La CUP Artés, juntament amb l'Ateneu Popular la Falç, han presentat cinc al·legacions a l'Ordenança de Convivència Ciutadana i Civisme aprovada, inicialment, per l'Ajuntament d'Artés el passat mes de març. La formació ha volgut posar de manifest que aquesta ordenança "s'ha treballat de sotamà" sense la participació del veïnat d'Artés. A més, denuncien el grau de "punitivisme que es desprèn d'aquesta ordenança", el qual aspira a "controlar i regular" aspectes de la vida quotidiana dels habitants d'Artés com també de l'espai públic.

La CUP i la Falç consideren que la proposta de regulació de l'ocupació de la via pública "restringeix de manera excessiva" l'exercici del dret a la lliure reunió i associació, atès que "qualsevol activitat requereix autorització municipal", per això proposen que "l'ús de l'espai públic no estigui subjecte a autorització prèvia, excepte en els casos en què es pugui acreditar un impacte negatiu greu en la mobilitat, el medi ambient o la seguretat ciutadana".

També consideren que la prohibició generalitzada del consum d'alcohol a la via pública "pot considerar-se una mesura discriminatòria, paternalista i fins i tot repressiva". L'al·legació proposa que només es prohibeixi "quan pertorbi greument la convivència ciutadana o pugui generar problemes de seguretat".

La prohibició de col·locació de pancartes, banderoles i rètols sense autorització, consideren que pot "vulnerar la llibertat d'expressió i dificultar la comunicació de moviments socials i veïnals". Per això proposen que només s'intervingui en el cas que la pancarta "dificulti la funcionalitat" d'allà on està penjada i "comprometi la seguretat dels vianants, tinguin per objectiu beneficis econòmics privats o atemptin contra els drets humans i la dignitat de les persones".

La CUP i la Falç també proposa canviar el punt que tracta les "discussions i aldarulls a la via pública", ja que entén que "pot donar lloc a aplicacions subjectives que afectin especialment col·lectius vulnerables, com persones sense llar o joves que es reuneixen al carrer". Demanen que la resposta prioritària de l'Ajuntament sigui la d'establir "mecanismes de mediació i diàleg, amb una adequada dotació de recursos, per resoldre situacions de conflicte a l'espai públic sense rellevància penal, prioritzant accions preventives i educatives en comptes de sancions punitives, les quals seran sempre el darrer pas".

Finalment, sobre el punt que toca a la dignitat de les persones, l'al·legació presentada argumenta que l'article "no defineix què es considerarà faltar a la dignitat de les persones, ni contempla el procediment de denunciar-ho ni qui vetllarà perquè es compleixi".

El partit i l'Ateneu, a més, sol·liciten que es realitzi un procés de participació obert al conjunt de la ciutadania, entitats i col·lectius del municipi on es debati i es decideixi la necessitat, o no, d'aquesta normativa i la definició del seu articulat.