Les obres de la plaça Vella d'Artés revelen vestigis arqueològics de més de 2.000 anys

Enterraments, murs i materials antics confirmen la llarga ocupació del nucli originari de la vila

Publicat el 11 de juny de 2026 a les 13:57

Les obres d'adequació de la plaça Vella d'Artés han tret a la llum un important conjunt de restes arqueològiques que documenten l'evolució històrica de l'espai des de l'època romana fins als temps contemporanis. Les troballes inclouen tombes medievals, estructures relacionades amb l'antiga església i materials d'origen romà que permetran ampliar el coneixement sobre el passat del municipi.

Les excavacions confirmen l'antiguitat del nucli històric

Les obres de remodelació de la plaça Vella d'Artés han posat al descobert noves evidències arqueològiques que reforcen la importància històrica d'un dels espais més emblemàtics del municipi. La intervenció ha permès documentar restes corresponents a diferents períodes històrics i confirmar que el turó on s'aixeca l'actual plaça va estar ocupat, com a mínim, des del segle I abans de Crist.

Les troballes han aparegut durant els treballs d'adequació urbanística de la plaça i constitueixen una nova aportació al coneixement arqueològic de la zona, que ja havia proporcionat resultats destacats en excavacions anteriors. Els vestigis localitzats permeten seguir l'evolució de l'espai al llarg de més de dos mil anys d'història i ofereixen noves dades sobre les diferents comunitats que hi van viure.

Els arqueòlegs han identificat restes relacionades amb l'antiga església, estructures constructives de diverses èpoques, enterraments i materials ceràmics que abracen un ampli període cronològic, des de l'època iberoromana fins a l'edat mitjana i els segles posteriors.

Tombes medievals sota la plaça actual

Una de les troballes més destacades de la intervenció és la localització de diverses tombes tardoantigues i medievals que s'estenen des de l'entorn del campanar fins més enllà de la part central de la plaça.

Els enterraments localitzats presenten característiques diverses, entre les quals destaquen algunes tombes construïdes amb caixa de pedra. Segons les primeres valoracions dels especialistes, aquestes sepultures podrien correspondre a un període comprès entre els segles IX i XII, tot i que la datació definitiva dependrà dels estudis científics que es duran a terme pròximament.

Les anàlisis de laboratori i les proves de carboni 14 sobre les restes humanes permetran concretar-ne la cronologia i obtenir més informació sobre les persones enterrades en aquest sector del municipi.

El regidor de Memòria Històrica de l'Ajuntament d'Artés, Dani Bañeza, ha posat en relleu la transcendència d'aquesta descoberta per entendre el passat de la vila. Segons ha explicat, "sovint els artesencs passegen per la plaça Vella sense saber que sota els seus peus hi ha restes de persones que van viure al poble fa centenars d'anys".

Per al regidor, aquestes troballes contribueixen a reforçar la vinculació dels veïns amb la història local i ajuden a prendre consciència de la importància patrimonial d'un espai que durant segles ha actuat com un dels centres neuràlgics de la població.

Una sitja medieval amb abundant material ceràmic

Entre els elements arqueològics documentats també destaca una sitja circular de poc més d'un metre de diàmetre descoberta durant els treballs.

A l'interior d'aquesta estructura s'hi han recuperat nombrosos fragments de ceràmica grisa medieval, principalment restes d'olles, que permeten situar-ne l'ús entre els segles IX i XII. Aquest conjunt de materials aporta informació valuosa sobre la vida quotidiana de la població durant l'alta edat mitjana.

La sitja també ha proporcionat altres elements d'interès arqueològic, com fragments de tègula i restes de ceràmica sigil·lada africana i hispànica. La presència d'aquests materials evidencia la complexitat estratigràfica del jaciment i la superposició d'ocupacions corresponents a diferents períodes històrics.

L'estudi detallat de totes aquestes peces permetrà aprofundir en el coneixement dels hàbits de consum, les activitats domèstiques i les relacions comercials que es desenvolupaven en aquest espai durant l'edat mitjana.

Restes de l'antiga església i d'altres construccions històriques

Les excavacions també han tret a la llum diverses estructures muràries relacionades amb diferents fases constructives de l'antic conjunt arquitectònic que ocupava aquest sector d'Artés.

A la zona nord de la plaça s'han identificat restes vinculades al mur de tancament de la nau barroca de l'església. Aquestes estructures permeten conèixer millor les dimensions i la configuració d'un edifici que va formar part de la història urbana del municipi.

Paral·lelament, a la banda est de la plaça ha aparegut un mur construït amb pedra i morter de calç que podria correspondre a una edificació datada entre els segles XIV i XVIII.

Aquestes restes contribueixen a reconstruir les diferents transformacions urbanístiques que ha experimentat el nucli antic al llarg dels segles i ofereixen noves dades sobre l'evolució arquitectònica de la zona.

Segons ha explicat l'arqueòleg responsable del projecte, Òscar Trullàs, la intervenció també ha permès identificar parcialment els nivells més antics del jaciment. En aquest sentit, ha assenyalat que els treballs "han permès veure parcialment els nivells més antics, d'època iberoromana", tot i que de manera limitada.

Nous estudis per ampliar el coneixement del jaciment

La feina arqueològica no s'acaba amb la finalització dels treballs de camp. Ara s'obre una nova fase d'investigació que permetrà aprofundir en l'anàlisi de totes les restes recuperades.

Trullàs ha explicat que les tasques de laboratori, juntament amb les planimetries i les fotogrametries elaborades durant la intervenció, serviran per ampliar la documentació existent sobre el jaciment. L'objectiu és complementar i actualitzar els estudis realitzats anteriorment, especialment els efectuats l'any 1984.

Segons l'arqueòleg, aquest conjunt de treballs ajudarà a "obtenir una visió global més gran del jaciment arqueològic" i permetrà integrar les noves dades dins del coneixement acumulat durant les darreres dècades.

Les conclusions definitives, però, encara hauran d'esperar. Els especialistes remarquen que les interpretacions actuals són provisionals fins que es completin totes les anàlisis dels materials i de les restes humanes localitzades.

Les obres continuaran sense afectar el patrimoni

Malgrat la importància de les troballes, la descoberta no impedirà la continuació de les obres d'adequació de la plaça Vella. L'Ajuntament ha destacat que tota la intervenció s'ha desenvolupat amb un seguiment arqueològic complet i sota les mesures de protecció necessàries per garantir la conservació del patrimoni localitzat.

Bañeza ha subratllat que "les obres s'han fet amb totes les garanties i amb un seguiment arqueològic complet". Un cop documentades, les restes han estat protegides mitjançant geotèxtil i posteriorment cobertes de nou, assegurant-ne la preservació per al futur.

Els arqueòlegs consideren que la intervenció ha permès confirmar la continuïtat històrica d'un espai ocupat durant segles i utilitzat fins a l'època contemporània. Les noves tombes, estructures i materials recuperats contribuiran a explicar amb més precisió l'evolució d'Artés i a posar en valor el patrimoni històric de la vila davant les futures generacions.

Escull Manresa com la teva font preferida de Google