Després de dos dies d'expectativa, habemus Papam (tenim un nou Papa). La primera pregunta que tothom es fa és: qui és aquest? Resumidament, un cardenal nord-americà, de 69 anys, que des de fa 2 anys era Perfecte del Dicasteri per als Bisbes (2023), l'equivalent d'un Ministeri en un govern de qualsevol país. Més enllà d'aquestes dades conegudes per tothom, la seva elecció dona pistes sobre les sendes que l'Església vol seguir els pròxims anys.
La sorpresa, l'altre nom de l'Esperit Sant
Creients i no creients podem coincidir en el fet que el nom de Robert Francis Prevost no apareixia en el pelotó encapçalant la cursa, ni en els de segona, tercera o quarta fila. Uns minuts abans de la seva proclamació oficial, encara ballava tants noms rellevants, però el seu no apareixia enlloc. Hi ha una dita clàssica segons la qual "qui entra al conclave Papa, surt cardenal". Com és possible que en dos dies, 133 votants d'arreu del món, que no es coneixen prèviament, passin de figures tan eminents i conegudes, per consensuar sobre casi un "desconegut"? Pensem que ser prefecte d'un dicasteri és insignificant per sumar 3/4 de vots en un conclave. Aquest consens ràpid i inesperat no pot ser atribuïble purament a la capacitat negociadora humana. Si fos així, els pactes entre polítics nostres que treballen colze a colze des de fa anys, serien més senzills i més freqüents. I resulta que no sol ser així. En el cas del conclave, aquesta sorpresa és el que els creients anomenem obra de l'Esperit Sant, acceptant que els demés hi posin el nom que més entenedor els sembli.
La presentació i la comunicació visual
Si algú va a buscar la mateixa foto de la presentació del papa Francesc dotze anys enrere, notarà diferències visuals en la indumentària. No és casualitat. És "comunicació no verbal". El nou Papa se situa en continuïtat amb el seu predecessor en el missatge. És premonitori que el seu segons nom sigui Francesc (Robert Francis Prevost). Alhora però, el nou Papa marca perfil propi. Per això, ha volgut recuperar alguns elements visuals en què el Papa Francesc tendia a ser mig negligent. Pot semblar una cosa de poca importància, però la voluntat de construir ponts entre diferents sectors es visualitza, de vegades, en coses petites. És la primera funció dels símbols: comunicar sense paraules.
Una identitat múltiple
El nou Papa és religiós agustinià. Va néixer a Chicago, d'un pare francès i d'una mare italiana. Va ser missioner i bisbe al Perú i ara era Prefecte a la Cúria Romana. És el primer Papa nord-americà i el segon sud-americà. Aquesta identitat múltiple en fa una figura polifacètica, que posa ponts entre el Sud Global i el Nord. Amb aquesta elecció, l'Església es dóna un programa de construir la unitat en la diversitat. El nou Papa està en una bona posició per a presidir-hi. De fet, en el seu primer missatge, ha insistit en un ensenyament del seu predecessor, el de construir ponts enlloc de murs. Molts, amb raó, deuen haver pensat en el mur de Trump. Convé ressaltar, però, que la solució de murs enlloc de ponts, tempteja en molts racons del món.
Podem dir que el primer Papa de la mundialització va ser Francesc. Aquest serà el segon. Liderarà l'Església en un moment delicat, d'estira i arronsa entre mundialització i desmundialització naixent representada en l'obra de Trump. Ara que vivim els primers assajos entre el capvespre del món hegemònic occidental i l'alba d'un nou món multipolar, una figura alimentada a tantes cultures és un gran encert.
El nom: Lleó XIV
La voluntat de situar-se en la continuïtat de la figura del Papa Lleó XIII (1878-1903) és tot un programa. Lleó XIII va liderar la reconciliació entre l'Església i la societat, en un moment de canvis socials profunds. La seva Encíclica "Rerum Novarum" (1891) fa, dels problemes socials d'aquell moment, una lectura tan profunda que sembla pensada per als moments que vivim ara. Aquesta encíclica posa els fonaments del que, fins ara, s'anomena la "Doctrina Social de l'Església". Davant la temptació de tancament enfront dels canvis socials profunds, Lleó XIII va liderar una actitud d'obertura i de diàleg molt encertada. El Papa Lleó XIV es vol situar en aquesta lògica.
Alhora, el nom de Lleó crea continuïtat programàtica entre el nou papa i el seu predecessor. El germà Lleó (1195 –1271), de vegades anomenat Lleó d'Assís o Lleó de Viterbo, va ser un monjo i escriptor italià. Va ser un dels principals companys de Sant Francesc d'Assís, de qui va ser confessor, secretari, amic i deixeble predilecte.
El nom de Lleó, Catalunya i Manresa
El nom papal de Lleó desperta sensacions especials a Catalunya i particularment a Manresa. Va ser el Papa Lleó XIII qui va proclamar la Mare de Déu de Montserrat Patrona de Catalunya, l'any 1881. Cinc anys més tard, l'any 1886, va atorgar a la Col·legiata Seu de Manresa el títol de Basílica que ostenta en l'actualitat. És el que es visualitza a través dels dos símbols, el Conopeu i el Tintinacle davant l'altar major.
Conclusió
Se sol anomenar el Papa, Pontífex (constructor de ponts). El moment i les particularitats del nou Papa en fa un Pontífex per predilecció. Desitgem que durant el seu pontificat, l'alçada dels ponts superi de lluny la dels murs que, avui dia, semblen sense mida ni sostre.