L'exposició està comissariada per la documentalista Maria Antònia Carrasco, l'arquitecte Joan Closa, l'historiador de l'art David Galí i l'infògraf Jordi Grabau. És una iniciativa de l'associació dels Amics de l'Art Romànic del Bages i el COAC-Comarques Centrals gràcies a la cessió de la Diputació de Barcelona. Es podrà veure fins al 22 d'abril i les escoles que estiguin interessades podran reservar l'espai els matins de 9h a 13h contactant amb el COAC-Manresa.
[intext1]
Inauguració el 22 de març
La inauguració de l'exposició es farà el dimecres 22 de març a 2/4 de 6 de la tarda a la Casa Lluvià (C/Arquitecte Oms, 5. Manresa). L'acte comptarà amb l'assistència de Josep Llobet, president de l'associació d'Amics de l'Art Romànic del Bages; Claudina Relat, presidenta del COAC-Comarques Centrals; Valentí Junyent, diputat delegat de Mobilitat, Espais Naturals i Prevenció d'Incendis Forestals de l'Àrea d'Infraestructures i Espais Naturals, i Marc Aloy, alcalde de Manresa.[intext2]
A més, Joan Closa, gerent de Serveis d'Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic i comissari de l'exposició, en farà una breu presentació.
Per assistir a la inauguració, cal inscripció prèvia a aquest enllaç.
El temps d'Oliba
Oliba va exercir de noble, abat, i bisbe de Vic a partir del 1018, i va viure les profundes transformacions socials, polítiques i econòmiques produïdes a Europa occidental entorn de l'any 1000. En aquest context, va obrir-se pas un nou estil artístic, el romànic, al qual s'adscriuen castells, esglésies i monestirs construïts o reformats per iniciativa d'Oliba, com un dels grans impulsors del romànic català, d'aquí que el personatge històric d'Oliba esdevé també fil conductor de l'exposició.
Aquests monuments del romànic es van convertir en elements vertebradors del territori i de la població que els habitava.
Al nostre territori, el període inicial del romànic va coincidir amb una important activitat constructora de castells, esglésies i monestirs. Les fortaleses, edificades per la noblesa en ple procés de feudalització, van esdevenir un element per controlar els territoris i la població. En aquell moment les esglésies i els monestirs van proliferar per tot el continent europeu i es van convertir en un altre mecanisme de poder impulsat per les famílies comtals i sovint enfrontat amb la petita noblesa.
