Aquest dimarts s'ha celebrat a Manresa una taula rodona sobre la immigració, organitzada pel Centre d'Estudis del Bages (CEB), en el marc de la commemoració del centenari del naixement de l'escriptor i activista social Francesc Candel. L'acte, moderat pel geògraf Joan M. Serra, ha comptat amb la participació de quatre testimonis -Josep Antoni Serra, Josep Ramon Mora, Magdalena Soler i Fina Barroso- que van arribar a Manresa provinents de diversos indrets de l'Estat espanyol i de Catalunya durant la segona meitat del segle XX.

Vivències d'una Manresa en transformació

Els participants han compartit les seves experiències personals, relatant els motius que els van portar a traslladar-se a la ciutat -principalment laborals-, així com els reptes que van trobar en la recerca d'habitatge, l'accés a l'educació i el procés d'adaptació a una nova realitat social i cultural. També han rememorat els primers records sobre Manresa i la descoberta progressiva de la llengua i la cultura catalanes.

La taula ha servit per posar en valor el paper d'aquesta generació d'immigrants que, tot i les dificultats, va contribuir decisivament al creixement de la ciutat i a la configuració de la seva identitat actual. A més, s'ha posat l'accent en com, malgrat la duresa de molts moments, aquestes experiències també van estar marcades pel compromís, la voluntat d'arrelament i l'esperança en un futur millor.

Diferències amb les migracions actuals

Una part significativa del debat s'ha centrat en la comparació entre aquell procés migratori i les realitats migratòries actuals. Els ponents han coincidit en destacar punts en comú com ara el desig compartit de millorar les condicions de vida i el dol emocional que suposa abandonar el lloc d'origen.

Tanmateix, també s'han exposat importants diferències. Entre elles, la major dificultat actual per legalitzar la situació administrativa de les persones migrades, les barreres per accedir al mercat laboral i la manca d'interacció amb persones catalanoparlants, un element clau per a la integració lingüística. A més, s'ha remarcat com les xarxes socials i les noves tecnologies, tot i facilitar el contacte amb els països d'origen, poden actuar com a barrera en la immersió cultural a la societat d'acollida.

L'acte ha estat una oportunitat per escoltar de primera mà testimonis que aporten una mirada històrica i humana sobre el fenomen migratori i que, a més, han posat en diàleg passat i present per reflexionar col·lectivament sobre la cohesió social i els reptes pendents. La taula rodona ha estat una de les activitats organitzades pel CEB per retre homenatge a la figura de Francesc Candel, autor de llibres com Els altres catalans, que ja als anys seixanta posava sobre la taula els dilemes d'identitat, integració i convivència derivats de la immigració.