Xavier Sucarrats: La derrota a Valladolid ha estat un cop duríssim a les aspiracions de La Bruixa d'Or per aconseguir la permanència. Tant pel resultat com per les sensacions que va deixar l'equip manresà. En aquests moments, és humanament comprensible el pessimisme de tota l'afició bagenca. Derrotar al Tuenti Estudiantes sembla a dia d'avui pura quimera. És clar que La Bruixa d'Or pot derrotar els madrilenys diumenge vinent. La remuntada davant el Fuenlabrada o els bons minuts de joc davant el CAI de Saragossa haurien de ser arguments per tenir esperances. Però la immediatesa és un enemic massa rocós com per menysprear-lo. El president del Bàsquet Manresa, Josep Vives, mostrava el seu enuig i anunciava la presa de decisions. Sense voler entrar massa en detalls, el màxim mandatari manresà reconeixia que aquesta setmana parlaran amb diversos jugadors. En canvi, no va voler ni confirmar ni desmentir la continuïtat de Borja Comenge. El tècnic és el principal focus de les crítiques de l'afició bagenca. Siguin quines siguin les mesures de correcció, aquestes les ha de prendre ja el club bagenc. Dilluns vinent pot ser tard. I les ha de prendre en dues etapes. La primera consta en fer tot allò possible per mantenir la categoria.Però el tema no s'atura aquí. Quedarà una segona fase. Acabi com acabi la temporada. Repeteixo, ACABI COM ACABI, el Bàsquet Manresa necessita una profunda regeneració. Els dos últims anys esportius han estat d'allò més dolents. La salvació administrativa no ha variat el rumb del club. Cal, per tant, una profunda reflexió per part de tots els estaments de l'entitat. D'il·lusió per tirar la nau endavant no en falta però arriba un punt que això no és suficient. Tots els agents han de reflexionar sobre la tasca feta. En un món com el de l'esport on sovint es parla dels temes afectius entre els professionals i els clubs que representen, els primers haurien de concloure si ells són les persones adequades pel seu càrrec o han de donar pas a noves idees. És clar que sempre es pot aplicar la jerarquia. En qualsevol empresa o govern, un càrrec de rang superior pot cessar-ne un d'inferior. Per posar dos exemples fàcils, el president de la Generalitat pot destituir en qualsevol moment un/a conseller/a o bé el director general de qualsevol empresa pot despatxar el cap de finances. El Bàsquet Manresa ha de plantejar-se actuar de la mateixa forma i canviar aquelles peces que ja han complert la seva funció. I en cap cas, no pot tremolar el pols.
