Trobar el punt d'equilibri entre els diners i el capital esportiu no ha de ser fàcil en una entitat on s'ha de vigilar qualsevol font de despesa de forma molt acurada. Tot i que calendari en mà dues mans més canviarien poc el signe de les primeres cinc jornades, Pedro Martínez desitja treballar amb tots els que han de ser els seus homes quan abans millor. Tot allò que expliquen els tècnics de la integració d'un jugador a l'equip i la coneixença entre companys. I no està mancat de raó. A l'altra banda, hi ha els rectors del club, que tenen la responsabilitat de fer quadrar els números i estalviar tot allò que es pugui sense comprometre la viabilitat esportiva del projecte. Retardar una o dues setmanes un fitxatge pot comportar un estalvi que signifiqui quadrar els números a final de temporada. I aquests motius també existeixen. Al debat entre euros i cistelles, qui ha d'acabar imposant-se?
Una altra tema és reflexionar si s'ha de dur a terme aquesta contenció quan mai passa res a qui genera dèficits gegantins. Bilbao n'és el cas més explicatiu i proper en el temps tot i que també a Valladolid podrien oferir un màster en la matèria. En canvi, la campanya 2012-13 va acabar amb un superàvit d'uns 10.000 euros que va servir al Bàsquet Manresa per quedar últim. A dia d'avui, no hi ha coneixement del resultat de la temporada passada on els bagencs van ser penúltims. S'ha d'actuar amb honradesa a canvi de ser el més tonto de la classe en un país on mana la picaresca o s'ha de prometre als jugadors el què no es pot pagar i incomplir-ho ja que al final no passa res? Una altra variant entre el debat euros vs. Cistelles.
