Fa un any del naixement del 15M a tot l'Estat, que s'ha estès fora de les fronteres europees; en la qual Manresa hi va tenir el seu paper. Mentrestant per la xarxa social, entre els activistes de Manresaindignada, es parla de fer alguna concentració per recordar i revitalitzar les idees que van fer néixer el moviment.

Naixement a través del grup al facebook
Cinc dies després de que es duguessin a terme les acampades del Sol i Plaça Catalunya, a Manresa es va dur a terme una concentració. A la Plaça Sant Domènech a les 20:30h. La van organitzar a través del hashtag #manresaindignada de twitter i el grup del facebook @Taihir de Manresa (actualment es diu Manresaindignada). En resum, i com la resta d'acampades, concentracions i assemblees, la plaça fou el lloc simbòlic d'unió de les indignacions i de la mobilització; així com les xarxes socials foren les organitzadores i canalitzadores, sobretot al principi, del moviment. El moviment doncs, va ser espontani i la presència d'unes sis-centes persones va augmentar-ne el ressò.

Estructuració entorn comissions de treball i Assemblea diària
Els dies següents, el moviment es va anar organitzant sota l'Assemblea i les comissions de treball. Mica en mica, els discursos d'indignació van deixar pas a un grup actiu del qual formaven part una vuitantena d'activistes. Davant l'heterogeneitat dels més actius és difícil catalogar diversos grups, tot i que si hi havia algunes diferències. Hi havia alguns, els que organitzaven més les tendes i el material de l'acampada, així com el Punt d'informació i de recollida de solucions a la crisi econòmica, que consideraven important el simbolisme de l'espai públic i estaven menys disposats a marxar. I un altre grup, més nombrós, que poc a poc es va anar centrant en debats i en la política local.

Oferien xerrades entorn diverses temàtiques, estudiaven un tema per parlar-lo a l'Assemblea diària i buscar solucions, i es convidaven conferenciants; conjuntament amb els de l'acampada. Altres d'aquest mateix grup es dedicaven més a una de les comissions que més continuïtat tingué: la de política local. Les divisions no van sorgir dels diferents interessos sinó de les qüestions de salubritat, estètica... Fins que va arribar el consens de retirar l'acampada deixant el punt informatiu. Per l'empenta dels més actius a l'acampada, el ressò mediàtic es va mantenir i els simpatitzants o curiosos del moviment que participaven de les reunions, foren centenars. El desallotjament de Plaça Catalunya i el fet de centrar-se en la lluita contra les retallades socials, va fer que la majoria de manifestacions passessin dels dos cents manifestants.

Després de dos mesos, dificultats per continuar
Tot i que les comissions generaven uns responsables i uns compromisos, el fet de no teixir complicitats amb entitats importants de la ciutat, més enllà d'algunes; així com la deixadesa d'algun dels seus impulsors en propostes com #Espaidetrobada per acostar el teixit associatiu al 15M. Van conduir a que durant l'estiu, i davant les trajectòries i qüestions personals, el moviment es desinflés. Ja havia succeït en mesos anteriors, però hi havia un nucli d'activistes que s'havia consolidat després de les primeres setmanes del moviment. Aquest nucli es va anar perdent: els captaires van perdre el seu lloc de dormir desmuntada l'acampada, els que volien implicar-se molt més van marxar a Madrid, altres que havien participat, més joves, tenien responsabilitats en d'altres moviments socials, etc. Només aquells que feia anys que no estaven mobilitzats socialment van mantenir aquell estiu el moviment. Focalitzant la força en mantenir una Assemblea, llavors ja setmanal, seguint els Plens municipals, etc.

Revifament
Després de l'estiu hi va haver un augment de l'activisme, no dels activistes; tot i que hi va haver noves incorporacions. Es duia a terme una Assemblea, xerrades i seguiment dels Plens municipals. En general, el moviment començava a despertar menys interès pels regidors (a excepció d'alguns polítics locals), després de les eleccions, i com ja no era mediàtic, molts ciutadans es distanciaren. Al final, el suport ciutadà va quedar en curiositat. Els debats sobre la continuïtat (moviment cap als barris, moviment cap a les entitats, cap a la política local) i el temps; van desgastar els indignats.

No obstant, a nivell de creació d'opinió, formació, col·lectivitat i expressió pública, continuava existint. Es va anar consolidant un nou grup d'activistes, que no arribaven a 10; fins al desembre. Després de desacampar abans de l'estiu i del revifament a principis de l'octubre, ja no hi va haver alts i baixos. Quan va arribar l'estiu, la majoria van considerar assolits alguns dels objectius de forma positiva i es van cansar. D'altres veient el panorama; van intentar continuar el moviment a les Escodines. Faltarà veure, després de la celebració del primer aniversari, cap a on tirarà el moviment a Manresa