Aquest 2023 està sent, sens dubte, un any en què la música en català està patint un procés de metamorfosi i alhora de consolidació. Després d'una dècada amb el mainstream ocupat per sons de pop-rock mestís amb influència de la rumba, la banda sonora de les festes majors està substituint progressivament les trompetes per bases de reggaeton i beats de trap. És el nou pop, segons apunten els experts. I tot i que ho fa amb retard respecte de la resta del món, la música urbana en català cada dia acumula més oients i omple més concerts i festivals amb els The Tyets com a punta de llança però també amb noms com el de Figa Flawas, Julieta i Mushkaa, entre d'altres.
Més enllà dels noms que ja s'han consolidat aquest estiu, transformant les bones xifres de l'hivern a les plataformes digitals en plens absoluts als concerts, el panorama català amaga cada cop més veus emergents amb una visibilitat encara limitada que fan música urbana.
La generació del 20
Durant el confinament, molta gent va aprofitar el temps sense sortir de casa per donar ales a la seva imaginació. I d'aquí van sortir-ne artistes com el Lluc, que tres anys després és una de les veus destacades del panorama emergent de l'urbà en català. Quan aquesta música encara era residual al panorama català, va aparèixer DE X VIDA, el primer disc d'aquest cantant de Santa Maria de Palautordera que va tenir en casa't amb mi interludi la seva cançó més exitosa.
El Lluc és només un dels cantants de l'òrbita urbana que van començar l'any 2020 de forma amateur i que tres anys després formen el panorama emergent. Es fan dir la generació del 20, i molts d'ells van participar en el single del mateix nom que forma part del segon disc del Lluc, Benvolguda Nostàlgia. A principis d'aquest estiu va sortir el seu tercer treball: peixcru shisha lounge. Alguns dels membres d'aquesta generació són Iglú, Massaviu, Roserona i Pol Bordas, entre d'altres. Cadascú amb les seves particularitats però compartint origen, conformen una proposta atractiva que, tot i això, té poca presència mediàtica.
Xicu, Sexenni i BAT Cheaterz
Tot i formar part d'un mateix estil musical, les propostes urbanes en català tenen molts matisos i poden ser molt diferents entre si. És el cas de l'artista Xicu i els grups Sexenni i BAT Cheaterz.
Xicu és un cantant que, tot i tenir una trajectòria encara curta, ja ha evolucionat des del so tendre a nivell de lletres i melòdic del seu primer disc, BLAU, a la proposta molt més dura i fosca del seu EP 22. L'amor, això sí, sempre com a eix fonamental del seu treball. Aquesta proposta contrasta molt amb la del grup Sexenni. Aquest grup de Lleida té cançons molt més festives, plenes de bon rotllo i farcides d'ironia. El seu gran èxit, De lao, ha sonat molt a la ràdio musical catalana i ja supera el mig milió de reproduccions a Spotify. La música dels BAT Cheaterz, d'altra banda, s'acosta molt més al trap pur i a vegades recorda a 31 FAM, per posar un exemple d'algun grup català que fa aquest tipus de música. Tot i no tenir encara cap disc publicat, singles com Menorca deixen clar el seu estil.
Els eufòrics
El talent show de TV3 Eufòria, que aquesta primavera ha emès la seva segona temporada amb molt bones dades d'audiència, s'ha convertit també en una font de nous artistes en la nostra llengua. Els que més han triomfat, de fet, ho han fet amb ritmes urbans. El Triquell, finalista de la primera edició, supera els 100.000 oients mensuals a Spotify amb un estil molt particular que podríem incloure dins l'urbà.
Més enllà d'ell, altres noms menys coneguts com la Scorpio o l'Alvert s'estan construint una carrera musical de la mà del reggaeton i el trap entre d'altres subgèneres. Ells dos, en concret, ho estan fent de la mà de la discogràfica Delirics, un segell independent que dona suport als artistes emergents però que també compta amb noms consolidats com 31 FAM i Flashy Ice Cream. Del seu cas i del de la resta de concursants de la primera edició d'Eufòria en vam parlar en un reportatge publicat aquest divendres.