Moment en que grues municipals enderroquen el monòlit. Foto: CUP ArtésAquest dimecres, 18 de desembre, s'ha retirat del cementiri municipal, després d'una llarga reivindicació de diversos col·lectius i formacions democràtiques d'Artés, el monument "Cruz de los Caídos", aqçat pel règim franquista al municipi l'any 1943, com a recordatori a "los caídos por Dios y por España".
Aquest procés suposa la culminació a les reivindicacions populars i democràtiques durant més de 38 anys després de la mort del General Franco. Aquesta reivindicació fou encapçalada, a mitjans dels anys noranta, per diversos col·lectius, majoritàriament formats per joves nascuts en el postfranquisme, des de col·lectius independentistes (BAF o JIR, per exemple), entitats culturals (destacant l'Ateneu Popular la Falç) o agrupacions de caire popular (Artesencs per la Memòria Històrica o la Plataforma Antifeixista d'Artés, per exemple).
En un comunicat emès per la CUP s'insisteix en que la persistència d'aquest "element anacrònic i antidemocràtic" s'explica, en bona part, per "l'aferrissada pressió i atemoriment de l'extrema dreta local, així com per la permissibilitat i deixadesa dels diversos governs municipals".
La formació independentista recorda, que en la defensa d'aquest monòlit franquista, l'extrema dreta local ha protagonitzat "múltiples amenaces i agressions físiques i materials" als membres dels col·lectius que s'hi oposaren. Com a exemple recorden el greu atac amb artefactes incendiaris produït l'any 2001, que destrossà per complert l'antiga seu social de l'Ateneu Popular la Falç.
També la CUP recorda la permisivitat de les institucions per les jornades feixistes (organitzades per el MPC i Batzegada) realitzades el març de 2003, que aplegaren la "flor i nata dels neonazis i feixistes catalans" al nostre poble, organitzant-se diversos actes, entre ells precisament, una ofrena floral al monument.
En diverses ocasions l'Ajuntament d'Artés havia aprovat 3 mocions de retirada del monument. La primera al setembre del 2000, però que no s'actuà fins al març del 2001, moment en que es retirà tan sols l'escut franquista. La segona al setembre del 2003, quan es traslladà de matinada al cementiri municipal. I la darrera, i definitiva, al juny del 2012, però que ha hagut de passar fins a un any i mig per materialitzar-se.
Finalment, la darrera moció presentada per la CUP, i aprovada per majoria absoluta, "per la retirada de la simbologia franquista i per una política municipal de memòria històrica", ha reeixit en el seu principal objectiu.
L'alcalde d'Artés, el republicà Josep Candàliga, ha confirmat a Manresainfo.cat que des de l'aprovació de la moció fins a l'execució de l'enderrocament, el consistori s'ha dirigit al Memorial Democràtic per saber si s'havia de realitzar alguna tasca d'inventariat. Del monòlit retirat, el Museu d'Artés en conservarà un troç de peu i la creu que el presidia.
L'alcalde d'Artés, el republicà Josep Candàliga, ha confirmat a Manresainfo.cat que des de l'aprovació de la moció fins a l'execució de l'enderrocament, el consistori s'ha dirigit al Memorial Democràtic per saber si s'havia de realitzar alguna tasca d'inventariat. Del monòlit retirat, el Museu d'Artés en conservarà un troç de peu i la creu que el presidia.
