La Kings League és un format d'èxit. No enganyen les xifres: rècords d'audiència a Twitch, un impacte mediàtic que ha arrossegat fins i tot polítics a les graderies del seu estadi i una expansió de marca que ha acabat fent brotar projectes com la Queens League, la Prince Cup o el salt a les Amèriques. La competició de Gerard Piqué, creada amb la infraestructura de l'empresa Kosmos i el seu CEO, Oriol Querol, ha generat una nova xarxa de complicitat entre grans streamers, com Ibai Llanos, els germans Buyer, Spursito o jugadors professionals com Iker Casillas o el Kun Agüero. Ara bé, també ha donat ales a noves celebritats d'internet i noves feines a cares no tan conegudes.

Un d'ells és l'Albert Bermúdez (Barcelona, 1991), un dels locutors oficials de la Kings i la Queens des del primer dia. Conegut per molts per ser una de les veus del matí de RAC105 i per les seves imitacions a RAC1, a més de la participació en els espais informatius de la casa, és ara un membre més d'aquest ecosistema generat per la Kings. Quan resten pocs dies perquè se celebri la segona final multitudinària en un estadi -com en el Camp Nou-, ara al Civitas Metropolitano, ens rep per abordar com ha estat el seu pas per la lliga d'streamers, com va aconseguir arribar-hi, com han afrontat les crítiques i la salut del català en aquesta mena d'espais.

- Pregunta bàsica. Com arribes a ser narrador de la Kings League?

- És molt senzill. Igual que existeix el draft pels jugadors, hi havia una oferta per inscriure't i optar a ser narrador. Calia enviar un vídeo de mig minut, on feia una narració, i a uns quants ens van seleccionar per a una segona prova. Ens van posar un partit de mitja hora i l'havies de retransmetre. Era un partit absolutament infame, horrorós, de la patxanga de diumenge en mig camp de futbol onze. Suposo que buscaven algú que sabes remar quan no passa absolutament res al terreny de joc. Narrar quan hi ha entreteniment és fàcil, però dir alguna cosa quan no estan ni jugant és el més difícil. Al final em van triar. En principi, érem el Sergio Fera i jo. Després, a partir de la jornada 5, entren a l'equip un parell de persones més.

- Al principi, tot era molt nou, l'exposició mediàtica era molt forta. Després de sis mesos, ara que les aigües s'han calmat de manera relativa. Com valores la consolidació de la Kings League?

- La meva cara no és molt famosa i jo el que valoro és fer bé la meva feina. Tot allò que arribi a partir de la feina, bé, i si no, també. Cap problema. No ho busco de cap manera. De fet, el dia de la final del Camp Nou vaig marxar a peu i ningú em va parar. Simplement soc la veu. Les cares són els jugadors. He anat alguna vegada a prendre alguna cosa amb un d'ells i és una bogeria. Especialment els que venen del draft. Aquests sí que en sis mesos els hi ha canviat totalment la vida. Per mi és una feina i m'ho passo molt bé.
 

Albert Bermúdez, durant l'entrevista amb Nació Foto: Ricard Novella

 

- Sorprèn, als casters dels eSports els hi passa molt.

- La gent els veu la cara, tenen més protagonisme en les competicions... Nosaltres només som la veu de la lliga. Sento que faig més ràdio que televisió o xarxes.

- Hem vist que has començat a fer vídeos per incloure certes paraules a les teves transmissions. T'ha picat la curiositat per fer contingut?

- Tinc una feina que m'agrada molt als matins de RAC105, faig futbol a RAC1. Soc una persona que ve del món de la ràdio. A mi el fet de crear contingut no em crida. El Twitch ni m'ho he plantejat. Acabaria convertint-me en un esclau d'una feina que m'agrada molt. Potser ho acabaria odiant. Hi dedico moltes hores, però ja està. Em va agradar el format dels vídeos, ha funcionat i l'he continuat fent. No m'hi veig, simplement. És un joc que m'agrada fer.

- T'agradaria fer el salt als eSports o a una altra modalitat?

- És que jo vinc del món del futbol. A mi m'agrada molt narrar futbol. Alguna vegada he parlat amb el Sergio sobre videojocs i no em crida gens en absolut.

- La Kings va entomar moltes crítiques al principi. Noteu que heu superat el temporal?

- Sincerament, no ho hem notat massa. La meva feina és anar cada cap de setmana, narrar, passar-ho bé i prou. De fet, les crítiques a la lliga ningú se les ha pres de debò. Tinc la sensació que, des de dins, mai hi ha hagut una preocupació per cap crítica. Per exemple, les crítiques de la Lliga de Tebas. Quan un projecte molt gran en critica un de més petit és per què es pot sentir amenaçat. S'han rebut més com a elogi que com a res dolent.

- Com viviu els narradors els canvis frenètics de la Kings League?

- Està feta perquè sigui frenètica. Tot i que la bogeria van ser més les primeres cinc jornades. Ara tot està molt més estabilitzat. Tinc la sensació que no ha estat tan greu. Sí que ens hem d'aprendre moltes coses al principi, però jo hi vaig com a narrador de futbol. T'adaptes a les normes i ja està. És molt divertit. És un format que encara que acabin 5 a 2, saps que pot passar de tot. Fa que no et relaxis. M'agrada perquè preserves l'emoció i en la gran majoria de casos guanya qui s'ho mereix.

- La Kings ha crescut moltíssim en molt poc temps. La Queens, la Prince Cup, ara Amèrica... Teniu la sensació que tot va massa de pressa?

- La sensació de creixement hi és, però sobretot de consolidació. Quan comenci tot el tema d'Amèrica serà allà quan ens adonarem que tot plegat s'està fent molt gros. Hi ha molta gent que fa volar coloms, però jo treballo amb la mesura de les coses que sé. En la gran majoria de les coses demano que no me les expliquin. Vull trobar-m'ho. Tinc la sensació que, sí no ho fes així, narraria diferent les coses. M'agrada reaccionar, la mateixa intriga que té tothom.
 

Bermúdez, en un instant de la conversa Foto: Ricard Novella

- El format pot durar anys?

- No veig perquè no. Són temporades més ràpides. Això pot durar molts anys. Jo encantadíssim. Tinc la sensació que és la primera vegada que un projecte així online pot durar més de 5 o 10 anys perfectament.

- Què tal la relació amb els presidents?

- Són molt bons. Crec que han triat molt bé, encara que hi havia perfils que per mèrits propis podrien haver-hi entrat, els que tenim ara, els que han començat, ho fan molt bé i amb mi sempre han tingut un tracte molt proper.

- Com tot producte audiovisual, sempre es parlen de les audiències. És veritat que heu baixat una mica en aquest segon split, però us preocupa?

- No ens ha preocupat mai. De fet es va criticar molt que a Cuatro havia punxat molt. És un projecte que està fet per a una altra plataforma i és la cadena la que decideix pagar per tenir el format. Nosaltres ho fem per Twitch. Al primer split es van destapar moltes coses i es van mostrar moltes sorpreses, com el tema de Ronaldinho. Però en aquest segon han arribat Pirlo o Shevchenko, dos ídols per a mi, i sembla que la gent estigui anestesiada davant les novetats. El projecte no deixarà de continuar buscant la manera d'atraure gent.

- La Kings League t'ha obert portes? T'han vingut a buscar d'altres projectes?

- Jo, de moment, segueixo fent la meva feina. És veritat que és un aparador amb molta visibilitat i sempre hi ha la típica conversa per fer alguna cosa. Però res més enllà de tot això. És un món on tothom va a buscar-se les seves pròpies garrofes. No tinc cap necessitat de petar-ho a Twitch. És una plataforma molt esclava. No em sento tan interessant per passar a fer streaming. Cal tenir l'autoestima molt alta per fer això. Coses puntuals sí que surten i sempre són benvingudes. Com presentar jornades esportives o coses similars. Això és collonut, perquè sents la teva feina ben valorada.

- Tens la sensació que la Kings acabarà sent professional?

- Absolutament. El fet que hagin augmentat els seus és perquè creuen que la inversió val la pena. Hi haurà un punt que es podrà tenir gent que només es dediqui això. Sí, hi ha persones que només cobren 75 euros per partit, però després van a Twitch a fer streaming i comencen a ingressar diners.

- Com valores tots aquells que critiquen que el torneig no és futbol?

- A mi m'agrada molt el futbol. Existeix un xou, així que tenen un punt de raó. Els que són molt esnobs que marxin a veure un Getafe contra l'Almeria i que el gaudeixin. Sense cap mena de problema. Al final estic arribant a la conclusió és que la gent està disposada a criticar-ho tot. Esgota molt. He après a lidiar amb tot aquest públic que només sap dir aquest tipus de coses. No ho miris, cap problema. Ànims. Hi ha molta gent que no és capaç de ser feliç. A mi si no m'agrada, canvio.

- Diversos polítics es van asseure a les graderies del Cupra Arena i, fins i tot, Pere Aragonès va anar al Camp Nou a veure la Final Four. Internament com es va veure això?

- De sobte van arribar les municipals i vaig veure certes persones allà que em va sorprendre molt. Des del meu punt de vista personal, fins i tot, vaig pensar que no hi pintaven res. No em quadrava. Ja em conec el món polític que vol anar a certs llocs. Si algun polític vol anar a la Kings League això potser pot servir per donar-nos visibilitat. I poc més. No m'interessava ni la reflexió de per què està aquí cert polític.
 

Albert Bermúdez parla de les crítiques a la competició Foto: Ricard Novella

- Les crítiques al voltant de la presència del català a la Kings van ser intenses. Què en penses?

- Això van ser dos talls. Els dos de la Queens League. El català no està vetat enlloc. En el primer, en el moment d'entregar l'MVP, va ser un fet que Visa demana que allò tingui un objectiu comercial, especialment de cara a l'Amèrica del Sud. Per això, en aquell moment es demana parlar en castellà per fer talls. L'altre va ser les àrbitres parlant entre elles. El que els hi devien dir que la llengua vehicular és el castellà, però ja els hi devien dir després que durant el joc és igual l'idioma. És més, jo els escolto cada jornada: a entrenadors, jugadors, a mi se'm cola el català, al Romero. Sap greu que diguin que es veta. Perquè jo també hauria dit alguna cosa. Pràcticament tots els que hi treballem som catalans i ningú ens ha dit mai res contra la llengua. Els jugadors, amb els àrbitres, es criden en català entre ells.

- Afegir una narració en català a la Kings i a la Queens és viable?

- Ja m'agradaria. TV3 s'hi va interessar. Vam tenir Victor Patsi narrant la final de la Kings League. Tant de bo per sempre. Jo tampoc soc l'empresari per conèixer les xifres de si això és viable o no. Tant de bo, m'encantaria fer-ho a mi mateix. Em sentiria fins i tot més còmode. Entenc el problema. Un dels dos idiomes s'ha de preservar, l'altre funciona sol. Però de veritat tinc la sensació que mostrant-nos com un idioma que la gent el parla perquè vol no hauria de passar res. Catalunya és un país mestís.

- Un problema que es viu cada dia en la creació de contingut.

- El català no és que no vengui. Ho podem veure amb La Sotana. És veritat, però, que aconseguir l'èxit en castellà és més fàcil perquè hi ha més públic. El fet és que la Generalitat, per exemple, no ha apostat en certs projectes que haurien d'haver tingut impuls abans. Ara han començat el projecte EVA amb Spursito i està perfecte. Però tinc la sensació que la gent que decideix apostar per continguts en català no té l'edat per apostar per continguts online. Mentre això segueixi així, mentre qui decideixi què ha de consumir la gent de 15 anys siguin persones de 60 anys... Estic convençut que hi ha molts projectes en català possibles, però primer s'han de finançar. Perquè sense això és impossible. I potser tiraran pel castellà. Aquí hem vingut a menjar. La Generalitat, si detectés projectes en castellà i els donés suport per fer-ho en català, potser seria diferent. Tampoc soc ningú per dir el futur de tot plegat.

- Sembla massa difícil amb la de gent predisposada que hi ha.

- El que ha de fer Catalunya és fitxar la gent. "Cada divendres el teu contingut en català". I pagar-ho. Quant necessites? Arribem a un acord. I menjar-te els insults que rebràs, però vaja, tenen un preu. A vegades sap greu, prefereixo educar en les esquerres que en l'idioma. El català és una llengua per la qual s'ha de lluitar. Però primer s'ha de fer per uns valors. Trist que ho hagi de dir jo això, però és com ho veig.