Amb to ferm, sense pèls a la llengua i amb la vestimenta habitual que incloïa la inseparable corbata. Així s'ha presentat Josep Vives, president del Bàsquet Manresa, a una sala de premsa del Nou Congost més plena que en dies de partit. I ho fa fet per detallar la delicada situació econòmica que viu l'entitat. Aquest fet i molts comentaris que en paraules del mateix Vives "no s'ajusten a la realitat" han decidit l'entitat a organitzar aquest acte per explicar detalls que fins ara no s'havien fet públics. El titular principal és clar. O reuneix el Bàsquet Manresa els 600.000 euros del projecte de recapitalització o l'entitat córrer el greu perill de desaparèixer. A hores d'ara, el club bagenc ha aconseguit ja 100.000 euros. Com a subtítol, es pot afegir l'anunci d'una sacsejada de dalt a baix al club de cara al futur. Uns canvis estructurals dels que ningú n'està exclòs.

 

La recapitalització és del tot necessària per la viabilitat econòmica del club. En un context de crisi i la progressiva disminució del pressupost, el deute, tot i mantenir-se respecte la temporada passada, és cada vegada més gran comparat amb els diners disponibles. Si es donés el cas que l'ACB tornés a convidar La Bruixa d'Or a la propera lliga Endesa, sense aquests diners el club no podria complir els requisits d'ingrés. La temporada passada, l'entitat manresana va poder mantenir-se després que diversos membres del consell d'administració, Vives inclòs, hi posessin diners propis. Aquest any, però, la situació és molt diferent i els directius no poden fer un altre esforç de la mateixa magnitud. En els darrers temps, el Bàsquet Manresa ha reduït de 900.000 a 200.000 euros el capítol de deutors d'anteriors temporades. A canvi, s'han deixat de pagar diners a jugadors, tècnics, empleats i proveïdors actuals. El màxim mandatari manresà ha aprofitat aquest moment per anunciar, sense dir-ne el nom, que dos patrocinadors secundaris no han aportat els 400.000 euros amb què s'havien compromès. 

 

Vives ha reconegut sense embuts el fracàs que ha significat aquesta temporada i admet que les crítiques s'han d'entomar tal com vénen. "Només faltaria", ha comentat el president bagenc. Durant els darrers anys, els membres del consell d'administració han tingut més d'un cop la temptació de deixar-ho estar però han continuat al seu lloc "no per ocupar una cadira sinó per responsabilitat i perquè creiem en el projecte". Sobre les veus que aconsellen jugar la LEB la propera temporada, Vives també ha tingut resposta. "En cas de descens, ens quedaria el deute i ens baixarien els ingressos. A més, si ara ja hi ha problemes per reunir 600.000 euros l'any que ve serà possible pagar el cànon d'1,8 milions?", ha exposat. Altres fonts de deute del Bàsquet Manresa són un crèdit amb CaixaBank de 1,2 milions d'euros, ara en període de carència, i 1,6 milions amb Hisenda. Sobre aquest segon aspecte, l'entitat manresana paga cada més diners a l'Agència Tributària a canvi d'aplaçar els trimestres corrents amb l'objectiu que cada trimestre s'anés reduint l'endeutament. Però una nova normativa del Ministeri d'Hisenda impedeix ajornar l'IRPF des de l'1 de gener i això obliga al club a liquidar conjuntament dos trimestres d'aquest impost. 

 

Durant la seva intervenció, Vives ha fet un repàs dels seus dotze anys a la presidència. El primer record ha estat pel seu antecessor, Enric Torres, que va fer un esforç grandiós en el terreny econòmic per mantenir el bàsquet a la capital del Bages. També ha recordat, entre altres aspectes, que en el seu mandat el club sempre ha tingut un patrocinador principal, que actualment es guanya la vida "molt pitjor" que abans del seu accés a la presidència i que va aconseguir el crèdit amb CaixaBank gràcies a les gestions que l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol va fer amb Isidre Fainé. Aquest crèdit, avalat primer de forma solidària pels membres del consell i després per l'ajuntament de Manresa, va permetre al Bàsquet Manresa tornar a l'ACB l'any 2007.