Vaig conèixer a la Montse fa dècades. Jo acabava d'arribar a Ràdio Manresa i una tarda vaig veure que a la redacció hi havia una noia parlant amb el senyor Pintó, que era el cap de redacció. I va estar força estona i escoltant el murmuri de veus em vaig adonar que només parlava ella. Quan va sortir, el senyor Pintó me la va presentar i, em va dir, quan vingui la Montse Roldan a demanar-te alguna cosa, digues-li sempre que sí, perquè si no li dius, tornarà i tornarà fins que la resposta sigui sí.

Així ho vaig fer sempre i, curiosament, el dia abans de ser hospitalitzada el 9 de maig, va venir a la tertúlia i vaig fer aquest comentari amb els periodistes Francesc Serrat i Felip González i amb Ramon Fontdevila, que havia estat regidor de Cultura del consistori manresà quan ella va fundar el Club Gavines i els tres van dir: Caram, així que sabies el secret! L'haguéssim sabut nosaltres!

No era un secret, sino que la Montse va ser sempre infatigable. Primer, portant notes de premsa del Centre excursionista de la comarca del Bages, després amb la creació d'aquesta Associació que tants i tants viatges i tantes alegries va donar amb el seu teatre i música al centre penitenciari de La Model.

Va estar al Consell de la Dona perquè era femenina i feminista i no tenia por de res. Amb la premisa que el no ja el tenia, anava a tot arreu i, difícilment algú se li resistia.

Els darrers anys va portar cultura a la presó de Lledoners. La vaig acompanyar vàries vegades i vaig constatar que tan presos com educadors com funcionaris se l'estimaven. Portava un somriure a la cara etern i lluitava per la justícia, per la igualtat de gèneres i per a què els joves tinguessin un futur millor.

A les tertúlies del Barra lliure a Ràdio Manresa i Canal Taronja TV hi va ser 10 anys i la seva forma de ser era encomanadissa i sempre col·laborava amb qualsevol cosa que s'organitzés.

Manresa s'ha quedat sense un puntal de l'activisme social. Com ella explicava: "vaig conèixer als okupes del carrer Pedregar perquè feien soroll a les nits. Els hi vaig anar a demanar perquè no deixaven descansar al barri i quan vaig saber la seva situación de vida, vaig dir-me, hem de fer alguna cosa i es va crear Gavines!".

El nom de Club Gavines ve donat per les ànsies de llibertat d'aquests joves, les ganes de volar molt alt. Ara, Montse, tu també volaràs molt alt! La gent de Ràdio Manresa i Canal Taronja tv t'estimem i et trobarem a faltar.