El Síndic de Greuges, Rafel Ribó, ha obert una investigació per demanar informació sobre l'existència d'un mausoleu ubicat al monestir de Montserrat, on hi ha enterrats 319 combatents del Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat. El Síndic, que es va assabentar de la seva existència a través dels mitjans de comunicació després que el PSC en demanés la retirada, vol determinar el motiu de la manca d'actuació de les administracions. En el marc de l'actuació d'ofici, el Síndic té previst adreçar-se la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia i demanar el motiu pel qual aquest conjunt arquitectònic no consta en el cens en què es recullen 3.647 símbols feixistes classificats en 12 tipus diferents.
Ribó ha recordat que cal donar compliment a ala Llei de memòria històrica, que faculta les administracions públiques a prendre les mesures oportuns per a la retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes i esments commemoratius d'exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura. La mateixa Llei, afegeix el Síndic, estableix que cal impulsar polítiques públiques relatives a la conservació i el foment de la memòria democràtica; en aquesta línia, el Síndic vol investigar les actuacions dutes a terme per les administracions públiques.
El Síndic investiga l'existència d'un mausoleu franquista a Montserrat
Ribó vol saber perquè el conjunt arquitectònic no consta en el cens de símbols feixistes
ARA A PORTADA
Publicat el 23 d’agost de 2018 a les 13:47
Et pot interessar
-
Societat La Festa Major de la Companya estrena el ball de la Veta
-
Societat Nous treballs d'asfaltatge a Manresa a partir del 3 de setembre
-
Societat El Tap'Antic de la Festa Major de Manresa 2025 en imatges
-
Societat El bus urbà de Manresa serà gratuït a les nits de Festa Major i funcionarà fins a les 4 de la matinada
-
Societat Obres d'un pas de vianants elevat alteraran la circulació al carrer Pedraforca de Sant Fruitós
-
Societat Mor Valentí Riera, alcalde durant quaranta anys d'Aguilar de Segarra