De fet, i gràcies a l'ampliació que es va dur a terme de l'hospital Sant Joan de Déu el passat 2014, es van obrir dues noves unitats d'hospitalització amb 24 habitacions cada una; una àrea de Qualitat, Innovació i Docència (amb aules i una sala d'estudi), el Servei de Documentació i Informació Clínica, i una Sala d'Actes, amb capacitat per a unes 200 persones. A més a més, molts dels serveis que ja s'oferien van quedar centralitzats a les instal·lacions d'aquest "nou" hospital, que ara mateix disposa d'un espai de 60.000 metres quadrats, dels quals 40.000 van venir donats per l'ampliació duta a terme fa dos anys.
Un dels departaments que es va traslladar a les noves instal·lacions (concretament a la planta -4) i que abans ocupava espais, també, del Centre Hospitalari, és el de Diagnòstic Biològic, que engloba els serveis d'Anatomia Patològica, el laboratori d'Anàlisis Clíniques, el laboratori de Microbiologia i el servei d'Hematologia. Malgrat que tots formin part del mateix departament, fan coses completament diferents. És per això que des de Nació Manresa hem volgut indagar més en quina funció fa cadascun i què ha suposat, per tots ells, el trasllat total de les seves dependències a Sant Joan de Déu. Sobretot, en el cas d'Anatomia Patològica i el laboratori d'Anàlisis Clíniques, que són els que han sofert més canvis.
El laboratori de Sant Joan de Déu s'ha ampliat amb les darreres obres | Aina Font Torra
Anatomia Patològica: més seguretat
Josep Miquel Badal, cap del servei d'Anatomia Patològica explica que "totes les proves que fa aquest departament ja fa anys que es duen a terme". I és que aquest servei existeix, a Manresa, des de l'any 1981. El fet, però, d'estar situat a les noves instal·lacions (des de l'octubre del 2014) ha suposat, en paraules de Badal, "millores pel que fa al nostre servei; nosaltres, abans, teníem el laboratori al Centre Hospitalari i el fet d'haver-nos traslladat a Sant Joan de Déu ha fet augmentar moltíssim la qualitat del nostre servei, perquè podem tenir una relació directa amb els nostres clients, que són els metges que ens demanen les proves".
Una de les millores que més valoren els treballadors d'Anatomia Patològica és el de la seguretat laboral: "nosaltres utilitzem el formol per treballar, que és un producte molt tòxic", explica Badal: "el que ha provocat aquest canvi físic del nostre laboratori és que s'ha canviat tota la instal·lació pel que fa a la protecció del formol, provocant que la seguretat dels tècnics i dels patòlegs sigui total i l'exposició a aquesta substància tòxica, nul·la. És per això que ara treballem més a gust i, també, més segurs".
La missió del servei d'Anatomia Patològica és el diagnòstic mitjançant l'estudi histològic de totes les mostres que els arriben. O sigui, l'estudi dels teixits i líquids humans que engloba les biòpsies, les citologies i les autòpsies clíniques. "Per darrere nostre no hi ha res més", declara Badal, que explicita que "som notaris de la medicina". El departament està compost per cinc metges; quatre tècnics (que són els que elaboren les mostres perquè després els clínics les analitzin); un auxiliar, i dos administratius, que treballen de dilluns a divendres. Els estudis que realitza aquest servei són, majoritàriament de gent que té càncer (90%). L'altre 10% correspon a malalties inflamatòries. És per això que Badal afirma que "el producte estrella del nostre servei són les biòpsies, seguides de les citologies". I és que durant el 2015, de biòpsies en van arribar a fer 16.000, mentre que d'autòpsies, se'n van dur a terme 40. Unes dades que han suposat un augment del 18% respecte les de l'any 2014.
Tot i així, segons el cap d'aquest servei, "no sé si aquest augment ha estat produït perquè estem tots integrats a Sant Joan de Déu o perquè Althaia està creixent cada cop més". I és que actualment la fundació té influència sobre la Cerdanya, sobre el Berguedà i sobre l'ICS. "També és cert", continua Badal, "que la gent cada cop viu més anys i és provable que el número d'estudis que realitzem augmenti per l'edat poblacional".
El que sí que és totalment objectiu és el fet que aquest departament cada cop s'assembla més al d'un hospital de nivell 3 (els de referència per al conjunt de Catalunya), com ho podria ser el Clínic o la Vall d'Hebron. "El nostre servei està limitat a fer un determinat número de proves per tècniques, i hi ha algunes tècniques que no podem fer, com ho és la biologia molecular. El que fem en aquests casos és enviar les mostres a un hospital de nivell 3", diu Badal. Però malgrat aquesta diferència, el cap del servei és contundent: "a un malalt de Manresa, pel que fa al servei d'Anatomia Patològica, se li està oferint el mateix que un que està a Bellvitge, a la Vall d'Hebron o al Clínic".
Cada dia el laboratori rep un total de 1300 mostres de sang | Aina Font Torra
El laboratori d'Anàlisis Clíniques; grans avenços en un nou espai
El laboratori d'Anàlisis Clíniques és el servei del departament de Diagnòstic Biològic, que més espai ocupa. Hi treballen al voltant de setanta persones que es divideixen en, pel que fa al torn de matí, quaranta tècnics; set facultatius, i quatre administratius; a la tarda, quatre persones que fan urgències, i a la nit, dues més. Els caps de setmana hi ha quatre persones fent guàrdia dissabte i quatre que la fan diumenge. I és que es tracta d'un servei que no para: té activitat els 365 dies de l'any i les 24 hores del dia. Ningú tria quan es posa malalt i mai se sap quan es pot necessitar el resultat d'una analítica d'urgència.
Es tracta d'un servei que realitza les anàlisis de sang, d'orina i d'altres líquids biològics per ajudar al diagnòstic i tractament de malalties i que incorpora les àrees bàsiques de coneixement de bioquímica, immunoanàlisi, hematimetria, immunohematologia, hemostàsia, serologia, al·lèrgies, autoimmunitat, nefelometria, líquids biològics i citometria de flux.
El servei, a més, funciona sota un esquema administratiu informatitzat que connecta tots els aparells del laboratori amb el sistema informàtic d'Althaia que, conjuntament amb els protocols normalitzats de treball, assegura el control i la qualitat dels processos, així com també l'exactitud dels resultats. Es treballa sota un sistema de gestió de la qualitat segons la norma UNE-EN-ISO 9001:2008, que permet la planificació, el control i la millora contínua de la qualitat.
La cap d'aquest servei és Fina Franquesa que explica que "els grans avenços d'haver vingut a la planta -4 són, primer de tot, la robòtica –que incorpora auto analitzadors tan de bioquímica com d'immunoanàlisi-; l'avenç en la biologia molecular, que treballa amb sondes d'ADN (àcid desoxiribonucleix) i ARN (àcid ribonucleic) per a la detecció de virus; la millora en el camp de la citometria de flux, que determina les malalties autoimmunes i les leucèmies i, per últim, els estudis bacteriològics, que detecten possibles casos de tuberculosis o de malalties de transmissió sexual".
Abans, el laboratori estava dividit i hi havia seccions que estaven situades al Centre Hospitalari i d'altres que eren a Sant Joan de Déu. Amb aquesta unificació –que ha suposat un augment considerable de l'espai de treball–, s'han pogut incorporar, als aparells ja existents, 2 màquines més de bioquímica d'un model molt superior al que es tenia abans. "Fer ús d'aquesta robòtica, abans, era impensable", es congratula Franquesa, que destaca l'avantatge de poder treballar de manera automatitzada: "l'error humà desapareix totalment i d'aquesta manera i gràcies a la tecnologia de les màquines, les persones poden fer una altra cosa i optimitzem recursos i temps". Uns recursos claus a l'hora de fer un diagnòstic, ja que els resultats de les proves s'obtenen molt més de pressa i el metge pot prendre una decisió gairebé immediata i de manera fidedigna a l'hora de tractar el pacient.
"Abans, quan algú tenia sospita de patir tuberculosi, venia a Sant Joan de Déu i se li feien les proves; una d'aquestes s'havia d'enviar a la Vall d'Hebron i a vegades els resultats tardaven més de l'esperat en arribar. Ara, aquesta prova ja es pot fer a microbiologia, un fet que suposa molta més rapidesa en el diagnòstic", argumenta Franquesa, que també destaca la velocitat amb la qual es pot diagnosticar una diabetis, en comparació amb fa uns anys: "ara, en mitja hora, ja tenim els resultats", afirma. El mateix passa amb la detecció de les grips: "ja no cal que portem les mostres al Clínic, com fèiem fa uns anys, que, a més, ens suposava uns costos que ara ens estalviem (com el fet de llogar un transport per portar-les fins allà)".
Actualment el laboratori d'Anàlisis Clíniques de Sant Joan de Déu rep diàriament, de mitjana, 1300 peticions (que són mostres de sang de diversos pacients). El 2014, la mitjana era de mil, un augment del 2,7%. Però, igual que deia el doctor Badal, Franquesa afirma que "cada any hi ha un creixement, i és evident que les persones cada cop fem més ús de l'hospital perquè hi ha més proves que permeten fer diagnòstics". Per tan, segons la cap del servei, l'augment en les peticions no va tan en funció de la unificació del departament en un mateix espai, sinó que és degut, més aviat, al posicionament d'Althaia en el territori.
"La integració amb els centres d'atenció primària de l'ICS ha sigut molt important per a nosaltres", afirma Franquesa. El fet que actualment les analítiques de sang que es fan des dels CAPs dels diversos pobles del Bages, així com també de Manresa, es portin totes al laboratori, ha ajudat en aquest augment de peticions. A això cal sumar-li que, el 2010, el laboratori del CAP Bages va desaparèixer en detriment del de Sant Joan de Déu, un fet que va suposar la integració de tres treballadors més a l'equip de l'hospital.
El laboratori d'Althaia fa servir les darreres tecnologies | Aina Font Torra
Més dades
Durant el 2015 van ser 276.226 les peticions de pacients que va rebre el laboratori. D'aquestes, 187.636 van arribar des d'Althaia i 88.590, de l'ICS.
Pel que fa a les d'Althaia, 62.175 provenien de consultes externes; 52.819, d'urgències; 47.009, d'hospitalització; 15.097, de les àrees bàsiques de salut del Barri Antic i les Bases de Manresa, i 10.464, d'hospital de dia. De les sol·licituds que es van enviar des de l'ICS, 83.630 eren rutina i 4.960, d'urgències.
