
Waters va començar la temporada de forma digne però s'ha anat diluint cada jornada que passava. Llançaments precipitats, pèrdues de pilota i dubtes en la direcció han estat cada vegada més habituals. Davant Unicaja, el nord-americà ja no va ser titular. Borja Comenge ha demostrat no casar-se amb ningú. La suplència no va servir per redreçar el rumb d'un jugador que sembla perdut i va cometre les mateixes errades que en jornades anteriors. Dissabte es van sentir els primer crits, tímids, de desaprovació cap a la tasca del base. La seva posició, la de director d'orquestra, és massa important com per no prendre mesures correctores.
Asselin és una altra història. El pivot, senzillament, no hi és. Segurament, ningú el deu esperar ja. Després de guanyar-se la renovació la temporada 2011-12, el "dominicà" porta ja un any i mig que sembla que se n'enfoti. Nul·la activitat defensiva, concentració zero i poca aportació en atac en moments transcendents són un còctel massa habitual i que ben aviat hauria de tenir la seva fi. Asselin és l'estranger amb més partits a Manresa i ha ofert grans moments. Però del passat no es pot viure i tot té la seva fi. Acabar a temps és una virtut i això ho haurien de veure tant el club com el propi jugador.
La situació econòmica del Bàsquet Manresa no és bona i suplir jugadors pot ser problemàtic. La temporada passada, un parell de reforços no haurien capgirat la dinàmica negativa. Enguany, dos retocs a mitja campanya sí que podrien fer-ho. Per tant, és una opció a considerar. Els rivals no tindran remordiments en fer-ho. Sense fer barbaritats, si La Bruixa d'Or se'n vol sortir necessita fer canvis.