Xavier Sucarrats: Queden sis segons per acabar el Bàsquet Manresa – Uxue Bilbao. Els bagencs vencen per 82-79 i tenen la possessió. La pilota arriba a Álex Hernández que la perd després que aquesta li boti al peu. A manca de quatre segons Fotis Katsikaris demana temps mort per intentar forçar la pròrroga. Raül López és l'escollit per intentar un llançament definitiu que acaba entrant. Temps extra al Nou Congost!
Aquest és el final que, afortunadament, no va ser. Després de moltes derrotes ajustades, el Bàsquet Manresa ha perdut set partits per cinc o menys punts, la fortuna va somriure al quadre bagenc. Va ser un just premi a un club que tampoc mereix tanta mala sort.
El més tranquil·litzador va ser la roda de premsa posterior al partit on Jaume Ponsarnau no només es va quedar amb el guarisme final sinó que també va fer una autocrítica molt necessària per afrontar el darrer tram de competició on caldrà un miracle. Perquè ningú s'ha d'enganyar. Per continuar a la lliga Endesa caldrà un autèntic miracle.
La mala sort és un factor que explica la mala situació del Bàsquet Manresa a la classificació. Només un. N'hi ha d'altres que més tard o més d'hora s'hauran de posar damunt la taula. Però cert és que, en circumstàncies normals, els bagencs podrien portar, i mereixerien dur-les, un parell de victòries més. Llavors la salvació estaria a l'abast. Però no és així. Per errades pròpies i per mala fortuna. Molts dies havia sortit creu al Nou Congost (València, Caja Laboral, Lagun Aro, Blancos de Rueda...). Com a mínim, un dia ha sortit cara.
