Mullar-se en política

L'Eurocopa és un oasi per a desenes de milions de persones. Durant aquests dies, el futbol es converteix en una espècie d'anestèsic o psicotròpic -absolutament necessaris, que ningú es cregui que és un discurs negatiu o catastrofista- per a una infinitat de problemes. Els personals, els quotidians, els laborals... I fins i tot els geopolítics. També per als més joves, que estan esperant a saber les notes de tall de la Selectivitat 2024 per entrar a les universitats o els estudiants que estan acabant ara els exàmens finals o enceten les recuperacions. En tot aquest bàlsam, pot caure en un pou unes reclamacions pràcticament insòlites: les declaracions de diverses estrelles de futbol de França per demanar el vot per frenar la ultradreta. El darrer va ser Thierry Henry, més que conegut a Barcelona, que se sumava a jugadors de la potència de Kylian Mbappé o Ousmane Dembélé.

En un continent o en un país com el nostre on ha quallat de manera profunda el mantra que la política no es pot barrejar amb l'esport, assistir a aquests episodis genera un senyal de canvi de paradigma que cal reivindicar. Especialment per als més joves, que en un període d'estiu com aquest són els que tenen més oportunitat d'enganxar-se a tot el que passa durant el torneig europeu. Que Mbappé, Dembélé, Henry o Marcus Thuram no es tallin a l'hora de parlar sobre política i reivindiquin els valors socials o de llibertat contra els arguments de l'extrema dreta xoca frontalment amb un període d'auge dels autoritarismes que, com hem explicat a Next, té com a gran objectiu el públic adolescent i els nous votants de 18 anys.

Per a les eleccions del 12-M, vam fer una radiografia sobre la desafecció política entre els més joves i vam insistir en la preocupació perquè la ultradreta agafés força gràcies a les xarxes socials. A l'estat espanyol, que els esportistes d'elit participin del debat polític és una situació pràcticament estrambòtica. Només en els anys més convulsos del procés vam poder veure certes espurnes -més aviat nacionalistes o conservadores- que res tenen a veure amb el que està passant a França. Els joves jugadors de la selecció francesa són conscients del seu poder mediàtic, especialment amb els joves. Als Estats Units hem vist com jugadors de l'NBA o l'NFL participaven de les protestes del Black Lives Matter quan la policia va assassinar George Floyd. Hem vist a LeBron James frenar la competició per lluitar contra el racisme o aixecar la veu contra polítics retrògrads i fins i tot, amb Stephen Curry, negar-se a visitar la Casa Blanca per encaixar la mà de Donald Trump en una cerimònia tradicional que mai cap altre equip victoriós havia negat.

La força d'aquesta mena de missatges penetra de manera contundent en uns joves que es veuen bombardejats a xarxes com TikTok o Instagram pels influencers ultres. En una situació d'excepcionalitat com viu França per l'auge dels extremismes, la veu de jugadors com Mbappé demostra la necessitat de trencar amb aquest tabú sobre l'esport i la política que no es pot repetir per a les noves generacions. L'hora és greu, que dirien els més savis, però el més greu són els timelines dels nostres joves. Combatre l'extrema dreta és un partit que no es pot perdre.

Fins la setmana vinent!