
Ja en són uns quants els partits que l'Assignia Manresa ha deixat escapar quan tenia opcions d'haver-los guanyat. Fent un repàs ràpid, els desplaçaments a Santiago de Compostel·la, Donosti, València i Madrid (Estudiantes) haguessin pogut tenir un signe diferent. Com també l'hagués pogut tenir ahir a Badalona si els jugadors manresans haguessin estat més encertats en plena remuntada. Afortunadament, l'equip ha respost en moltes altres ocasions i la situació a la classificació és reconfortant. Tampoc n'hi ha per esquinçar-se les vestidures. Però en una lliga de tant nivell com aquesta noc es poden fer concessions als rivals.
Fer el compte de l'àvia no porta enlloc perquè els partits passats no es tornaran a disputar. Que si amb un partit més seríem a la Copa o amb tres victòries més podríem somniar amb play-off. No es traurà res d'això. Només prendre'n nota per intentar que passi els mínims cops possibles. I segur que en Jaume Ponsarnau ho ha fet.
Com a nota positiva, quedar-se amb la idea que l'equip ha lluitat en gairebé tots els partits fins al final. Aquesta lluita ha de ser el camí cap a l'èxit.