Valentí Junyent va ser alcalde de Manresa de 2011 a 2020 i després, fins al 2023, responsable d'Hisenda al consistori. Ha estat el batlle del procés i es va escapar per poc de la Covid, tot i que la va testimoniar com a regidor. Ha viscut el capítol del Vermell-gate i algunes negociacions complicades per fer govern. Ara ho explica tot en un llibre, Liderar per a servir. Bé, ho explica ell i el periodista i historiador Salvador Redó, que és qui l'ha acompanyat en aquest viatge a la memòria recent, "que també és memòria històrica", reivindica. "És un llibre per llegir ara mateix, però també està pensat perquè sigui una eina útil per als historiadors en el futur", afirmen tots dos.
Aquest dilluns, 15 d'abril, a les 7 de la tarda faran la presentació a l'auditori de l'Espai Plana de l'Om, però abans, ens expliquen alguns detalls del seu contingut: hi ha una primera part en format entrevista, "extensa, de més de setanta pàgines", una cronologia que abraça catorze anys, amb "l'abans i el després" del seu pas per la política, articles de catorze ciutadans i una part final de decàleg, on el protagonista reflexiona sobre els seus aprenentatges.
Junyent assegura tenir "bona relació amb Marc Aloy" i amb "molta gent de CiU o, després, Junts". Sobre altres relacions en la política local, prefereix ser prudent: "per a mi, l'important és que em tracti bé la fruitera quan hi vaig a comprar".
Com sorgeix la idea del llibre?
Salvador Redó (SR): D'una conversa informal. Recordo que era l'estiu, no sé ben bé quan, i jo encara no estava jubilat.
El del 2018, doncs.
Valentí Junyent (VJ): Correcte. Érem a la sala de premsa de l'Ajuntament de Manresa esperant que arribés l'aleshores regidora de Cultura, l'Anna Crespo, i vam posar-nos a xerrar. Li vaig comentar que, un cop acabés la meva vida política, tenia ganes de fer un llibre sobre la meva trajectòria com a alcalde de la ciutat.
Aleshores encara ho era.
VJ: Correcte. Faltaven dos anys perquè passés la vara de batlle al Marc Aloy i encapçalés la regidoria d'Hisenda.
Però ja tenia la idea del llibre al cap.
VJ: Sí. Jo, tot i que he exercit molt poc, soc historiador, i m'agrada deixar les coses per escrit. És per això que aquell dia d'estiu del 2018 vaig temptejar amb el Salvador si voldria ajudar-me a tirar endavant la idea.
SR: I jo li vaig dir que sí, que em truqués un dia i que parléssim de tot plegat.
Va passar gaire temps des d'aquella primera presa de contacte fins que van tornar-se a trobar?
SR: Recordo que la primera reunió per parlar del llibre va ser el 10 de febrer de 2021. Dos anys i mig!
Déu n'hi do.
SR: Tot plegat s'ha anat coent a foc molt lent. Les hores de feina que hi hem dedicat no han estat poques.
Què ens poden explicar d'aquest Liderar per a servir?
VJ: Doncs que té 163 pàgines i està dividit en quatre apartats. El més voluminós de tots és una entrevista que el Salvador em fa sobre els temes de repercussió més mediàtica i ciutadana.
Una bona feina de documentació, sobretot per a l'entrevistador...
SR: Es podria dir que jugava a casa: he fet de periodista durant molts anys. No va suposar-me cap esforç, haver de recordar. Evidentment que he hagut de tibar d'hemeroteca, però els temes els tenia bastant al cap abans de mirar-me res.
Han dit que el llibre té quatre apartats. Quins són els altres tres?
VJ: N'hi ha un altre on catorze persones -algun polític però, sobretot, gent de la societat civil manresana- expliquen com van viure meus dotze anys d'alcaldia. El tercer apartat és una extensa cronologia dels fets ocorreguts durant aquest període al capdavant del govern...
SR: Una cronologia, si em permets, d'allò més exhaustiva. I és que aquest és un llibre que també està pensat per als historiadors, com a eina de consulta. Jo que estic tocat d'aquesta flaca, molts cops m'he trobat que fent recerca hi ha molt poca documentació. En aquest sentit, també hi ha una part gràfica que està concebuda amb aquesta mateixa idea: deixar constància de tot el que es va fer durant l'era Valentí Junyent.
Ens falta el quart apartat.
VJ: És un decàleg personal on comparteixo els aprenentatges que he fet dintre de la política.
Fa servir el perfet d'indicatiu ("he fet"); això vol dir que no tornarà a la política?
VJ: Exacte. La meva etapa com a polític va tenir un inici i ha tingut un final. No hi va haver ni hi haurà cap pròrroga. En aquest sentit, el que he après ho he après, i el que no, ho hauré d'aprendre en una altra vida o en un altre lloc.
La meva etapa com a polític va tenir un inici i ha tingut un final, no hi haurà cap pròrroga
Valentí Junyent
I què és el que ha après?
VJ: Que aquest món no és tan fàcil com es veu des de fora. De fet, no ho és gens, perquè per molt que hi hagi idees i ganes de fer coses, hi ha molts altres ingredients que s'han de tenir en compte. Tot plegat és molt complex. També he après, i això intento que en el llibre quedi molt clar, que una cosa és la política i l'altra, la política local.
De fet, vostè, abans de ser proclamat alcalde l'any 2011, no tenia pas cap experiència política. D'això també en parla, en el llibre?
VJ: En l'entrevista que em fa el Salvador, toquem tots els temes. I un d'ells és, efectivament, la meva entrada a la política. Aquí parlo de l'Alexis Serra, que podríem dir que va ser una mica l'artífex que jo acabés sent candidat. Ell va ser qui em va venir a buscar perquè fes de regidor d'Esports en la candidatura de CiU que encapçalaria per a les municipals del 2011. Em va semblar una bona proposta, però llavors, ell va decidir plegar i va ser quan des del partit em van temptejar perquè capitanegés la llista.
Dona detalls sobre la marxa d'Alexis Serra?
VJ: El que dic a l'entrevista és que l'Alexis va començar-se a plantejar si havia de ser el cap de llista després de la votació interna que hi va haver dintre del partit. Nou persones optaven perquè ell encapçalés la candidatura, i vuit no. Davant d'això, va començar a tenir la sensació que no comptava amb el recolzament suficient, i per això va decidir anar-se'n a les Canàries.
I és aquí on vostè entra en joc.
SR: Penso que el fet de no ser una persona de partit va permetre-li, al Valentí, unes llibertats que altres no tenien: la gent del partit no va voler assumir presentar-se a unes eleccions. Per tant, van haver de buscar algú de fora, independent. I això li dona una pàtina especial.
VJ: Això crec que és important: vaig començar sent independent i he acabat sent independent.
I tot això, enmig d'un Procés Català que el va tocar de ple: el pre, el durant i el post, amb tots els seus entusiasmes i totes les seves decepcions...
SR: Aquest és un capítol molt interessant del llibre; millor que no fem spoilers!
Home, però alguna cosa sí que podrien dir...
SR: El moment històric del Procés podríem dir que evidencia la independència ideològica del Valentí. Ell no rebia consignes -i si en rebia, sembla que no les rebés. És molt interessant tot el que diu en el llibre, perquè ho diu des del punt de vista de l'alcalde que ha de gestionar el dia a dia de les coses d'un ajuntament.
El moment històric del Procés podríem dir que evidencia la independència ideològica del Valentí
Salvador redó
Expliqui's.
SR: Doncs que és molt fàcil ser un polític estatal i dir que a la gent només li importa allò del dia a dia, perquè qui realment es troba amb les patacades dels veïns i veïnes és l'alcalde, l'última vàlua de l'administració que, alhora, té les mans molt lligades econòmicament perquè, tret dels impostos i les taxes, la resta li ve de fora tot dat i beneït. M'equivoco?
VJ: No, no.
SR: En aquest sentit, si de fora arriben molt poques coses, o res... Això produeix malestar; un malestar que si formes part del partit que representes, doncs mira, és el que hi ha. Però quan no tens el carnet, el desassossec és gairebé inevitable. Pel que fa al Procés, podríem dir que paral·lelament, el Valentí també fa un procés molt personal.
En quin sentit?
SR: Que per molt que un ajuntament com el que aleshores hi havia a Manresa, tingués un govern de majoria àmplia, al final qui és l'amo és l'alcalde, i tot recau sobre ell. La resta de regidors són delegats.
VJ: El Procés que vaig viure com a alcalde el vaig viure sol, certament.
Deixant de banda el Procés, podríem dir que un dels capítols més destacats a nivell local va ser el de l'expulsió del govern de Mireia Estefanell arran de la gravació i filtració d'unes polèmiques declaracions de David Bonvehí al restaurant Vermell?
SR: El Vermell-gate, sí. Aquell episodi va posar de manifest que els mons convergent i d'ERC continuaven (i encara continuen) sense fer força. No obstant, penso que tot plegat va ser un succés molt manresà: uns que xerren en veu alta on no ho han de fer; els altres que ho escolten i ho graven i no ho haurien d'haver fet... I aquí s'acaba el tema.
Potser el tema no és tant el Vermell-gate en sí, sinó la contundència amb què va actuar Valentí Junyent en les negociacions posteriors.
SR: Efectivament. Ell va tenir molt clar que Estefanell havia de marxar de govern. I això va fer que el conflicte no s'allargués. En el llibre, aquest capítol és molt ponderat; no hi passem d'esquitllentes, sinó que rep tothom.
Què vol dir?
VJ: El David Bonvehí no podia parlar de segons què en un restaurant que no estava tancat exclusivament a militants del partit. Era un lloc públic en una ciutat on ens coneixem tots.
El David Bonvehí no podia parlar de segons què en un restaurant que no estava tancat exclusivament a militants
valentí Junyent
Vostè no hi era, en aquell dinar.
VJ: Afortunadament! I mira que em van insistir, eh! Però la realitat era que tenia una reunió. Si hi hagués sigut, a banda que ho hagués passat fatal, n'hauria sortit escaldat segur... Com podia, el David Bonvehí, estar tan convençut del que deia públicament si en la intimitat assegurava que en cas de no funcionar l'1-O, s'optaria per una candidatura autonomista? Segurament jo soc massa obsessiu a recalcar sempre que tothom pensa diferent, però ell potser peca del contrari...
Hi ha algun altre moment especialment intens, d'aquests dotze anys al capdavant de l'Ajuntament de Manresa?
VJ: El tema de les negociacions amb ERC a l'inici de la legislatura 2019-23. Va ser un moment de tensió que al final va acabar bé. El Marc Aloy va saber trobar una sortida perquè la cosa tirés endavant. Al capdavall, no es tractava de fer govern; es tractava d'aprovar els pressupostos. I ja ho hem vist en diverses ocasions: si no t'aproven els pressupostos, fas figa.
Diuen que a Liderar per a servir hi ha catorze persones que han escrit sobre vostè, Valentí.
VJ: Sí. És gent molt diversa, que m'ha tractat des de diferents àmbits. Els vaig demanar que escrivissin com valoraven i percebien el meu pas per la política.
Pot dir noms?
VJ: De polítics hi ha l'Adam Majó i el José Luís Irujo; de periodistes, el Pere Gassó i l'Aleix Solernou. Llavors també hi surt gent amb qui he treballat, com la Glòria Ballús, la Marta Basomba o el Joan Francesc Domene, i persones amb qui he tractat al llarg d'aquests anys, com el Valentí Martínez, exdirector general de la FUB; el Jaume Puig Ibáñez, expresident d'Òmnium Bages-Moianès; Jaume Puig Bou, membre històric del Grup Escènic Nostra Llar i molt vinculat a l'AVV del Poble Nou (el primer barri de Manresa on vaig viure). Finalment, també parlen persones del mateix color polític que jo: el Toni Llobet, la Rosa Ortega, la Neus Comellas i el Joan Calmet.
Joan Calmet ha format part del seu govern durant aquests dotze anys.
VJ: Sí! És l'únic que m'ha aguantat! Justament, l'altre dia ens vam trobar i vam comentar el llibre -li he deixat llegir-, i quedàvem parats de la mà de coses que vam arribar a fer, dintre de l'Ajuntament. I és que quan ets dins, no tens temps de mirar-t'ho amb perspectiva perquè només penses en què falta i on encara no has pogut arribar.
Entenc que en fa un balanç positiu del seu cicle polític?
VJ: Ara que ho veig amb perspectiva, sí. Al cap i a la fi, però, no deixa de ser política, i jo el que vull és que em tracti bé la fruitera quan hi vaig a comprar; tenir bones sensacions quan parlo amb la gent. L'important és estar bé amb un mateix.