En la mateixa ruta, l'ambulància de servei no urgent que recull -i torna- el Rafael a la urbanització de Ca l'Esteve a Sant Salvador de Guardiola, passa per Maians, a Castellfollit del Boix, i en una mala planificació inexplicable, porta -o recull- l'última -o primera- pacient de diàlisi, una dona cega, fins a Castellterçol, a l'altre extrem del Moianès. A conseqüència d'això, la dona ha d'estar llesta a les 6 del matí, però no arriba a casa fins passades les 4 de la tarda després d'un recorregut en transport sanitari de dues hores per cadascun dels recorreguts i una espera després de la diàlisi que es pot allargar més d'una hora, o dues. Tres cops per setmana tot esperant un transplantament de ronyó.

"A vegades l'espera després de la diàlisi supera les dues hores", explica el Rafael. "A l'hora de deixar-nos a Sant Joan de Déu, les ambulàncies van gairebé sempre a l'hora, però no és així a l'hora de tornar-nos cap a casa: acabem la diàlisi i ens deixen allà, asseguts a una cadira com si fóssim un objecte més de l'hospital, durant una, dues o més hores", denuncia. El servei és tant "nefast" que en Rafael es planteja iniciar una vaga de fam per denunciar el servei que dona l'empresa concessionària: Transport Sanitari de Catalunya, que aquest 2025 ha completat una concessió de 10 anys, però que a partir de 2026 tindrà el servei cinc anys més després que l'hagin renovat.

Setze ambulàncies inoperatives i una retirada del servei

Actualment, Transport Sanitari de Catalunya té setze ambulàncies del servei no urgent "inoperatives" a la Catalunya Central, segons denuncien treballadors de l'empresa contactats per NacióManresa. "A més, aquest estiu n'han retirat una altra sense previ avís", afegeixen. La previsió és tan caòtica que els treballadors que entren a les 12 del migdia, "no poden començar a operar fins a les 2 per falta de vehicles", expliquen. "Comencen a fer transports sanitaris quan el torn anterior torna a les cotxeres". Tot plegat fa que els pacients de diàlisi hagin d'esperar a les cadires del servei durant una o dues hores, "o més", després d'haver completat la sessió.

Aquesta situació va comportar que el Rafael es desesperés el passat dimarts i després de reivindicar la seva queixa per ser tractats com a objectes, s'autolesionés davant del mostrador. Aquest fet pot comportar-li problemes a l'hora de rebre el transplantament de ronyó tan desitjat, però aquest antic militant de la CNT no s'arruga i ha avisat que quan estigui recuperat de la ferida iniciarà una vaga de fam a l'entrada de l'hospital. 

Després d'una concessió de 10 anys de Transport Sanitari de Catalunya (TSC), l'empresa Falck va obtenir la millor puntuació per al transport sanitari a la Catalunya Central en el concurs que s'ha portat a terme aquest 2025, que inclou el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) com a transport urgent, i el transport no urgent de pacients, les ambulàncies blanques. Tot i això, a última hora l'empresa es va retirar i la concessió a partir del proper mes de gener tornarà a recaure en TSC.

La nova concessió comportarà la renovació del parc mòbil per al transport urgent i no urgent, però la concessionària està allargant aquesta substitució per fer-la coincidir amb l'arribada del nou conveni. "Fa això, malgrat que tenim vehicles amb la direcció torta, amb avaries contínues que no es volen reparar o sense aire condicionat" que no es reparen. S'ha arribat al punt que en l'assistència d'un accident de trànsit, "els Mossos d'Esquadra van multar una de les nostres ambulàncies perquè no tenia dibuix en els pneumàtics", expliquen els treballadors.

"Ja no són només els retards en els serveis, també és la seguretat dels treballadors i dels usuaris el que està en joc", denuncien. "Són reivindicacions que portem anys reclamant i que ara troben resposta, també, en els usuaris", lamenten.

Una vida vinculada amb l'anarquisme

Rafael, que actualment només l'hi funciona el 7% d'un dels ronyons i que només té vista "borrosa" en un dels seus ulls, té una vida marcada per la lluita sindical i de classe. Historiador, va militar a les joventuts de la CNT durant l'ocupació del rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona de 1987. Més tard va ser detingut per la policia espanyola i traslladat a la comissaria de Via Laietana, on, segons explica, va ser torturat. Ara, malalt, no vol deixar de reclamar un servei digne. "Una empresa externa sempre busca el benefici econòmic per sobre de l'atenció a les persones, per molt bàsic que sigui el servei", denuncia.

Un cop s'hagi recuperat de la lesió que es va autoinflingir per cridar l'atenció, a finals de setembre té previst iniciar una vaga de fam davant de l'hopital Sant Joan de Déu de Manresa. "No poden jugar amb els treballadors i els usuaris d'aquesta manera".