Els jutjats de Manresa s'incorporen aquest 31 de desembre al nou model organitzatiu de la justícia previst a la Llei orgànica 1/2025, en el marc de la tercera i última fase del desplegament a Catalunya. El canvi suposa la transformació dels jutjats tradicionals en tribunals d'instància amb serveis comuns i afecta el gruix més important de l'activitat judicial del país, amb l'objectiu de guanyar eficiència, especialització i reduir els temps de resposta.
Manresa, dins la fase clau del desplegament
Catalunya completa aquest 31 de desembre el desplegament del nou sistema judicial amb la incorporació dels darrers catorze partits judicials corresponents a la fase 3, entre els quals hi ha Manresa. En aquesta etapa final també s'hi integren Arenys de Mar, Figueres, Vilanova i la Geltrú, Sabadell, Terrassa, Mataró, Reus, Granollers, Tortosa, Lleida, Tarragona, Girona i Barcelona.
Aquesta tercera fase concentra el 71,8% de l'activitat de l'Administració de justícia a Catalunya, fet que la converteix en el nucli central del canvi de model. Només la ciutat de Barcelona acumula el 34,9% del total de l'activitat judicial del país a través de la Ciutat de la Justícia. En comparació, els 33 partits judicials que es van incorporar l'1 de juliol representaven el 22,6% de l'activitat, mentre que Badalona i l'Hospitalet de Llobregat, que ho van fer l'1 d'octubre, suposaven el 5,6%.
En què consisteix el nou model judicial
La reforma implica un canvi de paradigma en l'organització de la justícia. Els jutjats tradicionals es transformen en tribunals d'instància, que funcionen amb uns serveis comuns que donen suport de manera transversal a tots els òrgans judicials del partit judicial. Aquest nou model permet una millor distribució de la càrrega de treball, més especialització dels equips i una organització més eficient.
Segons el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, aquesta nova estructura ha de contribuir a una reducció progressiva dels temps de resposta i a una millora global del servei públic de justícia, sense haver aturat en cap moment l'activitat judicial durant el procés de desplegament.
Un procés preparat durant tot l'any
Per fer possible l'entrada en vigor del nou sistema, la Generalitat va posar en marxa a principis d'any diversos grups de treball coordinats des de la Secretaria per a l'Administració de Justícia. Aquests grups han abordat àmbits com el marc normatiu, el personal, les tecnologies de la informació i la comunicació, els espais i equipaments, la formació i el vessant econòmic de la reforma.
El canvi ha implicat tots els estaments de l'àmbit judicial, incloent-hi l'Administració de l'Estat, la Generalitat, l'Administració de justícia, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el Consell General del Poder Judicial, la fiscalia i els col·legis professionals vinculats a la justícia.
Balanç positiu i ampli consens
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha valorat positivament el desplegament i ha afirmat que "Catalunya compleix el que havíem dit en els termes que estableix la Llei" i que el procés s'ha fet "de manera consensuada" amb els diferents òrgans judicials. També ha destacat l'ampli suport sindical, que ha permès aprovar les noves relacions de llocs de treball i els processos d'acoblament amb més del 80% de suport.
Espadaler ha definit la reforma com un "canvi revolucionari que persegueix fer una justícia més eficient" i ha remarcat la necessitat de completar-la amb la creació de noves unitats judicials, una petició ja traslladada al Consell General del Poder Judicial i al Ministeri corresponent.
Resultats sense aturar l'activitat judicial
Des del Departament de Justícia es destaca que tots els canvis organitzatius, d'espais, senyalística i sistemes d'informació s'han fet sense interrompre el funcionament dels jutjats. En els partits judicials incorporats a les primeres fases, els nivells de productivitat ja són iguals o superiors als previs al canvi, després d'una lleu baixada inicial considerada normal.
