a l'abast, però només va encertar una de les vuit ocasions que va generar a la segona part. Comencen a fer molta falta un parell de victòries (encara que el calendari més immediat és per tremolar). Comença a fer fred, aquí a baix.