La magistrada del jutjat d'Instrucció 2 de Manresa ha decidit arxivar la causa de l'1-O a Castellgalí. En la resolució, la jutge apel·la al fet que no hi va haver "excés policial" durant l'actuació dels agents de la Guàrdia Civil a l'escola del municipi, on van resultar ferides 16 persones. La magistrada ja va declinar realitzar noves diligències en aquesta causa, sol·licitades per la defensa dels ferits, i allargar la fase d'instrucció, tal com va demanar el Ministeri Fiscal. La defensa ha confirmat a NacióManresa que presentarà recurs d'apel·lació contra aquest arxivament.
Segons recull la interlocutòria de la magistrada, a l'escola Sant Miquel de Castellgalí s'estava realitzant una votació "contrària a l'Ordenament jurídic" i a la resolució del TSJC que impedia el referèndum. Considera que l'actuació dels agents de la Guàrdia Civil en cap cas "pot qualificar-se d'excés policial" davant un posicionament "activament obstructiu per part de més de 200 persones"
La jutge apel·la al fet que per llei l'autoritat està autoritzada a fer ús de la força per complir amb les seves funcions sempre que sigui necessari i sigui "proporcional" a la situació a la qual s'enfronta. Diu en la interlocutòria que els manifestants volien impedir l'accés dels agents a l'escola amb una actitud "passiva intencional de caràcter obstructiu", el que va determinar que els agents "es veiessin obligats a actuar". Per aquesta raó, afegeix, l'actuació dels policies va ser "compatible amb l'ús de la força mínima imprescindible de qui s'enfronta a les forces de l'ordre públic en un moment de tensió". Durant els incidents a Castellgalí, un total de 16 persones van resultar ferides.
Negativa a identificar els agents
En aquesta mateixa causa, la magistrada ja va rebutjar la petició de la defensa d'identificar els agents de la Guàrdia Civil que van actuar i la del ministeri fiscal de qualificar el procés de "complex" i, per tant, prorrogar la fase d'instrucció més enllà dels sis mesos que pot durar per llei. Totes dues negatives es van recórrer a l'Audiència de Barcelona, que va desestimar els recursos, com també va descartar que es produís un "ús abusiu de la força" de la Guàrdia Civil.
L'Audiència, en canvi, sí que ha obligat a fer marxa enrere a la magistrada de Manresa en la investigació per les càrregues policials a Sant Joan de Vilatorrada i Fonollosa. Ha obligat a citar com a investigats tres guàrdies civils que van actuar l'1-O a Fonollosa, per haver emmanillat sense motiu un veí de Fonollosa; i al cap de l'operatiu policial a l'IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada, en considerar que sí es va produir un "excés de l'actuació policial".
Altres causes del jutjat numero 2
La titular del Jutjat d'Instrucció número 2 de Manresa, Maria Teresa Rodríguez Peralta, s'està especialitzant els darrers mesos en resoldre en el mateix sentit totes les causes en que una de les parts implicades és de perfil sobiranista, sempre en contra d'ella. I no només està passant en les causes que es refereixen a les actuacions judicials de l'1 d'octubre de 2017 -quan es trobava de guàrdia- sinó d'altres causes que li han arribat sense tenir cap relació amb el referèndum.
"Malfollada", "marrana" i "ojalá caigais abajo"
Així, el jutjat número 2 de Manresa va arxivar el passat 25 de juny de 2018 la denúncia que un dels excursionistes que va ser greument insultat i amenaçat el novembre de 2017 al Collbaix per l'espanyolista Jordi Cervantes va interposat als jutjats de Vilafranca del Penedès. En el vídeo que es va adjuntar a la denúncia -i que reproduïm aquí- Cervantes, que va ser reconegut per les víctimes, els va llançar diversos improperis com "malfollada", "marrana" i "ojalá caigais abajo", entre molts d'altres. Per a Rodríguez Peralta, no hi havia prou causa i va arxivar el cas.
El furt de més de cent arxivadors de l'exalcalde de Castellnou, de l'òrbita de PSC i Cs
També la magistrada Rodríguez Peralta va arxivar la causa contra Francesc Martínez, l'exalcalde del PSC -tot i que ara es mou a l'òrbita de Cs- de Castellnou de Bages, que es va endur un centenar d'arxius de l'Ajuntament pocs dies abans de renunciar al càrrec. En aquell cas, malgrat que existeixen fotografies, la titular del jutjat número 2 també va arxivar la denúncia, perquè va entendre que "no es podia provar" que l'autor del furt hagués estat Martínez, tot i que tampoc no va ordenar cap registre a casa seva. Llavors, també la magistrada es va decantar en contra del denunciant, l'actual govern de Castellnou, que és d'ERC.
Més causes de l'1-O
Però allà on la magistrada ha mostrat més clarament les seves preferències ha estat en la causa per l'1-O. Ha imputat el regidor de Sant Joan i pallasso Jordi Pesarrodona i els alcaldes de Fonollosa, Eloi Hernàndez, i de Callús, Joan Badia, per desobediència al Tribunal Constitucional, tot i que les imputacions han caigut perquè la Fiscalia les ha retirat.
També s'ha negat repetidament a imputar diversos guàrdies civils fins al punt que només ho ha fet quan l'ha obligat l'Audiència Provincial. En aquest sentit, però, ja ha ajornat en dues ocasions la declaració d'un tinent, per l'actuació a Sant Joan de Vilatorrada, i de diversos agents, a qui acusa -per indicacions de l'Audiència Provincial- de detenció il·legal per emmanillar un votant a Fonollosa.
