És l'edifici més antic en peu del terme de Manresa, preromànic i declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 1949. Però ningú en parla, ningú la visita i ningú la protegeix. La Torre dels Comtals, amagada a tocar del riu Cardener, cau a trossos dins una finca privada mentre el temps i la indiferència fan la resta.

Malgrat el seu altíssim valor patrimonial, la torre continua patint un abandonament sistemàtic. La gran desconeguda de la Manresa mil·lenària ha sobreviscut més de mil anys... però potser no sobreviurà els pròxims vint.

Una torre mil·lenària que ningú visita

Hi ha una torre a Manresa que és més antiga que la Seu. Més antiga que el Pont Vell. Podria ser més antiga que la pròpia ciutat, almenys segons el primer document que en parla. És la Torre dels Comtals, una construcció preromànica que s'aixeca discretament al sud del terme municipal, molt a prop del Cardener, amagada entre bardisses i camins de terra, al costat de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat.

I tot i això, ningú no la coneix. Ni tan sols la majoria de manresans han sentit mai a parlar de la seva existència, tot i que va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) l'any 1949. És l'edifici més antic que es conserva en tot el terme municipal. No hi ha cap altre vestigi conegut a Manresa que pugui competir en edat ni en valor simbòlic. Però aquest monument, que podria ser una icona fundacional, una peça clau en el relat de la Manresa més antiga, roman oblit, tancat, invisible... i cada cop més ensorrat.

Una fortificació vora el riu, sense estil però amb molta història

La Torre dels Comtals rep aquest nom perquè, segons diversos indicis, formava part de les possessions directes del comte de Barcelona i Osona-Manresa. Era una mena de torre de vigilància, una fita defensiva en un territori de frontera, segurament construïda al final del segle IX o inici del X, durant la reorganització militar de la Catalunya central impulsada per Guifré el Pilós.

La torre es troba a uns 300 metres al sud de la línia de Rodalies i molt a prop dels FGC, dins d'una finca privada que ha dificultat l'accés i el coneixement generalitzat de l'edifici. Té una planta gairebé rectangular (5,30 x 4,60 m) i una alçada actual de 9,20 metres, tot i que inicialment devia ser més alta. Estava dividida en tres pisos, dels quals la meitat ja s'ha ensorrat.

El seu estil és auster, pràcticament sense decoració ni refinaments arquitectònics, i respon plenament a una funció defensiva. No és al capdamunt d'un turó com altres fortificacions medievals, sinó al fons d'un meandre del riu, protegida naturalment pels pendents del Malbalç i els boscos propers. El seu objectiu no era dominar, sinó vigilar una antiga via que unia Boades amb Manresa, de la qual encara se'n poden veure trams empedrats a la vora.

Una construcció d'enginy i supervivència

Els detalls constructius de la torre en reforcen la singularitat. Les parets, formades amb pedres desiguals i unides amb fang (sense morter), tenen una inclinació cap endins que redueix l'amplada des de la base (1,30 m) fins al capdamunt (0,50 m), un sistema antic que permetia estabilitat amb menor pes a les parts superiors.

A l'interior, hi havia tres nivells: el de baix cobert amb volta de pedra, un primer pis amb accés elevat i un segon pis més estret. L'accés als pisos superiors només era possible mitjançant escales de fusta o de corda, fet que permetia protegir l'interior en cas d'atac. El portal de la planta baixa, d'un metre d'alçada, obligava a ajupir-se per entrar -una altra estratègia defensiva.

Tot plegat fa pensar que els baixos podien ser refugi per a vianants retardats, quan els portals de Manresa ja eren tancats, i els pisos de dalt allotjaven la guàrdia.

Però si és tan valuosa... per què ningú no la protegeix?

Aquí comença la paradoxa. La Torre dels Comtals és un monument reconegut legalment, però ni l'Ajuntament de Manresa ni la Generalitat de Catalunya han pres cap mesura efectiva per consolidar-la. Les successives peticions dels Amics de l'Art Romànic del Bages (AARB), una entitat molt activa en la defensa del patrimoni, han estat sistemàticament ignorades o diluïdes en tràmits buits.

"El perill d'ensorrament és real", advertien ja fa més d'una dècada. Onze anys després, la situació no ha canviat gens. O pitjor: ha empitjorat. La torre, cada hivern, perd fragments. L'aigua que es filtra per les juntes sense coberta, la vegetació descontrolada i l'absència de manteniment provoquen que el monument es desfaci lentament, sense escàndol ni titulars.

Una torre amagada dins una finca privada

Un dels obstacles més grans és que la torre es troba dins d'una finca particular, i això ha fet que mai s'hi hagi desenvolupat cap projecte de recuperació patrimonial. Ni visites escolars, ni cartells informatius, ni tan sols una tanca per evitar danys. La torre, literalment, és invisible per al ciutadà.

Només especialistes, membres de l'AARB i alguns arqueòlegs locals en coneixen la situació exacta. I tot i així, és de propietat pública en el sentit cultural, ja que la seva condició de BCIN obliga la Generalitat a vetllar per la seva preservació.

L'antigor silenciosa: una Torre preromànica, l'única que queda

La Torre dels Comtals no té equivalents a Manresa. És, possiblement, l'única construcció encara en peu que podria datar-se al segle IX. Ni la Seu, ni la Cova de Sant Ignasi, ni les muralles posteriors tenen la seva edat. És un testimoni preromànic únic, que avui hauria de ser objecte d'estudi, de divulgació i de protecció. Un article de l'erudit Xavier Sitjes ho deixava clar: "Entre discursos i àpats oficials, la torre s'acabarà d'ensorrar."

Una assignatura pendent

El patrimoni no sempre és monumental. A vegades és discret, silenciós, ocult entre herbes i oblit. Però no per això menys important. La Torre dels Comtals és una lliçó en pedra sobre els orígens de Manresa, i també un mirall incòmode sobre com gestionem el llegat comú.

Cada dia que passa sense que ningú actuï, és un dia més que la torre perd. I amb ella, una part de la nostra memòria col·lectiva.