En el marc de les Jornades Europees del Patrimoni, el proper dissabte dia 29, a les 11 del matí a la Seu, començarà un itinerari guiat que resseguirà els llocs on hi havia sis de les esglésies enderrocades totalment o parcialment a Manresa l'any 1936: La Seu, Sant Miquel, el convent de les Caputxines, Sant Pere Màrtir, el Carme i Sant Ignasi i l'antic hospital de Santa Llúcia.

A cadascun dels llocs s'explicarà l'abans i el després, especialment a partir de la història de l'edifici religiós i alguns dels detalls del seu enderroc i de la recuperació d'alguns elements artístics. A cadascun dels sis llocs trobarem un plafons amb una imatge fotogràfica que ens el mostra tal com era abans del juliol de 1936 i que s'han posat expressament per a l'ocasió.

Cada plafó mostra la imatge del paisatge urbà anterior a l'enderroc dels edificis i conté una informació bàsica. També s'ha volgut donar la possibilitat d'ampliar la informació a través de la tecnologia: amb un codi QR, el vianant interessat podrà accedir al web on s'ha penjat ampliada tota la informació relativa a l'itinerari, amb fotografies dels enderrocs. Els plafons estaran instal·lats fins a finals de novembre.

Es tracta d'un itinerari que es proposa en el marc de la segona temporada de l'Espai Memòries del Museu Comarcal de Manresa, que porta el títol "Destruccions i reconstruccions: La violència contra el patrimoni artístic a Manresa arran de la Guerra Civil".

L'organització de l'itinerari per part de l'Ajuntament i el Museu Comarcal de Manresa compta amb la participació de l'Associació Memòria i Història de Manresa i de l'Arxiu Comarcal del Bages.

El context de l'enderroc d'esglésies
El 1936, el cop d'estat del general Franco va fer esclatar tensions socials i politiques generades al llarg del temps, entre elles l'anticlericalisme, que es materialitzà en l'assalt a les esglésies, la persecució religiosa i la destrucció del patrimoni. En qüestió de mesos, Catalunya va perdre una part substancial del patrimoni renaixentista i barroc-.

El juliol de 1936, en un context de desordre, confusió i crisi d'autoritat, a Manresa es desfermà la violència anticlerical. Al llarg de set dies, en contra de les autoritats municipals, el sentiment antireligiós cristal·litzà en actes de saqueig, pillatge i destrucció contra edificis de culte, mobiliari i objectes litúrgics. Es tractà d'actes de caire vandàlic, fruit de l'espontaneïtat i el desbordament.

Després d'aquell primer moment de violència, el Comitè Revolucionari i Antifeixista sota la pressió d'unes bases radicalitzades, inicià una política d'obres públiques destinada a enderrocar convents i esglésies, tot lluitant alhora contra l'atur. Al mateix temps, endegà intervencions ambicioses, com el pont de la Reforma, el nou dipòsit d'aigües potables i la urbanització del torrent de Sant Ignasi. Es formaren unes brigades d'atur forçós, amb més de 600 obrers, que entre setembre de 1936 i març de 1937 van enderrocar set edificis: les esglésies de Sant Pere Màrtir, Sant Miquel, el Carme, Sant Ignasi i Sant Bartomeu, el convent de les Caputxines i l'antic hospital de Santa Llúcia.

Acabada la guerra, el règim franquista utilitzà el record de la ira anticlerical per legitima r la victòria. Manresa no fou una excepció. La ciutat fou testimoni de la reconstrucció, total o parcial, d'edificis i de cerimònies de desgreuge. En alguns casos, s'optà per construccions de nova planta i en emplaçaments diferents. El 1942 es posà la primera pedra de Crist Rei i el 1944 es féu el mateix amb el Carme. El 1960 s'inaugurà l'església de la Mare de Déu de la Mercè (Valldaura).