La pandèmia del coronavirus afecta tots els àmbits de la societat. N’hi ha alguns, però, que s’han d’adaptar per poder seguir endavant. És el cas de la formació en arts escèniques, que es veu especialment perjudicat pel fet que hàgim de portar la cara tapada per una mascareta. I és que amb mig rostre cobert queden amagades les nostres expressions facials, tan importants en un escenari. La directora d'Arsènic Teatre, Marta G. Otín, parla de com s'ho fan en aquesta entrevista amb NacióGranollers.

-Com va el curs?

-Miri, la primera part de la pandèmia, a principis d'any, va ser un gran canvi. Ens vam haver de preguntar: com fem classes de teatre en línia? Com modifiquem la metodologia i les assignatures? En les teòriques va ser més fàcil, però en les altres vam haver de trobar el sistema per donar les eines formatives que tocaven però sense entrar en contacte. Va ser un primer moment de pànic i de pensar que això no es podia fer, però ens vàrem posar les piles i estic molt satisfeta.

-Com creu que va canviar la seva tècnica per ensenyar?

-He fet un aprenentatge molt gran. Quan estàs a distància has de ser molt clar amb el que expliques, has de donar moltes explicacions. Com a professora, tota la situació m'ha ajudat a endreçar moltes coses de la meva metodologia. I té un avantatge: als alumnes nous no els hi havíem vist la cara, i quan per fi la pots veure sense mascareta és com si els redescobrissis.

-I com va anar el retorn a les classes presencials?

-És complicat, sobretot perquè hi ha el problema de dur en tot moment la mascareta, cosa que et provoca que puguis respirar poc, que hagis d'articular més i projectar molt la veu, cosa que fa que se't cansi. I clar, tampoc veus l'expressió facial de la gent. Com a professora, constantment em pregunto si els alumnes m'entenen. Abans ho veia amb els seus gestos facials, però ara no em puc basar en això.

-O sigui, que treballar amb mascareta no ajuda a les arts escèniques.

-No massa. És complicat treballar amb mascareta en una disciplina que és expressió i comunicació. Intentem mantenir les distàncies, però hi ha moments puntuals en què acabes tenint una mica de contacte. Per això vigilem moltíssim: desinfectem el terra, entrem descalços a l'aula, constantment ens netegem les mans...

-Que estiguin amb la cara tapada vol dir que es potenciï més l'expressió de la resta del cos?

-És que, quan parlem de l’expressió de la cara, si físicament estàs col·locat i el teu cos comunica, l’expressió de la cara va en conjunt. Si estàs interpretant, saps que estàs fent i el teu cos és el motor. Seguim treballant amb la intenció de col·locar el cos on ha d’estar, i confiant que això traspassi.

-I els alumnes, com s'ho prenen?

-Miri, en aquest cas s'ha de diferenciar. Amb els alumnes del cicle formatiu de grau superior en Tècniques d’Actuació Teatral ja ens coneixem. Pensi que els de segon, un cop acabin, hauran fet tres mesos en línia i un any amb mascareta! Aquí fem teatre i interpretació, emocions, i tot plegat amb moltes barreres. Anar en mascareta no ajuda, però hem d'anar superant els entrebancs.

-I a les extraescolars?

-És molt més complicat, perquè només podem fer grups de sis. No podem doblar el nombre de professors per motius econòmics, i no volem augmentar quotes. Què ens toca fer? Que un professor ensenyi en aules simultànies, però que es troben en habitacions diferents.

-Tot plegat afecta la qualitat de la formació que reben?

-Crec que no t'has de plantejar tant què no pots fer, sinó allò pots fer. No pots tocar els altres, evidentment. Però al final veus que tens la resta de la vida per formar-te. Però ara, quan fem teatre físic, veus que hi ha coses que millor no fer-les, que seria massa, i les vas eliminant. Alhora, incideixes en altres aspectes que també són importants. Es modifica l'aprenentatge. Jo estic contenta, perquè els alumnes tenen moltes ganes i avancen. De fet, tot plegat ho podem fer perquè ens ho posen fàcil i tothom té un punt molt comprensiu.

[plantillacoronavirus]