A un any i pocs mesos vista de les eleccions municipals de 2027 algunes candidatures manresanes comencen a moure's. Sobretot aquelles que han de refermar la marca o han d'acabar d'ajustar aliances prèvies. Després d'intentar parlar amb uns i altres -reunió amb l'Artur Mas inclosa-, Sergi Perramon ha fet un pas endavant i ha presentat Avenç Nacionalista, un partit que, com ha apuntat Xavier Rius, va ser inscrit el passat mes d'agost per Jordi Puig Ros al registre.
Amb la presentació del nou partit, Perramon ha recuperat també el seu discurs més romàntic, en el pitjor sentit de l'expressió: homogeneïtzació del bon manresà, diferenciació per capes d'origen i una conspiració global basada en una suposada conxorxa dels partits tradicionals per mantenir un caos que els és rendible electoralment. O sigui, que uns polítics poderosos omplen els carrers d'immigrants i d'inseguretat "per mantenir la cadira". Després de més de dos anys fent de xai a tots i cadascun dels plens de l'Ajuntament de Manresa, l'olor llunyà de les urnes han tornat a despertar el llop que porta dins el jove polític.
Ho va verbalitzar en l'acte a la sala Voilà! davant de la seva claca i de militants de Junts i d'Aliança Catalana, i ho ha repetit en l'article mensual de la revista municipal L'Apuntador. Els immigrants han arribat a Catalunya per fer baixar els sous. I evidentment assenyala com a culpables d'aquesta situació els propis immigrants que arriben de zones empobrides i sense oportunitats, obviant que qui paga és l'empresari, que repeteix per activa i per passiva que necessita més mà d'obra barata, gairebé esclava: que treballi molt, que cobri poc, però sobretot, que no enredi entre hores.
Malgrat la intenció de Perramon, Avenç Nacionalista no opta per "aglutinar totes les forces nacionalistes descontentes amb l'actual gestió de Manresa", menys encara si opta a liderar la formació. Junts i Impulsem tenen coberta la plaça de cap de files, un lloc impensable de discutir per part de Perramon. Aliança Catalana, en canvi, pot tenir una bona base ideològica de votants, té un exèrcit nombrós, però més aviat mediocre de militants i tenen carència absoluta de líder. I això pot marcar la diferència entre treure uns resultats residuals a Manresa o veritablement fer forat.
Després que Perramon s'allunyés del FNC al cap de poc temps d'entrar a l'Ajuntament i que a mig mandat renegués de l'estil "poc elegant" dels deixebles de Sílvia Orriols, sembla que haurà de conformar-se amb passar a la història de Manresa de la seva mà, potser triomfant com a ultra, però a costa del seu prestigi personal.