23
de juny
de
2023, 14:19
Actualitzat:
14:40h
Aquest divendres s'ha fet pública la descoberta de restes humanes neandertals de més de 52.000 anys al jaciment de la Cova de les Teixoneres, en el terme municipal de Moià. Les restes, recuperades durant els treballs d'excavació arqueològica que duu a terme l'IPHES-CERCA, corresponen a dos fragments d'occipital (part posterior del crani) d'un individu neandertal juvenil. La troballa és extremadament singular ja que aquestes restes de crani corresponen al quart individu recuperat al jaciment des que el 2016 van aparèixer les primeres restes humanes. A més, els estudis que es duen a terme han permès identificar marques de tall en la superfície d'alguns d'aquests ossos, fet que s'ha interpretat com el resultat d'activitats relacionades amb el canibalisme.
La presentació ha anat a càrrec de la cap del Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura, Maria Teresa Miró; l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, i el director de l'IPHES-CERCA, Robert Sala. També han participat a la presentació els codirectors del projecte de recerca Ruth Blasco, investigadora de l'IPHES-CERCA; Anna Rufà, investigadora de l'ICArEHB-Universidade do Algarve; Florent Rivals, investigador ICREA a l'IPHES-CERCA, i Jordi Rosell, professor de la URV i investigador de l'IPHES-CERCA i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Les investigacions a les Coves del Toll i Teixoneres estan finançades a través del projecte del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya titulat Competència, Co-Evolució i Comensalisme: l'Ús d'Ambients Càrstics per Humans i Carnívors durant el Paleolític Mitjà (Ref. CLT009-22-00045) i pel projecte del Ministerio de Ciencia e Innovación Comportamiento y paleoecología neandertal en ecosistemas mediterráneos (Ref. PID2019-103987GB-C31) i reben el suport logístic i econòmic per part de l'Ajuntament de Moià.
Aquesta gran quantitat de restes humanes neandertals converteixen la Cova de les Teixoneres en un dels enclaus més importants per conèixer el món neandertal.
A més a més, les restes d'aquests humans estan molt fragmentades, probablement per poder accedir a la medul·la i altres nutrients continguts a l'interior dels seus ossos. Això fa que la majoria d'elles siguin molt difícils de reconèixer i distingir-les de les dels altres animals, sobretot en el cas de les restes corresponents a infants. Per tal de pal·liar aquest problema, l'equip està fent servir tècniques bimoleculars molt especialitzades per tal d'identificar-les i poder efectuar estudis d'ADN, tant mitocondrial com nuclear. S'espera que amb els resultats d'aquests estudis s'augmenti el nombre de restes humanes identificades.
Aquest no és el primer cas documentat de canibalisme entre els neandertals, però sí que és el primer identificat a la Catalunya Sud. Tot i que l'antropofàgia no sembla haver estat un fenomen habitual entre aquests humans, a Europa hi ha alguns jaciments que suggereixen pràctiques semblants, la qual cosa fa pensar que, en un futur, sortiran altres casos similars.
La presentació ha anat a càrrec de la cap del Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura, Maria Teresa Miró; l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, i el director de l'IPHES-CERCA, Robert Sala. També han participat a la presentació els codirectors del projecte de recerca Ruth Blasco, investigadora de l'IPHES-CERCA; Anna Rufà, investigadora de l'ICArEHB-Universidade do Algarve; Florent Rivals, investigador ICREA a l'IPHES-CERCA, i Jordi Rosell, professor de la URV i investigador de l'IPHES-CERCA i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Les investigacions a les Coves del Toll i Teixoneres estan finançades a través del projecte del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya titulat Competència, Co-Evolució i Comensalisme: l'Ús d'Ambients Càrstics per Humans i Carnívors durant el Paleolític Mitjà (Ref. CLT009-22-00045) i pel projecte del Ministerio de Ciencia e Innovación Comportamiento y paleoecología neandertal en ecosistemas mediterráneos (Ref. PID2019-103987GB-C31) i reben el suport logístic i econòmic per part de l'Ajuntament de Moià.
Les restes humanes corresponen a un quart individu
L'any 2016 diferents mitjans de comunicació es van fer ressò de la troballa de les restes d'un infant neandertal. Des d'aleshores, s'han anat recuperant més restes humanes aïllades que han pogut ser assignades a, com a mínim, tres individus diferents: un infant d'uns 6-7 anys, un altre de més d'11 anys i un tercer invididu senil. Ara, durant la campanya que s'està celebrant aquest mes de juny, s'ha localitzat les restes d'un quart individu. Es tracta de dos fragments d'un mateix occipital en ple desenvolupament, però que ja gaudeix de les seves sutures occipito-mastoides ben formades. Les característiques físiques d'aquests fragments de crani fan pensar que es tracta d'un individu juvenil, gairebé adult.Aquesta gran quantitat de restes humanes neandertals converteixen la Cova de les Teixoneres en un dels enclaus més importants per conèixer el món neandertal.
Canibalisme entre els neandertals de les Coves del Toll
Segons els estudis efectuats fins ara, totes aquestes restes tenen una cronologia lleugerament superior als 52.000 anys d'antiguitat i es trobaven disperses per una mateixa superfície a l'entrada de la cavitat i barrejades amb els ossos i les dents d'altres animals caçats per aquests humans. Tot i que al seu inici es feia difícil esbrinar les causes concretes de la seva presència a la cova, la descoberta de marques de tall a una clavícula indica que van ser processats per altres neandertals i molt possiblement menjats pels seus congèneres.A més a més, les restes d'aquests humans estan molt fragmentades, probablement per poder accedir a la medul·la i altres nutrients continguts a l'interior dels seus ossos. Això fa que la majoria d'elles siguin molt difícils de reconèixer i distingir-les de les dels altres animals, sobretot en el cas de les restes corresponents a infants. Per tal de pal·liar aquest problema, l'equip està fent servir tècniques bimoleculars molt especialitzades per tal d'identificar-les i poder efectuar estudis d'ADN, tant mitocondrial com nuclear. S'espera que amb els resultats d'aquests estudis s'augmenti el nombre de restes humanes identificades.
Aquest no és el primer cas documentat de canibalisme entre els neandertals, però sí que és el primer identificat a la Catalunya Sud. Tot i que l'antropofàgia no sembla haver estat un fenomen habitual entre aquests humans, a Europa hi ha alguns jaciments que suggereixen pràctiques semblants, la qual cosa fa pensar que, en un futur, sortiran altres casos similars.