La TAVCC presenta Hormazo, una instal·lació d'Helena Ripoll que podrà visitar-se del 2 al 24 de maig a l'Espai Plana de l'Om de Manresa. És la primera de les propostes seleccionades per a l'edició 2025 del programa Contemporanis de la Taula de les Arts Visuals, dedicat als artistes emergents del territori. La inauguració de l'exposició serà aquest dissabte a les 7 de la tarda.

Helena Ripoll (Bagà, 2001) resideix entre la Pobla de Lillet i Barcelona. És graduada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. El seu treball ha estat reconegut amb beques com Contemporanis (2025) de la TAVCC; Art Jove Creació (2025), i pel premi Patrim (2024), en el que forma part de la seva col·lecció.

Entre les seves exposicions col·lectives més recents, es troben en espais com la Fundació Felícia Fuster (2025), Halfhouse (2024) i la galeria Estrany de la Mota Art Advisors (2024), entre d'altres.

Utilitza els materials com a un engranatge que fa funcionar un procés de treball que considera clau per a la seva pràctica, protagonitzada per la intuïció i preguntes que li van sorgint durant el procés de fer. Es fixa en elements propis de l'arquitectura i en objectes que serveixen per construir-la, per tal de reescalar-los i repetir-los fins a poder entendre la forma mentre la treballa.

Hormazo sorgeix de la necessitat de buscar una lògica entre la forma generada i la forma que genera, partint de la idea que un motlle no és menys resultat del que hi conté i que, per tant, tots dos són objecte d'interès.

Etimològicament, la pròpia paraula forma deriva de l'antiga tècnica constructiva de la tàpia, on s'aixecava una paret a pressió entre dues planxes de fusta, procés que va ser denominat amb el nom de formaceus, derivant-ne la paraula hormazo, amb el significat de forma pel fet de fer-se entre dues formes de paret i generar forma de paret.

Partint d'aquesta idea, Hormazo es desplega per la sala amb la intenció d'intervenir l'Espai de la Plana de l'Om a través dels seus propis elements, al·ludint tant a aspectes físics, formals i personals com al procés tècnic i als materials utilitzats, creant així uns corrents de direcció que vertebren la sala en un espai de circulació i moviment envers la seva pròpia arquitectura. L'exposició pretén posar en debat qüestions com el buit i el ple, el petit i el gran, l'industrial i l'orgànic, el terra i el sostre i el tou i el dur.