Qui més qui menys coneix la Juliana Canet. Multidisciplinària a nivell audiovisual, forma part de les vides digitals de les generacions més joves des de fa anys i és membre permanent del contingut que produeix la CCMA ja sigui a la televisió i ara especialment a la ràdio. Deixant enrere el polèmic episodi que van protagonitzar amb el Que no surti d'aquí, la Juliana -la tutejarem, perquè els catalans tenim aquesta mania de tutejar tota aquella persona que ens cau bé o que, pitjor encara, creiem que coneixem perquè és propera- és molt activa creant contingut. Vídeos a TikTok o a Instagram, també a YouTube, explicant la seva vida, fent pinzellades sobre esdeveniments en els quals participa, parlant amb amics, relatant anècdotes o fent trends virals, com tota persona de la seva edat. Matís, ni que servidor en tingués 50, però vaja, apropar-se a la trentena a vegades et fa semblar un pedant.
Tornant al fil, la Juliana Canet fa vídeos, sí, però a diferència de la gran majoria de creadors de contingut, els crea amb una propòsit que parteix més de la consciència, la moral i les idees que no pas de la mercantilització. I com ho sabem? Doncs perquè Juliana Canet treballa a Catalunya Ràdio, a TV3, a la CCMA, i no ha tingut cap problema a fer un vídeo contundent, reivindicatiu i activista, per què no dir-ho, sobre el mal funcionament de Rodalies. Una xarxa ferroviària que ella coneix perfectament, perquè l'agafa cada dia per venir a Barcelona. No té cap mania en abocar-hi enfocament polític, sobre per què creu que els trens a Catalunya funcionen com una PlayStation 2 cap per avall ni tampoc gens de por en mencionar els polítics que considera responsables.
Precisament, per què l'hauria de tenir? Per què tan pocs creadors de contingut, de l'estil de la Juliana, són incapaços de fer aquesta mena de discursos? Els precedents són pocs, com la Laura Grau o el Cabrafotuda. Però amb la repercussió de la Juliana no en podríem citar gaires, per no dir-ne cap. Que per què l'anomeno a ella? Perquè treballa a la CCMA i això no la cohibeix. Perquè els influencers, comunicadors amb rellevància o personalitats digitals no són només comercials de marques, agricultors de likes o addictes al engagement en plataformes com TikTok o Instagram. Almenys no haurien de ser-ho.
A escala estatal ens hem trobat grans noms, des d'Ibai Llanos passant pels que fan més pudor reaccionària, com El Xokas o TheGrefg, que no han tingut pèls a la llengua per parlar de temes com els impostos. També han gaudit de la seva suposada impunitat digital per vomitar bilis sobre dones polítiques, com Irene Montero, o per subscriure fil per randa missatges d'ultradreta. Per això mateix el precedent de la Juliana (perdona'm, Canet, per tutejar-te) és molt important. Perquè amb elegància, qualitat i, especialment, sense una buidor populista, també es poden fer continguts crítics amb les dificultats del dia a dia dels usuaris, els seguidors, oients o espectadors. I no estaria gens malament que tothom seguís el seu precedent.
El timeline de Next
· El PSC i la política de la distracció; per Noelia Karanezi
· «Els paguen un sou per tocar-se els...»: esclaten les xarxes per un vídeo de TikTok en un McDonald’s
· «Parenostre»: el llegat tan gran i preocupant de Pujol és impossible de retratar en una pantalla; per Marta Ferrer
· La IA i Studio Ghibli: la polèmica darrere de l'última tendència a xarxes
Fins a la setmana vinent!
