La tensió entorn del projecte d'ampliació del polígon del Prat de Moià i la construcció d'una planta de biogàs no para de créixer. Aquest dimecres a la tarda, un centenar de persones s'han concentrat davant de l'Ajuntament per demanar que s'aturi la tramitació d'aquest projecte polèmic, mentre a dins se celebrava un ple extraordinari per aprovar la cessió anticipada dels terrenys on s'hi preveu la construcció.

La protesta, convocada per entitats ecologistes i veïnals agrupades a la Plataforma Moianès pel Decreixement, arriba només dues setmanes després d'una altra mobilització similar, i s'ha intensificat arran de la convocatòria d'aquest ple. Amb pancartes i xiulets, les persones concentrades han volgut fer sentir la seva oposició al projecte i han reclamat una acció clara per part del govern municipal: "Cap decisió abans de la consulta".

La consulta: acordada però sense data

En un gir de guió inesperat, el govern municipal d'AraMoià ha anunciat just aquest dimecres que acceptava el redactat de la pregunta tal com proposaven els col·lectius opositors. Tot i això, el gest no ha convençut els manifestants. Temen que la consulta -que no té encara data- s'acabi celebrant quan els tràmits urbanístics ja estiguin massa avançats per aturar el projecte.

"Consultant arquitectes i urbanistes ens comenten que si s'aproven els tràmits, el projecte podria ser aprovat al novembre i, per tant, no té sentit fer la consulta al gener", ha advertit Pilar Clapers, portaveu del col·lectiu ecologista El Fanal i una de les cares visibles de la plataforma contrària a la planta. Per a Clapers, tot plegat és una maniobra de dilació que "desactiva el sentit democràtic de la consulta" i deslegitima el procés participatiu.

Un projecte "estratègic", segons l'Ajuntament

Malgrat la protesta, el ple s'ha celebrat tal com estava previst i ha servit per aprovar el conveni de cessió anticipada dels terrenys, un pas previ per a la modificació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Aquesta modificació permetrà el canvi d'ús dels terrenys de sòl agrari a sòl industrial i, amb això, tirar endavant tant l'ampliació del polígon com la futura planta de biogàs.

L'alcalde Dionís Guiteras, que governa amb majoria absoluta, ha tornat a defensar que es tracta d'un "projecte estratègic" per al municipi. A més, ha remarcat que aquests passos són necessaris per no perdre els 3,3 milions d'euros de subvenció dels fons europeus Next Generation que finançarien parcialment el projecte.

"Dir que tot això s'ha de fer per no perdre uns fons Next Generation... potser aquest projecte s'hauria de plantejar d'una altra manera", ha replicat Clapers. Per a la Plataforma, l'ús de fons europeus no justifica un projecte "que es fa en sòl protegit, amb vents que portaran les pudors cap al poble i que no sabem ni quants residus rebrà". Consideren que la ubicació escollida és "nefasta" i que caldria explorar altres alternatives.

La protesta, també simbòlica

Durant el ple, la plaça de l'Ajuntament ha viscut moments de tensió. Els concentrats han seguit les intervencions del ple a través d'un altaveu i han respost amb xiulets i tambors, especialment cada cop que intervenia l'alcalde o algun membre de l'equip de govern. En acabar la sessió, alguns han esperat la sortida de Guiteras per escridassar-lo i mostrar el seu rebuig a les decisions preses.

Amb el lema Prou especulació. Volem decidir, la mobilització ha volgut fer visible el malestar creixent d'una part important del veïnat, que denuncia la falta de transparència i participació real en un projecte que pot transformar el territori. L'equipament, segons l'Ajuntament, hauria de servir per produir energia a partir de purins, fracció orgànica, restes vegetals, fangs de depuradora i residus de la indústria agroalimentària. Un argument que el govern considera clau per defensar-ne l'"interès públic".

El rerefons: legalitzar el polígon i garantir activitat

Però la planta de biogàs no és l'únic element del projecte. El govern municipal també treballa per legalitzar definitivament el polígon del Prat, que arrossega mancances urbanístiques des de fa anys. "Cal donar seguretat jurídica a l'activitat de més de 500 treballadors que hi ha al polígon", ha remarcat l'alcalde.

El conveni aprovat aquest dimecres amb l'empresa de l'escorxador inclou, a més, una ampliació d'activitats com l'assecatge de pernils i un projecte de recerca. L'Ajuntament insisteix que els canvis compten amb l'aval de la Generalitat, que és qui té la competència urbanística.

Tot i això, l'escenari de confrontació social i la convocatòria de la consulta han convertit el projecte en un tema polític de primer ordre a Moià. La pròxima gran incògnita és saber quan se celebrarà finalment la consulta i si, quan arribi, encara hi haurà marge per aturar el projecte si així ho decideix la ciutadania.

L'oposició: "No renunciarem al dret a decidir"

Per ara, la Plataforma Moianès pel Decreixement ha deixat clar que seguirà mobilitzada. "No volem que ens prenguin la paraula ni que se'ns passi pel davant amb presses i interessos econòmics", ha dit Clapers. El col·lectiu ja prepara noves accions per als propers mesos, amb l'objectiu de "defensar el territori i la qualitat de vida".

Mentrestant, el projecte segueix avançant pels canals institucionals. Amb dues mobilitzacions multitudinàries en menys de dues setmanes i una consulta encara sense data, Moià viurà un estiu polític marcat per la pressió veïnal i la batalla pel control d'un projecte que promet redefinir el seu mapa industrial... i social.