Xavier Sucarrats: Des de fa unes temporades, a la lliga Endesa hi ha polèmica sobre les quotes de jugadors que hi ha d'haver en les plantilles en funció de la seva nacionalitat. Aquestes quotes han provocat situacions esperpèntiques com les de jugadors obtenint passaports de països que probablement mai hagin trepitjat o en desconeguin la seva llengua. Arribats a aquest punt, més valdria una obertura total de fronteres que no pas anar al mercat a tramitar un passaport, tant se fa que sigui de Geòrgia o Madagascar, que pot decidir si un jugador és contractat o no. Seria una opció més sincera.

El darrer invent va ser la temporada passada quan va aparèixer la figura de "jugador format localment". Tenen aquesta consideració aquells basquetbolistes que entre els tretze i el vint anys hagin estat un mínim de tres temporades federat en algun club espanyol. Si compleix aquest requisits, l'esportista s'equipara a un jugador nacional i comptabilitza dins els quatre o cinc que els clubs de la lliga Endesa han de tenir a les seves plantilles. Un altre aspecte a considerar és la legalitat d'aquest extrem ja que la normativa comunitària dóna llibertat als treballadors dels països membres de la Unió. Pot la normativa d'una competició restringir les lleis de la Unió Europea quan hi ha un jerarquia en les lleis on un text de caràcter inferior no pot contradir-ne un de superior? No obstant, la jerarquia legislativa no és el debat d'aquest text.

L'escàndol, però, ha saltat aquesta setmana. L'Associació de Basquetbolistes Professionals (ABP), una mena de sindicat que defensa els interessos dels jugadors nacionals, ha denunciat el cas de dos jugadors que no complien amb els requisits per ser equiparats als jugadors espanyols. Es tracta de Henk Norel, del CAI de Saragossa, i Tomas Satoransky, del Cajasol de Sevilla. El Consell Superior d'Esports (CSD) ha donat la raó a l'ABP. Però ha pres mesures diferents en els dos casos. Mentre que la condició de "jugador format localment" de Henk Norel serà revocada amb caràcter immediat, Tomas Satoransky podrà utilitzar-la tota la temporada i no serà fins la propera que haurà d'actuar com a jugador comunitari. L'explicació del CSD és que el Cajasol ha actuat sota els principis de la "bona fe". La indignació ha a Saragossa ha estat monumental.

Però més enllà de la discriminació que hi ha a Saragossa, el CSD no ha calculat bé la repercussió. La lliga Endesa és una competició professional i molt competitiva, on els equips s'hi juguen molt. Un descens és un cop terrible per a les entitats que el pateixen. Aquesta temporada, els andalusos es troben a la part baixa de la classificació. Assimilar Satoransky als "jugadors formats localment" permet al Cajasol fitxar a un altre estranger o comunitari. És això competència lleial? O es donar un avantatge al conjunt dirigit per Aíto García Reneses? Les competicions han de tenir un mateix reglament per a tothom.

Si un club és més llest que els altres i aconsegueix un pressupost més alt, endavant. Davant això, poques coses es poden dir. Però no és de rebut que a un club, sigui el que sigui, se li permeti transgredir una normativa. Això no és jugar amb igualtat.