Dijous, mig juliol, Sanjosex en concert. Isabel Palà
És per això que m'agrada tan el cicle de concerts L'hora del pati que organitza cada any la delegació del Col·legi d'Arquitectes del Bages i el Berguedà (COAC). Sento que intenta mantenir aquesta essència. La de trencar, per uns moments, amb una rutina.
El concert de Sanjosex, ha estat un bon exemple d'aquesta dinàmica. Arquitecte de professió, el líder de la banda, el cantant i arquitecte català Carles Sanjosé, va fer el què millor sap fer... construir... tot cantant! A ritme de melodies romàntiques, suaus, d'anar fent... va aconseguir transmetre aquesta sensació de descans. Vaig sentir que podia estar-me allà hores i hores amb els ulls tancats... i no era única. Al meu davant una dona s'ho escoltava descalça, com si estigués al sofà de casa. I, de fet, aquesta era la gràcia.
No feia ni fred ni calor, hi havia la gent justa i al carrer, semblava que l'activitat s'havia parat. El ritme el posava Sanjosex amb les cançons dels seus dos primers treballs: Temps o rellotge i Viva i del darrer, Al marge d'un camí.
I ja sabeu què diuen, des del marge, des de fora... tot es veu amb més perspectiva. Amb més distància... I des d'aquí tot es veu, es viu i se sent més bé.
Sanjosé o Sanjosex parla del temps, entrellaça modernitat i antiguitat i parla d'amor, del que és correspost i del que atrau pel seu misteri. Parla del futur incert i del passat, al que no fa falta mirar-hi gaire (no cal que miris enrere no hi ha res a veure). I parla i parla, tot i que ho fa amb ritmes, melodies i compassos... amb complicitat amb els que l'acompanyen damunt l'escenari.
Mentre l'escolto, vaig fent fotografies. Un senyor molt amablement m'acompanya per l'interior de la Casa Lluvià per fer fotos des d'altres perspectives. Des dels balcons puc observar a la gent, petita, amb vista d'ocell. La imatge em sembla fantàstica.
Però tinc la sensació que les imatges no acaben de copsar tot el que estic vivint. Les sensacions. I això és perquè hi falta banda sonora. Per això potser us hauria d'haver proposat un exercici des de bon principi. Acompanyar aquesta crònica amb la música del de l'Empordà. De fet, encara sou a temps de tornar a començar... us aconsello tres títols (per cada un dels àlbums): no cal que miris enrere, fem l'amor i futur incert. Per exemple.
Som-hi doncs. Punt i... seguit?
