Cada any ens toca viure el procés de tornada a la normalitat després dels mesos de vacances escolars, que afecta tothom, tingui o no fills en formació. El trànsit, el neguit a les hores punta i un punt de nerviosisme, que en uns quants dies s'haurà amorosit en la mesura que les rutines s'estabilitzin. Però això no aparcarà els molts reptes que tenim. Començant per la imposició de la contestada Llei Wert i les absurdes sentències del TSJC sobre les hores en castellà quan hi hagi la petició d'un sol alumne. Realment l'escola té altres reptes més importants, una bona educació és una garantia de futur i la cerca de l'excel·lència no es pot aturar.
A nivell de la Formació Professional, per una banda començarem a trobar alumnes a les empreses en aplicació de les pràctiques preceptives de la Formació Dual, malgrat que la llei que l'empara encara està en tramitació parlamentària i no acaba de definir el paper dels principals agents que hi han d'intervenir. L'embrió sembla un succedani encara lluny de la idolatrada aplicació que en fan a l'Europa central, i esperem que l'acabin polint. Per altra banda encara hi ha feina a fer en ajustar la demanda empresarial amb el que volen estudiar els alumnes; tot i així els ratis d'ocupació dels titulats es mantenen a un bon nivell.
Les universitats també presenten un panorama electritzant. D'una banda hi ha en marxa, a velocitat de creuer, la federació de les universitats de Manresa i Vic, que ja oferirà projectes comuns als dos campus. A nivell empresarial cal empènyer per reforçar els graus en gestió. I també hi ha els estudis tècnics, fonamentals per al teixit industrial local, on anem fent mans i mànigues per engrescar estudiants a cursar aquestes carreres amb alta ocupabilitat però que són percebuts com a molt esforçats.
Pel que fa a la formació ocupacional per aturats, les dotacions pressupostàries mantenen la reculada dels darrers anys, i les adjudicacions que se'n fa no sempre segueixen la demanda empresarial real. És una llàstima aquesta divergència en un moment d'elevats índexs d'atur que conviuen amb oferta empresarial de llocs de treball no satisfeta. I en un àmbit semblant encara es fa poc ús de la formació contínua dels treballadors, que paradoxalment porta moltes empreses a perdre les bonificacions de què disposen.
Tot això en un context en què la indústria i els mercats exteriors han de ser un pilar bàsic per superar la situació econòmica que arrosseguem, que presenta símptomes preocupants amb el risc d'una tercera recessió europea, i el desànim que manté a nivells baixos el consum i la inversió. Certament el BCE ha pres mesures decidides però encara no està clar que generalitzin el crèdit, segurament fluirà sols en àmbits selectius. Cada cop hi ha més països de la UE que creuen arribat el moment d'estimular el creixement, però no hi ha unanimitat i Alemanya persisteix en una postura molt austera. Serà difícil trobar l'equilibri, donat que encara hi ha deutes públics disparats, i dificultats per reduir els dèficits.
Per això hem de ser conscients que ara per ara cada empresa ha de tirar endavant sense esperar gaires ajuts i en un context encara dur. Una bona estratègia individual, recolzada en personal cada cop més ben format i professional, és l'única garantia de sortir-se'n en aquesta travessia que s'està allargant més del que deien els il·luminats dels inicis.