Quan l'ascens fa pudor: el cas Santfeliuenc CF i la corrupció a la FCF

«Quan les regles del joc es modifiquen al gust dels qui manen, el futbol deixa de ser esport per convertir-se en instrument de poder»

15 de setembre de 2025

En un moment en què el futbol català hauria de ser exemple de transparència, meritocràcia i respecte per les normes, ens trobem davant d'un escenari que genera una profunda indignació. L'ascens del Santfeliuenc CF a Lliga Elit, en comptes de la Pirinaica, no és només una decisió esportiva; és, en el context actual, una resolució que fa pudor de prevaricació.

El president de la Federació Catalana de Futbol, Joan Soteras, està imputat per corrupció pel Jutjat d'Instrucció núm. 2 de Sabadell. La investigació judicial apunta a una presumpta manipulació electoral, falsificació de signatures i administració deslleial. Enmig d'aquesta trama, sorprèn -o potser no tant- que el Santfeliuenc CF, club vinculat a l'entorn federatiu mitjançant el seu president (Alberto Prieto), hagi estat beneficiat amb un ascens que molts consideren injust.

La manca de transparència en la gestió de la FCF, les decisions arbitràries en la resolució de competicions, i la designació de seus que afavoreixen determinats clubs, són indicis clars d'un sistema podrit. Quan les regles del joc es modifiquen al gust dels qui manen, el futbol deixa de ser esport per convertir-se en instrument de poder.

És legítim preguntar-se: quin paper juga el president del Santfeliuenc CF,  Alberto Prieto, en tot això? Si forma part de la trama investigada, si té vincles directes amb la cúpula federativa, si ha estat beneficiat per decisions que no responen a criteris esportius sinó polítics, aleshores estem davant d'un cas flagrant de tracte de favor.

La prevaricació no és només una paraula jurídica; és una ferida oberta en la credibilitat del sistema. I si l'ascens del Santfeliuenc CF ha estat decidit sota aquests paràmetres, cal exigir responsabilitats immediates. No podem normalitzar la corrupció. No podem permetre que el futbol català sigui governat per interessos personals i no per la justícia esportiva.

És hora que els clubs, els aficionats i les institucions alcin la veu. El futbol és de tots, no d'una cúpula que utilitza el poder per perpetuar-se. I si cal netejar, que es faci amb contundència.