ERC busca desfer l'empat tècnic amb Junts i consolidar Marc Aloy com a alcalde de Manresa

Junts i Impulsem es repartiran l'herència de Valentí Junyent

Publicat el 12 de maig de 2023 a les 09:01
Actualitzat el 12 de maig de 2023 a les 09:15
[municipalsinformacional]

L'any 2019, ERC es va imposar a Junts per només 10 vots de diferència. Un resultat ajustat, que va permetre que els republicans recuperessin l'alcaldia després de 80 anys. Ara, ERC busca ampliar aquesta diferència, desfer l'empat, i consolidar Marc Aloy com alcalde de Manresa. A diferència del Govern, la capital del Bages ha estat exemple de cordialitat entre ERC i Junts, si més no fins fa ben poc. S'han repartit l'alcaldia (1 any per Junts i 3 per ERC) i han sabut resistir a les diferents crisis que hi ha hagut entre tots dos partits a nivell nacional. Ara, la trencadissa postconvergent, que es tradueix amb la presentació de dues llistes, pot posar en safata un triomf més ampli per Aloy. Junts i Impulsem es reparteixen l'herència de l'exalcalde Valentí Junyent, malgrat que cap de les dues formacions l'ha reclamada explícitament.

La nit electoral del 2019 va ser d'infart a Manresa. ERC i Junts es van anar alternant el primer lloc a la capital del Bages i, finalment, el candidat republicà, Marc Aloy, es va imposar sobre l'alcalde sortint, Valentí Junyent, de Junts, per només 11 vots de diferència: 9.118 a 9.107. De fet, tres dies després, la Junta Electoral va publicar el recompte definitiu, que encara va ajustar més el resultat: tan sols 10 vots.

Tots dos partits ja governaven plegats i van decidir repartir-se l'alcaldia: un any per a Junts, amb Valentí Junyent al capdavant i que l'any 2020 va culminar una etapa de 9 anys al càrrec, i tres per a Marc Aloy. ERC i Junts tenen 8 regidors cadascun, i han governat en coalició: el primer amb Valentí Junyent (Junts) d'alcalde, i els altres tres amb Marc Aloy (ERC). El PSC és la tercera força, amb quatre regidors, i per darrere, va quedar la Fem Manresa, amb tres, i Cs, que en tenia dos fins al maig, quan Miguel Cerezo va abandonar el grup.
 

La Fàbrica Nova: l'emblema dels projectes de futur

En aquesta mandat, ERC i Junts han aprofitat per impulsar grans projectes de ciutat. Entre ells, la Fàbrica Nova, que  va ser el complex industrial més important de la ciutat, i un dels més rellevants de tot Europa. En el seu moment més àlgid, va arribar a ocupar 3.000 persones del sector tèxtil, la majoria dones. Però l'any 1989 va tancar portes i, des de llavors, són molts els projectes que s'hi ha plantejat sense èxit.

Ara, l'Ajuntament de Manresa, de la mà de la UPC, vol convertir la Fàbrica Nova en un campus "de quarta generació" i crear un pol d'activitat tecnològica i de recerca. Aloy confia en una victòria clara d'ERC per donar-hi continuïtat. També a d'altres grans projectes com el de l'Anònima, ubicada al bell mig del centre històric, i que ERC vol convertir en un espai de creació cultural i promoció econòmica.
 

El soterrament de les línies de tren de FGC

Per al pròxim mandat, també queden pendents altres reformes importants, com el soterrament de la línia de Ferrocarrils a la ciutat, que deixarà noves zones verdes a l'entorn del passeig Pere III, el centre neuràlgic de la ciutat. O les reformes dels carrers més emblemàtics del centre: el carrer Guimerà, que serà només per a vianants i sense autobusos, i les carreteres de Vic i de Cardona.
 

La percepció d'inseguretat i el Centre Històric, principals reptes

Veïns i comerciants del centre de Manresa han denunciat que a la ciutat hi ha més inseguretat. L'Ajuntament va atribuir l'increment de la inseguretat a la crisi migratòria, l'econòmica i la pressió de Barcelona, que havia traslladat els delinqüents a la ciutat. Per tot plegat, va anunciar mesures per revertir la situació com ara la instal·lació de càmeres de vigilància, l'increment policial i programes socials. A més, Manresa serà la primera ciutat del país en tenir una comissaria de proximitat. Les obres començaran a l'estiu i duraran quatre mesos.
 

Llistes a la cursa electoral

Junts presenta Ramon Bacardit de candidat, que va ser regidor d'Urbanisme durant el primer mandat de Valentí Junyent, del 2011 fins al 2015. Bacardit es presenta amb una marca coneguda, però es troba amb la contradicció que ha de fer campanya d'oposició tenint regidors al govern municipal actual. A més, té el handicap d'encapçalar una candidatura que s'ha de repartir els drets electorals adquirits amb Impulsem, que té darrere el PDECat.

Impulsem presenta Joan Vila com a candidat. Vila va començar prioritzant el discurs de la inseguretat i l'incivisme en les seves intervencions públiques, tot i que ha fet altres propostes propositives per al Parc de l'Agulla, el Congost o el parc de Puigterrà, entre altres.

Totes dues formacions es repartiran l'herència de l'exalcalde Valentí Junyent, que es retira de la política i també es desmarca de les dues candidatures que ocupen el seu buit.

De la seva banda, el candidat del PSC és el politòleg Anjo Valentí, que va entrar de regidor socialista en substitució de l'històric Felip González ara fa un any. Els socialistes busquen l'escletxa per poder recuperar una vara que van tenir de manera ininterrompuda entre el 1995 i el 2011, a cavall dels alcaldes Jordi Vall i Josep Camprubí.

Els anticapitalistes de Fem Manresa repeteixen candidata amb Roser Alegre, i també repeteix candidat Ciutadans, amb Andrés Rojo al capdavant. També presenten candidatura el PP, els Comuns, i l'extrema dreta de Vox i FNC.