"Quan l'Esperit bufa amb força, l'Església s'aixeca, obre les finestres i camina cap a les fronteres amb el foc de l'Evangeli i la tendresa de Déu al cor".
Avui celebrem amb joia la bona nova de tenir un Papa que no només recull el testimoni de Francesc, sinó que continua amb valentia, tendresa i determinació els processos que l'Esperit ha iniciat a la nostra Església. Un Papa que, igual que el seu predecessor, no té por de la pols del camí, que camina amb sandàlies missioneres, que porta l'Evangeli a la mà i la misericòrdia al cor.
Aquest nou pastor respira al ritme de l'Esperit, viu amb la passió de l'Evangeli i el foc de l'amor, i sap que la veritable reforma comença al cor. És un home que es deixa interpel·lar pels crits dels pobres, que reconeix en el rostre del treballador explotat, del migrant ferit, del nen sense pa, el rostre viu del Crist crucificat.
No és un gestor d'estructures buides, sinó un profeta del Regne que, com Francesc d'Assís, prefereix la flaire de les ovelles a l'encens del poder. Com deia el Papa Francesc: "No tinguem por d'una Església accidentada per sortir, que d'una Església malalta per tancar-se i aferrar-se a les pròpies seguretats". Aquest nou Papa, amb el Papa Francesc des del cel —com Fra Lleó al costat de Sant Francesc— caminarà amb el Poble de Déu, construint ponts i no murs; acostant el cel a la terra, i fonamentant la comunió des de la tendresa.
Demanem a l'Esperit Sant que el sostingui, l'il·lumini i l'impulsi. Que fra Lleó, des del cel, sigui company invisible d'aquest temps, fent tàndem amb el nou pastor, perquè junts —l'un des del cel i l'altre des de la terra— continuïn fent possible el somni de Déu: una Església de portes obertes, una humanitat reconciliada, i un Regne que es fa carn en la història.
Com deia Sant Agustí: "A la casa de Déu no hi ha lloc per a cors dividits. Estem cridats a ser un sol cor i una sola ànima en Déu". Que aquesta unitat visqui en aquest nou temps. Que aquest Papa profètic sàpiga unir cap i cor, fe i raó, esperit i carn... i que nosaltres sapiguem caminar amb ell, com a Poble en sortida.