El Casino de Manresa va acollir dimarts el primer acte de la campanya Manresa en Emergència Social i Educativa, impulsada per CGT Ensenyament Catalunya Central. Més de mig centenar de persones van assistir a un debat amb tres ponents que van denunciar l'impacte dels desnonaments en l'alumnat, la manca de recursos als centres educatius i les desigualtats generades pel model actual. L'acte també va posar el focus en la necessitat d'organització col·lectiva per revertir la situació.

Mig centenar de persones omplen el Casino en l'acte de CGT Ensenyament

Dimarts al vespre, la sala d'actes del Casino de Manresa es va omplir amb més de cinquanta persones en el primer acte públic de la campanya Manresa en Emergència Social i Educativa, impulsada per CGT Ensenyament Catalunya Central. L'acte, conduït per Mercè Torres, mestra de l'escola Valldaura i membre del sindicat, va comptar amb la participació de tres ponents amb trajectòries destacades: la periodista i activista veïnal Montse Santolino, l'advocada i directora de l'aFFaC Lidón Gasull, i la integradora social i membre de Docents per l'Habitatge Laura García.

La jornada va servir per posar llum a la situació de vulnerabilitat social que afecta moltes famílies de la comarca i que, segons les ponents, té un impacte directe i creixent en el sistema educatiu.

Desnonaments, vulnerabilitat i escoles tensionades

En el primer bloc, dedicat a analitzar els determinants socials que condicionen l'escolarització, Laura García va presentar un diagnòstic contundent: els desnonaments s'han convertit en una emergència educativa. "Cada vegada més ens trobem infants que no saben si, en sortir de l'escola, podran tornar a casa seva. No podem naturalitzar aquesta realitat", va alertar. Segons dades exposades per García, només aquest curs s'ha intentat desnonar 30 alumnes de 18 centres del Bages.

La ponent va denunciar que, davant d'aquesta situació, els centres educatius no disposen de recursos suficients: "Hi ha molta diversitat d'alumnes i molt pocs recursos. Els serveis externs estan desbordats i sovint és impossible arribar a tot l'alumnat amb les condicions actuals".

Montse Santolino va ampliar aquesta mirada posant el focus en els determinants psicosocials. Va afirmar que "vivim en una societat que ens fa emmalaltir, i el que necessitem no és mindfulness, sinó polítiques socials fortes i comunitats organitzades". Va reivindicar el paper històric de les lluites veïnals que van permetre aconseguir escoles i centres de salut als barris obrers. "Si els nostres pares no haguessin lluitat, molts de nosaltres no hauríem pogut accedir a l'educació o a la salut", va remarcar.

Inclusió educativa en crisi i desigualtats estructurals

El segon bloc va centrar-se en la crisi del model d'inclusió educativa. Lidón Gasull va alertar que l'escola inclusiva és avui una quimera si no hi ha recursos reals per sostenir-la. Segons va explicar, la segregació escolar creix i la coexistència d'una doble xarxa -pública i concertada- "accentua les desigualtats". Gasull va denunciar que, mentre la major part de l'alumnat vulnerable es concentra a la pública, les subvencions a la concertada han augmentat de manera notable en els darrers anys.

Les tres ponents van coincidir que la crisi del sistema educatiu és estructural: desigualtats socials que s'agreugen, serveis saturats, personal precaritzat i una administració que no dota els centres dels recursos necessaris per garantir drets bàsics. Segons va concloure Gasull, "no es pot parlar de qualitat educativa sense abordar la desigualtat social que la travessa".

Estratègies per revertir la situació: recursos i organització col·lectiva

En el tercer bloc, dedicat a les estratègies de resposta, Laura García va defensar la necessitat d'invertir en personal de suport social i equips d'atenció educativa amb continuïtat: "Retallar justament la part social és un contrasentit. Les integradores socials fem prevenció i sostenim infants i famílies quan més falta fa". També va reivindicar el paper de xarxes com Docents per l'Habitatge i de les estructures sindicals per visibilitzar i afrontar les situacions més greus.

Montse Santolino va apel·lar a recuperar la força de la lluita col·lectiva. Referint-se als desnonaments i a la presència de docents en aquestes mobilitzacions, va afirmar: "Quan veig mestres posant-se davant de la policia per impedir un desnonament del seu alumnat, entenc que hi ha esperança. Hem de construir un moviment educatiu fort, una defensa antifeixista que protegeixi drets".

Un primer pas en una campanya que continuarà activa

En la cloenda, Mercè Torres va destacar que la campanya impulsada per CGT Ensenyament pretén anar més enllà d'un acte puntual i convertir-se en un procés de mobilització sostingut. "La situació és greu, però tenim eines: organització als centres, mobilització i xarxa comunitària", va reivindicar. "Aquest acte és només el primer pas per revertir l'emergència social i educativa que vivim a Manresa".

La campanya Manresa en Emergència Social i Educativa continuarà amb noves accions als centres educatius, trobades obertes i espais de treball compartit. El sindicat anima docents, famílies i professionals socials a sumar-s'hi per defensar el dret a una educació de qualitat i a un entorn social digne per a tots els infants.