Manresa ha tancat el primer trimestre del 2026 amb una dinàmica local positiva gràcies a la disminució dels fets penals, que ha deixat la xifra total en 970 delictes. Malgrat aquesta reducció consolidada a la capital del Bages, l'anàlisi de les dades del Ministeri de l'Interior revela una anomalia estadística inèdita fins ara: la ciutat s'ha situat, per primera vegada en els registres històrics, per sobre de la mitjana de criminalitat de Catalunya. Aquest canvi de posició no respon a un empitjorament de la seguretat manresana, sinó a un descens global de la delinqüència molt més pronunciat al conjunt del país, fet que ha rebaixat dràsticament la mitjana autonòmica i ha desdibuixat l'històric marge d'avantatge de la capital central.
Un canvi de paradigma estadístic des de l'òptica de la millora
Històricament, Manresa sempre havia exhibit uns índexs de criminalitat per capita clarament inferiors als del conjunt del territori català. La naturalesa de la ciutat, allunyada de les grans aglomeracions de la costa i de les àrees metropolitanes més denses, afavoriа un coixí de seguretat en la comparativa global. No obstant això, el primer trimestre de 2026 ha capgirat aquesta norma no escrita a causa dels diferents ritmes de millora.
La forta desacceleració de la criminalitat arreu de Catalunya ha fet caure la mitjana general del país fins als 11,64 delictes per cada 1.000 habitants. Com que el ritme de baixada a Manresa ha estat més moderat, la ràtio de la ciutat s'ha fixat en 12,16. Això col·loca la ciutat lleugerament per sobre d'aquesta nova línia, una situació que s'atribueix al decalatge de velocitats en la contenció i no pas a una pèrdua de seguretat local, atès que els fets delictius objectius a la ciutat són inferiors als de l'any passat.
La catorzena ciutat amb menys delictes per capita
Per contextualitzar aquesta nova realitat, cal observar la radiografia completa dels 23 municipis catalans que superen els 50.000 habitants, analitzant-los des d'una perspectiva positiva segons el seu nivell de seguretat. En aquest escenari, Manresa es consolida a la meitat protectora de la taula en esdevenir la catorzena ciutat amb menys delictes per cada miler de veïns (o, cosa que és el mateix, deixant per darrere nou grans municipis amb major incidència).
La capital del Bages manté una posició molt avantatjosa respecte a les ciutats que encapçalen el volum delictiu, moltes d'elles condicionades per grans infraestructures o l'activitat turística, com el Prat de Llobregat -comptant-hi l'aeroport- (amb una ràtio de 25,46), Barcelona (19,95) o l'Hospitalet de Llobregat (17,68). Així mateix, Manresa registra millors indicadors de seguretat que capitals i nuclis urbans rellevants com Tarragona (13,71), Girona (13,67), Granollers (13,47) i Mataró (13,41).
A l'altre costat de la balança, municipis que tenen un pes demogràfic i comercial similar a Manresa, com ara Reus (11,28) o Vilanova i la Geltrú (11,03), s'han posicionat un pas per davant en aquesta ocasió, aconseguint situar-se per sota de la nova mitjana catalana.
El Vallès encapçala els indicadors de seguretat urbana
L'explicació a la caiguda tan dràstica de la mitjana de Catalunya es troba, principalment, en els excel·lents resultats obtinguts a la comarca del Vallès Occidental, que s'ha consolidat com el gran motor de la reducció delictiva al país. Les ciutats d'aquesta àrea encapçalen els llocs amb menor incidència del trimestre, estirant cap avall el càlcul global.
El rànquing de seguretat de les grans poblacions el lidera clarament Cerdanyola del Vallès, que esdevé la ciutat més segura amb una ràtio excepcionalment baixa de només 6,78 delictes per cada mil habitants. La segueixen en aquesta llista de municipis amb menys delictes poblacions veïnes com Rubí (7,36), Terrassa (7,65) i Sant Cugat del Vallès (7,82). Són aquestes xifres tan baixes en nuclis altament poblats els que han provocat el desplaçament tècnic de Manresa en la comparativa amb la mitjana, un fet que convida la ciutat a mantenir i reforçar el seu ritme actual de contenció per tornar a compassar-se amb les noves -i més exigents- dinàmiques de la criminalitat a Catalunya.
