Prop d'un terç de la població bagenca tindrà més de 65 anys a meitat de segle

L'Informe de vulnerabilitat social 2024 assenyala un augment sostingut de la població gran i reclama reforçar serveis i acció comunitària

Publicat el 11 de desembre de 2025 a les 13:04
Actualitzat el 11 de desembre de 2025 a les 13:06

El Consell Comarcal del Bages ha presentat aquest dijous l'Informe de vulnerabilitat social 2024, un document que confirma la tendència d'envelliment accelerat a la comarca i les conseqüències que això comporta per al sistema de serveis socials. L'informe també certifica una millora general dels indicadors socioeconòmics, com la reducció de l'atur o l'augment de la població ocupada, però alerta que l'estructura demogràfica creixentment envellida requerirà més suport comunitari, més recursos d'atenció i noves estratègies per combatre la soledat. En aquest sentit, la projecció que ha fet la institució per a 2045 situa en un 29,4% els bagencs que seran majors de 65, fet que comportarà que de cara a meitat de segle, l'índex de gent gran a la comarca s'acosti a un terç de la població.

L'informe constata un envelliment creixent i sostenible en el temps

L'estudi, presentat pel president del Consell Comarcal del Bages, Eloi Hernàndez, la consellera de l'àrea, Lluïsa Tulleuda, i la tècnica Sara Casajuana, confirma que el Bages és una comarca que envelleix i que ho fa amb una esperança de vida alta. Actualment, una de cada cinc persones té 65 anys o més (20,75%), i l'esperança de vida s'enfila fins als 86,06 anys en el cas de les dones i 80,6 en el dels homes.

Les projeccions demogràfiques indiquen un creixement continuat dels grups de 65-80 i de més de 80 anys fins al 2045, una evolució que comportarà una major demanda d'atenció sanitària, suport a la dependència i serveis d'ajuda a domicili. L'informe subratlla que aquesta realitat serà especialment crítica als municipis petits i rurals, on la manca de transport i serveis incrementa el risc d'aïllament i de soledat no volguda.

Millora socioeconòmica: menys atur i més població ocupada

Tot i el repte demogràfic, l'informe presenta una fotografia positiva en l'àmbit laboral i econòmic. El Bages és una de les comarques que més ha reduït l'atur l'últim any (-4%) i que més ha incrementat la població ocupada (+2,1%). Aquesta millora ha estat especialment significativa entre la població amb nacionalitat estrangera.

L'atur juvenil també se situa per sota de la mitjana catalana, i la renda mitjana anual per persona registra un augment respecte de 2023.

En clau residencial, el preu mitjà del lloguer es manté per sota de la mitjana del país. L'Oficina d'Habitatge ha tramitat 1.344 expedients d'ajuts al lloguer, amb un 80% de resolucions favorables.

L'informe recull també que el Bages continua tenint un índex d'immigració inferior al català: la població amb nacionalitat estrangera és del 14,06%, gairebé quatre punts per sota del 18,02% de Catalunya. Pel que fa a la Renda Garantida de Ciutadania, els beneficiaris han passat de 929 el 2023 a 716 el 2024, un descens de 213 persones.

Més necessitats d'atenció i noves desigualtats territorials

L'augment de la població gran genera nous desequilibris entre municipis. L'informe assenyala que el risc d'aïllament és més elevat en zones rurals per la manca de serveis, transport públic i xarxes comunitàries consolidades. Això obliga a reforçar serveis com l'ajuda a domicili, l'atenció a la dependència i les polítiques de prevenció de la soledat.

Una nova Oficina de Suport Comunitari per transformar diagnòstics en acció

Com a resposta operativa, el Consell Comarcal activa una nova Oficina de Suport Comunitari (OSC), que serà activa a principi de 2026. L'OSC desplegarà projectes de convivència i cohesió als municipis i impulsarà una campanya comarcal contra els discursos d'odi.

L'Oficina també reforçarà l'Observatori d'Exclusió Social, amb l'objectiu de disposar de dades actualitzades i avaluar l'impacte de les polítiques socials. A més, oferirà suport tècnic als ajuntaments en el disseny i l'avaluació de projectes, per assegurar que cada municipi disposi d'eines per enfortir el vincle comunitari.

Amb aquest instrument, el Consell Comarcal vol convertir el diagnòstic en acció, i preparar el territori per afrontar un futur en què la població gran tindrà cada vegada més pes i requerirà més recursos i estratègies de proximitat.