L'Ajuntament de Manresa ha formalitzat aquesta setmana el coveni per a l'expropiació de mutu acord de la Torre dels Comtals i d'una part de la finca més propera al monument, mitjançant un acord amb la propietat, segons ha pogut saber i ha confirmat amb el consistori NacióManresa. L'objectiu és garantir la preservació de l'edifici preromànic, que és el més antic dels que es mantenen a peu dret del terme municipal, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 1949, i prendre mesures cautelars per frenar el seu progressiu deteriorament.
Un element patrimonial clau i fins ara oblidat
La Torre dels Comtals és el monument més antic dempeus al terme municipal de Manresa. Datada al final del segle IX o inici del X, és una construcció preromànica vinculada històricament als comtes de Barcelona i Osona-Manresa. Malgrat el seu valor, ha estat durant dècades un element pràcticament invisible: amagada vora el riu Cardener, al sud del terme, dins una finca privada i sense cap tipus de protecció activa més enllà de la declaració com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) que va rebre el 1949.
Aquest estat d'abandonament ha fet que molts ciutadans desconeguin fins i tot la seva existència, tot i que és més antiga que altres emblemes manresans com la Seu o el Pont Vell. Com va alertar fa temps l'associació Amics de l'Art Romànic del Bages, la manca de manteniment ha anat degradant el monument: l'aigua de pluja, la vegetació i el pas del temps han provocat que la torre perdi fragments any rere any.
Característiques constructives i importància històrica
La Torre dels Comtals s'alça discretament a tocar de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat i a uns 300 metres al sud de la línia de Rodalies. Té una planta gairebé rectangular de 5,30 per 4,60 metres i una alçada actual de 9,20 metres, tot i que en el passat devia ser més alta. Les parets, formades amb pedres desiguals unides amb fang sense morter, presenten una inclinació cap endins: a la base fan 1,30 metres de gruix i es redueixen a 0,50 metres a la part superior.
L'interior estava dividit en tres nivells. El pis inferior, cobert amb volta de pedra, era un espai sòlid i segur. L'accés als pisos superiors es feia només mitjançant escales de fusta o corda, una estratègia defensiva habitual a l'època. L'entrada principal, d'un metre d'alçada, obligava a ajupir-se per accedir-hi. Aquesta austeritat constructiva responia a la seva funció: no era una torre per dominar el paisatge des d'un turó, sinó per vigilar discretament una antiga via que connectava Boades amb Manresa i que encara conserva trams empedrats.
Expropiació de mutu acord i primers passos
Segons ha confirmat l'Ajuntament de Manresa a NacióManresa, la signatura de l'expropiació s'ha fet aquesta mateixa setmana. L'operació inclou tant la torre com una part de la finca més pròxima a aquest element patrimonial. El pas permet al consistori actuar per primera vegada de manera directa sobre un monument fins ara fora del seu control i inaccessible per al públic.
La voluntat immediata és dur a terme una diagnosi completa sobre l'estat de conservació de l'edifici. Aquesta anàlisi servirà per establir quines mesures cal adoptar per evitar el deteriorament en què es troba. L'Ajuntament també ha anunciat que prendrà les primeres mesures cautelars necessàries per protegir l'estructura mentre es defineixen actuacions més àmplies.
Un patrimoni fins ara invisible
La Torre dels Comtals ha estat històricament amagada i fora del circuit de visites patrimonials de la ciutat. El fet d'estar en una finca privada ha impedit la senyalització, les visites escolars o qualsevol difusió pública. Malgrat la seva importància, no hi ha hagut fins ara projectes actius per integrar-la en el relat històric de Manresa.
Diversos especialistes i entitats culturals locals han subratllat que la torre és una peça única, ja que és l'única construcció preromànica que es conserva a Manresa. La seva preservació pot aportar noves oportunitats per al coneixement de la Manresa més antiga i per a la sensibilització ciutadana sobre el patrimoni.
Una oportunitat per al futur
L'expropiació de la Torre dels Comtals suposa un punt d'inflexió en la gestió del patrimoni històric manresà. Per primera vegada en dècades, el monument queda sota control públic i amb opcions reals de consolidació. Tot i que encara no hi ha un calendari d'actuacions definit, el pas endavant del consistori obre la porta a garantir la supervivència d'aquest testimoni mil·lenari i a explorar en el futur vies per a la seva difusió i posada en valor.
El cas de la Torre dels Comtals també serveix per recordar que el patrimoni no sempre és visible ni monumental: a vegades és discret i silenciós, però igualment essencial per entendre la història d'una ciutat. Amb l'expropiació, Manresa evita perdre una peça insubstituïble de la seva memòria i fa un primer pas per rescatar-la de l'oblit i la degradació.