Aquest dimarts al matí ha mort als 91 anys Pere Casasayas, l'usuari d'Ampans de més edat, després que la passada setmana patís una embòlia que no ha pogut superar. La notícia ha provocat una gran consternació entre el personal i els companys d'Ampans, ja que Casasayas era una persona molt coneguda i molt estimada. Va entrar a Ampans el 16 d'octubre de 1969 a la seu que tenia al carrer Fonollar, i excepte l'escola, ja que va entrar amb més de 40 anys, ha fet tot el seu procés vital a la Fundació.
Va treballar en els tallers d'Ampans fins arribar a la jubilació, passant pel centre ocupacional i finalment a les llars d'avis. Actualment vivia a la barriada Mion, en un bloc de vuit pisos comunitaris que Ampans té a disposició de les persones grans. El dia que va complir 90 anys tot Ampans es va bolcat en fer-li una festa molt participada.
Des d'Ampans s'ha destacat l'enorme complicitat que ha existit sempre amb la seva família i tres característiques que el van acompanyar sempre: un metre de fusta groga que l'acompanyava sempre i que de jove havia fet servir per imaginar que posava rajoles a la vinya on el pare li feia treure les males herbes; la corbata, i una cançó que sempre entonava recordant la seva mare.
Ha mort als 91 anys Pere Casasayas l'usuari de més edat d'Ampans
La seva pèrdua ha provocat una gran consternació entre la família i els companys i treballadors de la Fundació
ARA A PORTADA

- Pere Fontanals
- Responsable de NacióManresa
Publicat el 05 de juliol de 2016 a les 18:13
Actualitzat el 05 de juliol de 2016 a les 18:16
Et pot interessar
-
Societat L'Ajuntament de Manresa inicia la nova senyalització horitzontal vinculada a la pacificació del Guimerà
-
Societat Els veïns de Pineda de Bages esclaten pels constants talls de llum
-
Societat Tall de trànsit al carrer Llussà de Manresa, divendres
-
Societat Restablert el trànsit a la cruïlla del carrer Lluís Millet amb el Camí Vell de Santpedor
-
Societat La Plataforma per les Pensions denuncia la manca de resposta de la Generalitat
-
Societat Desnonen a Manresa una família vulnerable malgrat el diagnòstic de discapacitat del pare