La Cambra de Comerç de Manresa va ser fundada l'any 1906 amb la idea de disposar d'una institució que treballés per la competitivitat de les empreses locals, intentant equilibrar avantatges que podien tenir les empreses a altres territoris. Per això, des dels seus orígens ha vetllat per les infraestructures, la qualitat de la formació de les persones, les traves administratives o l'excés de càrregues fiscals que imposen les administracions, entre altres. I aquests objectius encara segueixen essent prioritaris en l'època actual.

La Cambra era i és el punt de trobada de les empreses de la seva demarcació actual, que comprèn pràcticament tota la comarca del Bages i bona part de la del Moianès. Els seus impulsors varen fer el pas sobretot per problemàtiques de la indústria, però ben aviat s'hi varen incorporar la resta de sectors, esdevenint una entitat representativa de tot el teixit empresarial. Sempre amb la prioritat centrada en aquest mateix territori, tot i que mica en mica va anar ampliant la seva cooperació amb altres Cambres, primer les més properes geogràficament, després a nivell nacional i estatal, i durant les darreres dècades amb moltes relacions internacionals.

Aquesta representativitat la converteix en un interlocutor legítim per a les administracions, donat que parla en nom de totes les empreses, perquè tots els sectors hi són, cosa que permet debatre i consensuar internament les postures a prendre abans de pronunciar-se. El sistema electoral garanteix que tots ells formin part dels seus òrgans de govern. Fins i tot la Cambra té reconeguda la funció consultiva per lleis que tinguin afectació econòmica per les empreses.

Molts dels sectors presents a la Cambra consensuen a nivell de gremis qui seran els seus representants. Per això, sovint es dona el cas que en molts dels grups electorals no cal fer votació, hi ha tants candidats com cadires. Tot i que no sempre és així. Tothom té dret a presentar-se pel seu sector, i quan cal, les urnes decideixen amb total transparència. Però sigui un cas o l'altre, els electes són els legítims representants de les empreses de la seva activitat.

El finançament cameral es va concretar ben aviat amb quotes obligatòries que pagaven totes les empreses de la demarcació, esdevenint un clar sistema redistributiu. De tal manera que les aportacions de les empreses més grans servien en bona part per fer projectes d'impuls per a les més petites. I d'aquesta forma, durant molts anys, la Cambra va poder anar sembrant llavors com la de la internacionalització, que han permès que avui dia siguem de les comarques proporcionalment amb més empreses exportadores de Catalunya. Però també cal dir que no totes les empreses veien de bon grat aquesta contribució obligatòria. El Govern Central va suprimir aquestes quotes el 2010, però va mantenir les funcions de les Cambres sense determinar com es finançarien, i obrint la porta a les aportacions voluntàries. Malgrat això, la Cambra de Manresa ha continuat prestant el seu servei, tot i que a dia d'avui encara no s'ha desenvolupat la nova llei catalana que ho ha de concretar.

El model cameral existeix a tot el món perquè és útil als respectius teixits locals, tenint el focus centrat al seu territori, sense dependències. Que per molts anys continuem gaudint dels serveis d'una Cambra com la de Manresa, i que pugui continuar essent pal de paller de tantes iniciatives com calgui en benefici de l'activitat econòmica de la comarca, que en el fons és crear riquesa que cal redistribuir, i així contribuir al bé comú.