Sant Cugat del Vallès, Guinardera, 9.30 del matí. A tocar de les instal·lacions del club Augusta Pàdel, Maria Espín ja està amunt i avall del restaurant per tenir-ho tot enllestit i enfrontar-se de nou a la setantena de menús que serveix cada dia al migdia. Ahir va abaixar la persiana passades les 3 h de la matinada després del torn de nit. M'ofereix un cafè i la felicito pel recent triomf. I és que la propietària i cuinera del Brau ha estat reconeguda, el passat dimecres, com a millor xef de l'Àrea Metropolitana de Barcelona pel popular programa de TV3 Joc de Cartes. 

Més de 400.000 espectadors d'arreu del país van poder gaudir d'un capítol net, transparent i sense estratègies maquiavèliques al darrere. Les quatre concursants, entonant una veritable oda al feminisme dins del sector, van sortir al ring sense els guants de boxe, sinó amb un ventall de reconeixements al sacrifici i a les trajectòries personals de cadascuna. A NacióDigital, parlem amb Maria Espín del premi, de la seva carrera i de tot allò que, sovint, es queda portes endins...

- Un programa dedicat a dones empoderades que naveguen pel mar gastronòmic amb la paella pel mànec. Com valores el teu pas pel concurs?

- Sincer. Penso que la clau d’un concurs és la sinceritat i no voler demostrar o anar de quelcom que no ets ni pretendre amagar res. El programa ha retransmès la realitat, el dia a dia del Brau. Un local molt xulo, on es menja molt bé i on tenim un equipàs amb molta feina al darrere. Crec que va quedar clar l’esforç i sacrifici que comporta tenir un local sempre en aquest nivell. 

- Filla petita de vuit germans i amb una trajectòria prèvia en la regència d’hotels de cinc estrelles. Com acaba Maria Espín darrere dels fogons?

- Doncs perquè acaba fent allò que li agrada. Si no es trencaria la corda. Fa quatre anys i mig que porto el Brau i cada dia m’aixeco amb moltes ganes de venir. Quan les persones deixen de tenir ganes en la seva feina haurien de canviar, perquè d’altra forma es converteixen en llasts. I en aquest sentit, les meves ganes de tirar endavant el Brau està per sobre de tot. 

- Aquest programa ha estat especialment marcat per la presència de la nota més alta en la història del programa en la categoria del menjar (9,7); en concret a la teva rival del Calasanz, Maria Montserrat. Com vas entomar el repte d’enfrontar-te a una concursant tan forta?

- No ho vaig entomar de cap manera. Realment vam ser molt honestes amb allò que vam viure, del que vam tastar i reconeixent-nos entre nosaltres. La sinceritat és el que premia. Francament, no m’hauria importat si el Calasanz s’hagués endut la victòria. I crec que la millor nota que van obtenir en el menjar va ser molt merescuda. Allà vam observar molt de carinyo, esforç i sacrifici. Hi havia molta lluita i trajectòria darrere d’aquell arròs, d’aquella croqueta... Vam poder ser testimonis d'una cuina de veritat.  

- Va haver-hi un moment força comentat que és quan li fas un petó al front. Estratègia o realment et va sortir del cor?

- Va ser completament instintiu. Soc així. Maria arriba i es presenta amb una samarreta dels Ramones i pensa: “ups”. Soc una tia supersensible, molt ploranera i petonera. No em moc per diners. A mi em mou l’afecte, l’estimació… Tant per la meva feina com per les persones que m’envolten. Aquell petó no estava preparat. Com tampoc estava previst que sortís de la cuina a entregar les postres. En cap moment ho vaig fer esperant que amb allò s'em puntués millor. Va ser una mostra d’afecte a una persona amb una trajectòria dura que té mans d’àngel. També t’he de confessar que aquest instint d’acció espontània de vegades també m'ha jugat males passades. 

- El propi presentador del programa, Marc Ribas, va destacar el fair play del capítol, potser quelcom inusual a Joc de Cartes...

- Si t’has fixat, pots veure que cap de les concursants vam posar cap nota més baixa del 5. I és que no pots anar a un programa i pretendre guanyar desqualificant algú. Per fer això no et presentis. Has de sortir amb les teves eines, virtuts i defectes. A més, considero que la involuntarietat de reconèixer-nos la tasca entre nosaltres ha acabant sent positiu per a totes quatre. 
 
- Hi ha inclús alguns punts en el programa on realment consideres que quedaràs per darrere del Calasanz. Tot i això, t’acabes enduent la victòria amb una nota mitjana de 8,5. Les puntuacions més altes s’atorguen a l’espai, cuina i menjar i cap nota és inferior al notable alt.

- No m’ho esperava. Quan vaig veure la nota de la Maria Montserrat i em pregunten quina pensava que tindria jo, n'esperava una de més baixa. Però sí que és veritat que hi ha un pack que m’ha ajudat molt: l’equip, el local, la meva trajectòria personal, la gastronomia… I això és el que va potenciar aquestes notes. Si al Calasanz l’hagués acompanyat també un local hauria guanyat, ho tinc claríssim. 

- Totes les concursants parleu d'un sacrifici que, per a alguns, pot semblar inassumible...

- Aquest sacrifici personal el duc des de fa més de 25 anys, quan vaig començar al món de l’hostaleria. A més, ara soc mare i tinc dos fills. La feina m’ha obligat a deixar de fer moltes coses amb la meva família i no hi ha res que això t'ho pugui recompensar. En aquest sentit, és molt important tenir al costat una persona, com és la meva parella, que sempre aprovi qualsevol decisió que prenguis. Necessito el vistiplau de la persona que està al meu costat perquè tot té moltes conseqüències. Que et doni suport i estigui allà. Que no et recrimini que has arribat tard o que avui no hi seràs. Si no tens al costat aquest tipus de persona que t’admira, et respecta i entén el que fas, tot això és impossible. I alhora, tenir-la, també és un luxe. 
 

La guanyadora del programa d’aquesta nit és la Maria, del Brau! ENHORABONA! A seguir lluitant pels teus somnis!!