Els Oscars són escenari de moltíssimes situacions. Una immensa catifa vermella, la flor i nata de la indústria cinematogràfica del planeta, milers de periodistes cobrint-ho des d'arreu del món, moviments als despatxos, nervis, moments icònics en pantalla, llàgrimes, discursos, incomoditats, llargues esperes... i moltes, moltes, moltes porres.

És una espècie de batalla subjectiva, entre crítics, que intenten veure el futur a través d'un Palantir imaginari per considerar que encerten el criteri d'un Hollywood que sempre juga al seu esport particular.

Els dos experts i crítics de Nació (Marta Ferrer i Víctor Rodrigo) hem decidit endinsar-nos en aquesta batalla. Posem per davant els premis més destacats i reconeguts dels Oscars per fer una tria personal.

Encara que coincidim en diversos aspectes, la festa de Hollywood (perquè és seva i només seva) pot suposar sorpreses notòries o decepcions inconsolables. Podria ser el nostre cas. Tot i així, amb l'esportivitat absoluta que ens caracteritza, aquí us deixem les nostres apostes.

Millor pel·lícula

Qui guanyarà:

Marta Ferrer i Víctor Rodrigo — Oppenheimer 
Hi ha poc marge de dubte. Seran els Oscars més previsibles de la història, i la cinta de Christopher Nolan ha arrasat en absolutament tots els premis que venen abans dels Oscars. El seu triomf a les sales ha certificat el que ja sabíem: que a l’Acadèmia li agrada més un biopic que a Xavi un quadrat al mig del camp, i que serà la manera de tornar-li a Nolan un reconeixement que fa temps que li deuen.

[noticia]260284[/noticia] 
Qui m’agradaria que guanyés:

Marta Ferrer — Oppenheimer
Tècnicament força impol·luta a excepció de l’explosió final, amb grans actuacions, una direcció èpica, i un guió excels dintre de la grandesa històrica que ha d’explicar. En un any molt competitiu, és una de les millors pel·lícules, i el premi serà merescut. Tot i que, si sóc 100% sincera, en el meu món ideal guanyaria Barbie.

Víctor Rodrigo — Past Lives
Soc un somiador absolut i genero un escenari completament irreal, donades les circumstàncies dels Oscars, els precedents històrics i la història que situo com a guanyadora. L'òpera prima de Celine Song és d'una bellesa exquisida, és una sacsejada al cor, a l'ànima, a tots els ossos del cos d'una persona que sàpiga distingir la sensibilitat d'una història d'amor ben explicada, però també ben dolguda. És per mi, gairebé, la millor pel·lícula de l'any. I m'encantaria que obtingués un reconeixement.

[noticia]264668[/noticia]

Millor direcció

Qui guanyarà:

Marta Ferrer i Víctor Rodrigo — Christopher Nolan
Veure categoria anterior. Una pel·lícula meravellosament dirigida, d’una complexitat extrema per tots els imputs i elements que ha de gestionar, i cinematogràficament molt ambiciosa.
 
Qui m’agradaria que guanyés:

Marta Ferrer — Christopher Nolan
S’equivoca fent que la bomba atòmica sigui pràctica i no CG, i, així, el clímax de la pel·lícula és decebedor? Sí. Però, objectivament, fa anys que s’hauria d’haver endut el guardó, per Interstellar, o la trilogia The Dark Knight, o Inception. I tot i que el que fa a Oppenheimer és meravellós, no puc evitar pensar que passarà com amb DiCaprio i The Revenant: l’acceptarem perquè és el que toca, però lamentarem que no fos per una pel·lícula més distintiva.

Víctor Rodrigo — Martin Scorsese
Una de les grans injustícies de la història dels Oscars és que Scorsese, un dels millors cineastes de tota la història, només tingui un guardó com a director. Un. Només un. The Killers of the Flower Moon és una espècie de rèquiem social (amb The Irishman fa el seu film mafiós crepuscular) amb el que posa el mirall a la història dels EUA des d'una perspectiva atrevida, des d'una narrativa arriscada i un muntatge pioner a la seva vida. I té 81 anys.
 

Millor actor protagonista

Qui guanyarà:

Marta Ferrer i Víctor Rodrigo — Cillian Murphy: Ha fet el que es coneix com un clean sweep: és a dir, que ha guanyat tots els premis grans i importants que s’han entregat abans dels de l’Acadèmia. I contra això, poca cosa s’hi pot fer. És la interpretació protagonista de la qual ha esdevingut la pel·lícula de l’any. Ganes de veure quin discurs s’ha preparat.
 
Qui m’agradaria que guanyés:

Marta Ferrer — Paul Giamatti: Cillian Murphy m’agrada, però un cop l’has vist a Peaky Blinders t’adones que no hi ha tanta distància entre el seu Oppenheimer i el seu Thomas Shelby. En canvi, Giamatti es mou majestuosament entre el drama i la comèdia amb una habilitat única, en una pel·lícula molt subestimada i apartada per la seva qualitat. És una interpretació més interessant, rodona, i emotiva. Llàstima que es quedarà a les portes.

Victor Rodrigo — Bradley Cooper: No ens amaguem gens. Tots sabem que Cooper va concebre Maestro per a la cerimònia dels Oscars. Preparació, interpretació, cinematografia, enfocament de la història, repartiment, la promoció, el màrqueting, de la mà de Netflix... tot anava pels Oscars. És una pel·lícula amb carències, però és un film apassionat, que va captar la meva atenció des del primer segon. Per qui? Per Cooper. Pràcticament, la millor interpretació de la seva carrera. Posats a somiar...

Millor actriu protagonista

Qui guanyarà:

Marta Ferrer — Lily Gladstone
De totes les nominades és, amb diferència, l’actuació que menys em va impactar. Molt descafeïnada, i tan minimalista que gairebé és inexistent. Però té al darrere una narrativa que als acadèmics els fa trempar: artista indígena, protagonista (realment secundària, però això ja és un altre tema) d’una història sobre la crueltat blanca amb el poble indígena nord-americà, que podria fer història convertint-se en la primera actriu indígena a aconseguir-ho. Està cantat, perquè la culpa i la hipocresia estatunidenca no té límits, i es pensen que guardonant una actriu esborren anys de colonització cruel. A part, que ha guanyat el Premi SAG, i als Oscars hi voten els mateixos. Vull dir que...

Víctor Rodrigo — Emma Stone
És inconcebible un escenari diferent al d'Emma Stone recollint el seu segon Oscar i situant-se en un panteó únic de catorze dones que han sumat múltiples guardons. Encara que, com apunta la Marta, Gladstone té un camí marcat per la narrativa de la redempció de Hollywood (i jo, considero, que fa un gran paper a The Killers of the Flower Moon) no és, ni de bon tros, el diamant que es treu Stone de l'ànima. No concebo un escenari diferent.
 
Qui m’agradaria que guanyés:

Marta Ferrer i Víctor Rodrigo — Emma Stone
La de protagonista femenina és, amb molta diferència, la cursa més ajustada d’aquesta temporada de premis, i per molt que m’encantaria que hi hagués sorpasso, Stone està destinada a perdre immerescudament l’any que ha efectuat el millor paper de la seva carrera. La seva Bella a Poor Things és el motiu pel qual es va inventar la feina d’actor: tan rodona, explosiva, atrevida i acurada que sembla impossible que ningú més li pugui donar una vida tan real. La seva és una feinada extraordinària de creació, encarnació, i ideació d’un personatge que és un cant a la llibertat –sexual, femenina, intel·lectual. La seva injusta però inevitable derrota serà un escàndol més gran que els arbitratges de Gil Manzano.

[noticia]263783[/noticia] 
 

Millor actor secundari

Qui guanyarà:

Marta Ferrer i Víctor Rodrigo — Robert Downey Jr.
Com en el cas de Gladstone, Downey Jr. té a favor una narrativa de superació, d’au que renaix de les seves cendres que ni el tauró Ferran Torres. Després d’una carrera tacada per les drogues, la presó, i el suplici de l’Univers Cinematogràfic Marvel, Downey Jr. ha trobat en Lewis Strauss i Christopher Nolan dos aliats per evidenciar que la seva carrera encara té gas i pot ser molt més del que ha estat. El premi —que també li donaran després d’una carrera imbatuda— serà la cirereta del pastís que veurem si el farà reflotar definitivament, o li passarà com previsiblement li va passar l’any passat a Brendan Fraser. Que, algú se’n recorda d’ell, ara?

Peu de pàgina (VR): L'Acadèmia tornarà a situar el llistó a un nivell molt baix si l'actuació de Downey Jr, que és solvent, suposa un Oscar. Els camins de redempció i la feina de producció entre bambolines ens situen en escenaris que, com ja ens passa si mirem enrere, en uns anys tothom quedarà sorprès perquè el seu paper de Lewis Strauss fos ni tan sols nominat.
 
Qui m’agradaria que guanyés:

Marta Ferrer i Víctor Rodrigo — Ryan Gosling
Se’l va ignorar per The Nice Guys, i se’l va castigar sense premi després de La La Land, i en els anys entremig Gosling no només s’ha assentat com un leading man, protagonista, més que talentós, sinó que, a sobre, ho ha fet passejant-se còmodament per diversos gèneres. Ha dominat la ciència-ficció, el drama, el musical, i ara, de nou, la comèdia, i ja ha passat prou temps per assumir que és el punt més fort de Barbie. I que la seva actuació és tan hilarant com compromesa amb el que pretén el film. Si l’Acadèmia no ignorés sempre les comèdies en favor del drama, Gosling hauria d’arrasar aquest any. Ens haurem de conformar amb la seva actuació d’I’m Just Ken durant la gala, quin remei.

Millor actriu secundària

Qui guanyarà i Qui ens agradaria que guanyés:

Marta Ferrer i Víctor Rodrigo —Da’Vine Joy Randolph
Essencialment, perquè no hi ha ningú més que li pugui treure el lloc. Tot i que ha estat un any de protagonistes molt potents, les secundaries han quedat força buides. La cosa seria diferent si, com seria lògic, Gladstone competís en aquesta categoria. Però la veritat és que Joy Randolph és un dels tres pilars forts de The Holdovers, i sense ella la pel·lícula no té ni sentit ni un to tan rodó com l’acaba tenint.
 

Millor pel·lícula internacional

Qui guanyarà:

Marta Ferrer — The Zone of Interest
Com passa amb Gladstone, la narrativa avala el film de Jonathan Glazer: la ferida nord-americana amb l’Holocaust encara està oberta, i qualsevol pel·lícula que abordi la temàtica és susceptible de ser ultra lloada. I com que els estatunidencs no estan massa acostumats a veure cinema europeu, quatre filigranes creatives de direcció els sembla magnífic. Més clar, impossible.

Víctor Rodrigo — La Sociedad de la Nieve
Confiança absoluta en Bayona i en Netflix. Encara que té opcions limitades per dues de les seves competidores i que va marxar amb les mans buides dels BAFTA, els Globus d'Or i els Satellite, l'escenari de Los Angeles és molt diferent. Té certa tendència a la sorpresa i vull encreuar els dits perquè enguany, aquesta sorpresa, caigui en la categoria del director català. Motius en sobren perquè surti premiat.
 
Qui m’agradaria que guanyés

Marta Ferrer i Víctor Rodrigo — La Sociedad de la Nieve
No és perquè sigui català —que una mica també— però Juan Antonio Bayona ha dirigit el film més grandiós de la seva carrera amb un talent descomunal i una mirada rere la càmera única i pràcticament perfecta. La història dels supervivents de l’accident dels Andes ha emocionat arreu del món, especialment als Estats Units, però lamentablement, crec que la seva candidatura no arrossega la mateixa força dramàtica i històrica sobre els acadèmics.

[noticia]263887[/noticia] 

Millor pel·lícula d’animació

Qui guanyarà:

Marta Ferrer — The Boy And The Heron
L’última obra —que no la que posa punt final a la seva filmografia, com el mateix director japonès ha deixat caure múltiples vegades— de Hayao Miyazaki és una meravellosa oda a la seva carrera, a tot el que fa que la seva animació sigui única i especial. I també és una reflexió dura, trista i crítica sobre el llegat artístic que ha emocionat, i molt, els nord-americans. Des d’El viatge de Chihiro no guanya un Oscar, a més, i potser ara seria el moment d’homenatjar-li la carrera.

Víctor Rodrigo — Spider-man: Across The Spider-verse
És la millor pel·lícula d'animació de l'any i, segurament, de les millors en general de tota la temporada que ja hem deixat enrere. Una seqüela impecable, una tècnica original depurada, que crea càtedra i ha deixat empremta en milions de persones. Necessària per a la frescor que inspira en l'univers Marvel fora del MCU, però especialment pels elements que la construeixen: personatges, BSO de Metro Boomin i la fotografia (encara que sigui animació). 

[noticia]263729[/noticia] 
Qui m’agradaria que guanyés

Marta Ferrer i Víctor Rodrigo — Spider-man: Across The Spider-verse
Per tot el que ha suposat tècnicament per a l’animació, per la creativitat que supura i l’esforç de tots aquells que hi han treballat, la pel·lícula d’animació sobre el superheroi que encarna Miles Morales és històrica. Ja ho va ser la primera part —que es va endur l’estatueta— i amb aquesta segona han subratllat encara més totes les seves virtuts i proeses. Una història preciosa, un guió especialment inspirat, i una banda sonora de traca acaben d’arrodonir la que ha estat una de les millors pel·lícules de l’any. I l’Acadèmia li hauria de reconèixer el mèrit.

[noticia]257715[/noticia]
[plantillavirals]