Va ser una de les cares més visibles durant la revolta pagesa que el 6 de febrer es va fer seves les carreteres de tot Catalunya per acabar, l'endemà, amb milers de tractors a la capital comtal i una reunió amb representants del PSC, ERC, Junts, Comuns, CUP i Ciutadans. Ell, l'ArnauVilumara Freixa (Manresa, 1996), va ser un dels pagesos que va travessar les portes del Parlament per donar veu a un col·lectiu que fa anys que se sent abandonat, desprotegit i incomprès per part de l'administració.
Apassionat de la feina que fa ("no és una feina; és un estil de vida", puntualitza) aquest jove agricultor i ramader ha tornat a aparèixer als mitjans, però en aquest cas, d'una manera més simpàtica: és un dels concursants d'El tros, el reality que TV3 va estrenar dimecres passat i que, "contra tot pronòstic, està agradant força dintre del nostre sector".
Aquest proper dilluns, l'Arnau tornarà a posar-se el barret d'activista per anar a tallar fronteres en una nova acció reivindicativa que "estem segurs que serà històrica" i a la qual també s'hi han sumat plataformes pageses d'Occitània i de la resta de l'Estat. Mentre el dia no arribi, ell seguirà tenint cura del seu bestiar a Can Vilumara, la finca (i empresa) familiar que capitaneja a Castellfollit del Boix i que ha ‘heretat' de l'avi.
És pagès perquè tocava ser-ho o per convicció?
Per convicció, absolutament. És el que més m'agrada d'aquest món. Vaig tenir una època, sobretot durant l'adolescència, que no ho tenia tan clar, sobretot per tota la dedicació i sacrifici que suposa: en aquell moment m'imaginava que volia un sou fix, una feina de vuit hores, vacances assegurades...
Només s'ho imaginava.
Sí, perquè a l'hora de la veritat, quan vaig haver acabat d'estudiar, de l'únic que tenia ganes era d'estar a la granja de Castellfollit, amb les ovelles, els vedells i els porcs, ajudant el meu avi.
Devia estar ben content, quan va saber que tindria relleu...
La veritat és que sí. En aquell moment, quan li vaig dir que m'agradaria seguir amb el negoci, ell tenia 77 anys. Encara estava valent i anava fent, tot i que havia reduït moltíssim la quantitat d'animals. Recordo que tenia quatre ovelles, quatre porcs i quatre vedells. I ja està.
I això era suficient per mantenir-se econòmicament?
Aquelles bèsties no eren pas per treure'n rendiment! Les tenia per no perdre la llicència -tenia l'esperança que algú de nosaltres li agafaríem el testimoni- però, sobretot, perquè els animals, per a ell, són com una droga. N'ha cuidat tota la vida! No sabria pas viure, sense tenir-ne cap... També és cert que el gruix de diners més gros el va fer amb la compra-venda. Tant ell com el meu tiet es van especialitzar molt en això. Havien arribat a tenir mil porcs, mil ovelles i mil vedells! I van fer negoci amb això.
Vostè ha tornat als orígens, però.
Sí, sí. Després de tres anys fent d'aprenent al seu costat, va començar a delegar-me responsabilitats i a permetre'm aplicar la meva filosofia.
Quina és, la seva filosofia?
Jo amb el que més combrego i gaudeixo és amb la gestió del territori i de la natura. M'agrada molt l'agricultura regenerativa i això passa, obligatòriament, per tenir bestiar pasturant. És per aquest motiu que una de les primeres decisions que vaig prendre va ser la d'adquirir vaques, tot i que l'avi no ho acabava de veure clar...
Per què?
Doncs perquè ell no n'havia tingut mai, i no sabia com funcionaven, i li feia por. Tot i així, em va deixar fer, i li estic molt agraït, perquè la vaca és l'animal que més es pot treballar amb el tema de manejos. Amb les ovelles també podries, però elles necessiten un pastor, han de sortir de casa cada dia... Les vaques, en canvi, donen una mica més de llibertat, en aquest sentit.
Quin tipus de maneig fa?
De pastura controlada, que se'n diu, que és aquell en què tu decideixes per on vols que pasturin. Es tracta d'un tipus de maneig que respecta molt la terra, el sòl, i on no hi ha insecticides ni productes químics. De fet, d'aquí ve l'agricultura regenerativa, perquè el que fas realment és treballar amb tota la cadena tròfica: des de la petita formiga que hi ha al camp fins al gran herbívor que es menja l'herba.
I els depredadors som nosaltres.
Exacte. Nosaltres seríem com els lleons de la sabana, que mouen els nyus d'aquí cap allà fent-los pasturar per diferents zones. La idea del maneig controlat és imitar els grans ramats de la natura però amb producció de carn pels humans.
Entenc que quan diu que les pot fer pasturar per on vulgui, es refereix a les hectàrees de la seva finca...
Correcte.
I què passa un cop ja les ha fet passar per tot arreu?
El que he fet ha estat llogar terrenys a propietaris de la zona. En els darrers tres anys, amb aquesta sequera que hem patit, m'he hagut de buscar la vida perquè no teníem menjar: pel mateix bestiar necessitàvem el triple de terra! I em vaig veure obligat a arrendar moltes finques. Per sort, aquí m'ha estat fàcil trobar-ne, perquè al Pirineu es foten d'hòsties per una hectàrea de terra.
"Amb la sequera d'aquests darrers anys, pel mateix bestiar necessitàvem el triple de terra"
Són molt cars, aquests lloguers?
Depèn de la finca. N'hi ha que pago molt poc, i d'altres (que sovint ni viuen a la casa i que venen de la gran ciutat) a qui els he de pagar el que diuen les taules de rendiment d'arrendament de terres que marca la Generalitat. Depèn molt de la consciència que tenen els propietaris de tot el tema de la gestió forestal.
Al cap i a la fi, el que fa amb les vaques és una feina de prevenció d'incendis, no?
Sí, sí, totalment. Però això, a la gent de ciutat, li és bastant igual.
Som molt diferents els urbanites que els ruralites?
No, la veritat és que no. I d'això me n'he adonat, sobretot, arran de participar a El tros. Al cap i a la fi, tots som iguals. Potser l'únic que ens diferencia és l'apropament que tenim amb la natura. La natura et fa treballar molt els teus instints; nosaltres també som bèsties! Però el fet de viure a la ciutat fa que vagis desconnectant-te, de tot això.
"L'únic que ens diferencia els ruralites dels urbanites és l'apropament que tenim amb la natura"
Es viu més al cap.
Això mateix. S'acaben perdent els ideals naturals. Per això, moltes tendències socials les relaciono amb això: el veganisme o vegetarianisme, igual que l'estrès o l'ansietat, són una conseqüència claríssima d'aquesta desconnexió amb la natura.
Ha parlat d'El tros. Què tal l'experiència?
L'experiència molt bé, tot i que un cop vaig ser allà, el que em vaig trobar no tenia res a veure amb el que m'havien explicat. Ens havien dit que seria un programa per visibilitzar la pagesia i mostrar com era el dia a dia d'una granja, i va resultar ser un concurs de temàtica pagesa. Però bé, m'ho vaig prendre com unes mini vacances. I a més, vaig fer molt bons amics.
Manté el contacte, amb la resta de concursants?
Sí! Els de l'equip blau hem fet una colla súper maca. Després del programa ens hem trobat dues o tres vegades, i tenim un grup de WhatsApp on parlem gairebé cada dia.
La majoria dels concursants ruralites són força joves. Tenim el relleu assegurat, en el món pagès?
Ni de bon tros.Aquí a Castellfollit, per exemple, de la meva edat som tres, i estem parlant del tercer municipi més extens de Catalunya. Tots els meus companys que són fills de pagesos s'han dedicat a altres coses.
Ostres...
El fet que no hi hagi relleu significarà que a la llarga, el nostre país no produirà aliments suficients i aquests hauran de venir forçosament de fora. Si això passa, qui garantirà una seguretat alimentària? Actualment, a nosaltres ens miren amb lupa: ens analitzen la terra, els tomàquets, la carn que va a l'escorxador. En canvi, tot allò que ve de fora passa fronteres sense absolutament cap control. A què juguem?!
Ara que parla de fronteres... Què, aquest dilluns?
Els de la Catalunya Central anirem a la frontera de Puigcerdà. Tot plegat ve del tall que els pagesos bascos van fer aquest març passat. Ells van ser els que van proposar de tornar a obstaculitzar fronteres coincidint amb les eleccions europees. El que hem fet des d'aleshores ha estat redactar un manifest que farem públic el mateix dilluns i que conté una sèrie de condicions que volem que tant el Ministeri com el Parlament Europeu entomin. Com que les revoltes que hi ha hagut tant aquí a Catalunya com al País Basc han tingut tant ressò, diverses plataformes pageses d'arreu d'Europa ens han contactat per fer accions plegats.
N'han concretat alguna?
Primer farem el tall de fronteres de dilluns, però si el mes de setembre, que és quan hi ha el Congrés Europeu, no han mogut ni un dit pel que fa a les nostres reivindicacions, ens posarem a bloquejar fronteres de manera indefinida.
Quan diu pagesos d'arreu d'Europa, a qui es refereix?
Estem parlant amb gent d'Alemanya, d'Itàlia i de Bèlgica. I segur que me'n deixo.
Pel que fa al moviment a nivell estatal, hi ha hagut bastanta polèmica amb el fet de la sospitosa presència de VOX...
Això és mentida. Ara resulta que tot el que no agrada és extrema dreta. Als de la revolta pagesa també van dir-nos que érem de l'extrema dreta. De fet, ens han fet passar per tots els colors: primer de la CUP, després d'Aliança Catalana, d'ERC, de Junts... de tot! El que volen és dividir-nos, perquè saben que així perdem força.
"El que volen és dividir-nos, perquè saben que així perdem força"
Però aquella exmilitant de VOX, Lola Guzmán, sí que estava a la primera línia de la lluita pagesa. La presència de l'extrema dreta hi era.
I és per això que pràcticament totes les plataformes d'Espanya li hem dit que no en volíem saber res, d'ella. Nosaltres ho hem dit per activa i per passiva: som la representació de tot el sector que no se sent representat ni pels sindicats ni pels polítics. Que potser hi haurà algú d'extrema dreta? Sí. Igual que hi haurà gent d'extrema esquerra, com del centre o del color que sigui. El que puc certificar és que cap de les plataformes que ens hem unit en aquesta lluita tira cap a una banda política o una altra. Cap! I encara et diré més: fa poc, en una de les plataformes es va detectar que hi havia una persona vinculada a la Lola Guzmán i se la va apartar del moviment de seguida.
Fa 10 anys que és pagès. És el moment més delicat que està vivint, l'actual?
Sí, rotundament. Potser també perquè al començament pecava d'innocent i ara el cúmul d'injustícies que he anat patint han fet vessar el got per tots cantons. Com pot ser que se'ns penalitzi per qualsevol cosa que fem o que no fem a nivell burocràtic? Tu creus que després de cinc anys demostrant que estava al capdavant de la finca, amb tota la paperassa corresponent, llavors resulta que em diuen que no rebré cap subvenció perquè no soc agricultor? Però, això què és? Com que saben que depenem d'ells, de l'administració, perquè el nostre sou ve de les subvencions, juguen amb aquesta por que tenim.
Hi ha qui els titlla de funcionaris encoberts.
Nosaltres, els pagesos, ho hem dit mil vegades: no en volem de subvencions! El que demanem són uns preus justos i una altra manera de produir. Al final, qui s'endú tots els beneficis són els que venen després de tu -les grans superfícies, els intermediaris...
Hi ha alguna manera de combatre'l, aquest statu quo?
Jo he optat per tenir pocs animals, fer-me el maneig com a mi em dona la gana, i posant en valor el meu producte a través de la venda directa, que quadruplica el preu de venda que obtindria si el comercialitzés a través de les grans superfícies. Evidentment, fer-ho així em porta molta més feina i també més despesa, però el preu de venda final és molt superior. Que he d'assumir feines que no em pertocarien? Sí, però és l'única manera que he trobat de sortir una mica d'aquesta roda tan asfixiant.