16
de juny
del
2022
Actualitzat
a la
13:31h
Manresa tindrà la tercera Barnahus (casa dels infants en islandès) de Catalunya per a l'atenció integral d'infants i adolescents que hagin pogut patir abusos sexuals. Aquest recurs, que és pioner a l'Estat, centralitzarà l'atenció al menor, des de la seva recepció per professionals especialitzats fins al seu anàlisi mèdic o policial, passant per la seva atenció judicial, per evitar la seva revictimització amb desplaçaments a cadascun dels departaments implicats.
La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, i l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, han presentat aquest dijous la Unitat integrada d'atenció als infants i adolescents víctimes d'abusos sexuals, Barnahus, que es construirà a Manresa, en un solar municipal entre els carrer Joan Fuster i la carretera del Pont de Vilomara. El ple de juliol ha d'aprovar la cessió de l'espai, que hauria d'entrar en funcionament el primer semestre de 2024, segons les previsions de la Secretaria d'Infància, adolescència i joventut de la Generalitat. El cost de la seva construcció oscil·larà entre els 800.000 i el milió d'euros, que estaran finançats pels fons Next Generation.
Aquest servei pretén evitar la revictimització dels infants i joves que han patit abusos sexuals, així com prevenir i detectar agressions sexuals a menors d'edat. El model Barnahus és un servei pioner a l'Estat que la Generalitat ja ha implementat a Tarragona i properament també serà present a Lleida.
Durant la presentació del recurs, la consellera ha remarcat que la Barnahus "posa l'infant víctima d'abusos sexuals al centre, perquè permet treballar en un únic espai tots els serveis d'atenció que necessita. D'aquesta manera, la víctima només ha d'explicar una sola vegada els abusos que ha patit, a un únic professional que s'encarrega exclusivament del seu desenvolupament i recuperació. D'aquesta manera evitem la revictimització, a través de la coordinació de totes les parts implicades en el procés i d'oferir al nen o la nena un entorn agradable, que evita que es reobrin les ferides i en facilita la recuperació".
Cervera ha explicat el bon funcionament d'aquest model, que la Generalitat va implementar a Tarragona el 2020. "Des de que va obrir la primera Barnahus ha atès més de 400 casos d'abusos sexuals a infants i adolescents i s'ha triplicat la detecció de menors víctimes d'abusos sexuals en aquest territori respecte la mitjana catalana. No és que hi hagi més agressions a Tarragona, és que ara gràcies a la Barnahus se'n detecten més". La consellera ha remarcat que "el Govern té la voluntat d'aprofitar els fons Next Generation fins a construir tretze serveis d'aquestes característiques, una per cada vegueria".
Una inversió més de 800.000 euros dels fons Next Generation
El Departament de Drets Socials preveu destinar més de 800.000 euros dels fons Next Generation a la construcció d'aquest equipament en un solar cedit per l'Ajuntament de Manresa, ubicat a la confluència del carrer Joan Fuster i la carretera del Pont de Vilamora.
L'alcalde ha destacat el treball conjunt entre ambdues administracions per buscar la ubicació del nou equipament. Aloy ha explicat el compromís del consistori en la defensa i la promoció dels drets de la infància i l'adolescència, i ha destacat el fet que la de Manresa sigui la tercera Barnahus de tot el país. En aquest sentit, ha subratllat el fet que el nou equipament "donarà servei a la ciutat i també a tot el seu territori d'influència".
També han assistit a la presentació el secretari d'Infància, Adolescència i Joventut, Alexis Serra; la directora territorial de Drets Socials a Barcelona, Lluïsa Nicolau, la regidora d'Acció i Inclusió Social de Manresa, Mariona Homs, i la regidora d'Infància, Joventut i Persones Grans, Rosa M. Ortega.
Model Barnahus
L'equip psicosocial està format per psicòlegs i treballadors socials i per una persona que en fa la coordinació. D'altra banda, a fi de garantir que el servei es presta les 24 hores cada dia de l'any, es compta amb la Unitat de Detecció i Prevenció del Maltractament Infantil (UDEPMI) qui posteriorment pot derivar els casos a Barnahus.
El centre té l'aspecte d'una llar, perquè els infants i les seves famílies el reconeguin com un espai amigable que proporciona seguretat i confiança. Hi treballa a temps complet un equip psicosocial de vuit persones i, a més, hi ha altres professionals que s'hi desplacen quan cal o que s'hi connecten per videoconferència per evitar que la víctima i la seva família siguin els que hagin de recórrer a les distintes instàncies que intervenen en aquests processos: comissaria, jutjat, servei d'infància, centre mèdic...
Els objectius principals són dos, d'una banda, procurar que els infants i adolescents es vinculin a un binomi professional -que habitualment està format per un psicòleg o psicòloga i un treballador o treballadora social-, que s'encarreguen del desenvolupament i la recuperació de les víctimes. De l'altra, minimitzar la contaminació del testimoni i garantir les millors condicions per si l'equip d'assessorament tècnic penal rep l'encàrrec de portar a terme una entrevista forense per a la prova preconstituïda o declaració judicial.
La intervenció inclou l'avaluació psicosocial, la investigació policial, l'exploració medicoforense de la víctima i l'entrevista exploratòria i forense. S'ofereix acompanyament i assessorament en relació amb el procediment judicial i es coordina la feina amb els serveis implicats. També es dona informació i assessorament a la judicatura i la fiscalia, i els professionals del servei col·laboren a prevenir i detectar les situacions de violència sexual i s'intervé tant en els casos de sospita com en els que ja han estat revelats.
La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, i l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, han presentat aquest dijous la Unitat integrada d'atenció als infants i adolescents víctimes d'abusos sexuals, Barnahus, que es construirà a Manresa, en un solar municipal entre els carrer Joan Fuster i la carretera del Pont de Vilomara. El ple de juliol ha d'aprovar la cessió de l'espai, que hauria d'entrar en funcionament el primer semestre de 2024, segons les previsions de la Secretaria d'Infància, adolescència i joventut de la Generalitat. El cost de la seva construcció oscil·larà entre els 800.000 i el milió d'euros, que estaran finançats pels fons Next Generation.
Aquest servei pretén evitar la revictimització dels infants i joves que han patit abusos sexuals, així com prevenir i detectar agressions sexuals a menors d'edat. El model Barnahus és un servei pioner a l'Estat que la Generalitat ja ha implementat a Tarragona i properament també serà present a Lleida.
Durant la presentació del recurs, la consellera ha remarcat que la Barnahus "posa l'infant víctima d'abusos sexuals al centre, perquè permet treballar en un únic espai tots els serveis d'atenció que necessita. D'aquesta manera, la víctima només ha d'explicar una sola vegada els abusos que ha patit, a un únic professional que s'encarrega exclusivament del seu desenvolupament i recuperació. D'aquesta manera evitem la revictimització, a través de la coordinació de totes les parts implicades en el procés i d'oferir al nen o la nena un entorn agradable, que evita que es reobrin les ferides i en facilita la recuperació".
Cervera ha explicat el bon funcionament d'aquest model, que la Generalitat va implementar a Tarragona el 2020. "Des de que va obrir la primera Barnahus ha atès més de 400 casos d'abusos sexuals a infants i adolescents i s'ha triplicat la detecció de menors víctimes d'abusos sexuals en aquest territori respecte la mitjana catalana. No és que hi hagi més agressions a Tarragona, és que ara gràcies a la Barnahus se'n detecten més". La consellera ha remarcat que "el Govern té la voluntat d'aprofitar els fons Next Generation fins a construir tretze serveis d'aquestes característiques, una per cada vegueria".
Alexis Serra, Violant Cervera i Marc Aloy caminen davant del solar que acollirà el Barnahus. Foto: Pere Fontanals
Una inversió més de 800.000 euros dels fons Next Generation
El Departament de Drets Socials preveu destinar més de 800.000 euros dels fons Next Generation a la construcció d'aquest equipament en un solar cedit per l'Ajuntament de Manresa, ubicat a la confluència del carrer Joan Fuster i la carretera del Pont de Vilamora.
L'alcalde ha destacat el treball conjunt entre ambdues administracions per buscar la ubicació del nou equipament. Aloy ha explicat el compromís del consistori en la defensa i la promoció dels drets de la infància i l'adolescència, i ha destacat el fet que la de Manresa sigui la tercera Barnahus de tot el país. En aquest sentit, ha subratllat el fet que el nou equipament "donarà servei a la ciutat i també a tot el seu territori d'influència".
També han assistit a la presentació el secretari d'Infància, Adolescència i Joventut, Alexis Serra; la directora territorial de Drets Socials a Barcelona, Lluïsa Nicolau, la regidora d'Acció i Inclusió Social de Manresa, Mariona Homs, i la regidora d'Infància, Joventut i Persones Grans, Rosa M. Ortega.
Model Barnahus
L'equip psicosocial està format per psicòlegs i treballadors socials i per una persona que en fa la coordinació. D'altra banda, a fi de garantir que el servei es presta les 24 hores cada dia de l'any, es compta amb la Unitat de Detecció i Prevenció del Maltractament Infantil (UDEPMI) qui posteriorment pot derivar els casos a Barnahus.
El centre té l'aspecte d'una llar, perquè els infants i les seves famílies el reconeguin com un espai amigable que proporciona seguretat i confiança. Hi treballa a temps complet un equip psicosocial de vuit persones i, a més, hi ha altres professionals que s'hi desplacen quan cal o que s'hi connecten per videoconferència per evitar que la víctima i la seva família siguin els que hagin de recórrer a les distintes instàncies que intervenen en aquests processos: comissaria, jutjat, servei d'infància, centre mèdic...
Els objectius principals són dos, d'una banda, procurar que els infants i adolescents es vinculin a un binomi professional -que habitualment està format per un psicòleg o psicòloga i un treballador o treballadora social-, que s'encarreguen del desenvolupament i la recuperació de les víctimes. De l'altra, minimitzar la contaminació del testimoni i garantir les millors condicions per si l'equip d'assessorament tècnic penal rep l'encàrrec de portar a terme una entrevista forense per a la prova preconstituïda o declaració judicial.
La intervenció inclou l'avaluació psicosocial, la investigació policial, l'exploració medicoforense de la víctima i l'entrevista exploratòria i forense. S'ofereix acompanyament i assessorament en relació amb el procediment judicial i es coordina la feina amb els serveis implicats. També es dona informació i assessorament a la judicatura i la fiscalia, i els professionals del servei col·laboren a prevenir i detectar les situacions de violència sexual i s'intervé tant en els casos de sospita com en els que ja han estat revelats.