Alguns mitjans, personalitats, activistes i fins i tot la Universitat de Barcelona han decidit marxar de la plataforma X. Encara que la justificació sigui diferent en la forma, el fons de la qüestió és el mateix: el triomf de l'extrema dreta en l'anteriorment conegut com a Twitter, el rumb de la xarxa social amb Elon Musk al capdavant i la seva aliança amb Donald Trump, que suposa l'obertura de la capsa de Pandora per a molts monstres digitals. Són motius nobles, sens dubte. Però més enllà del gest, la situació preocupant que vivim en els entorns digitals requereix altres accions més enllà de les que suposen sortir per la porta del darrere d'una plataforma la qual, senzillament, li has deixat d'importar un rave.

Insistim, és legítim estructurar una decisió com la d'abandonar X a través de l'argument pel qual no vols compartir espais viciats, condicionats i dominats (també per l'algoritme) per una ment tan neoconservadora com la de Musk. La pregunta és: i per què aquesta gent no marxa d'Instagram o deixa de fer servir WhatsApp? Per què no es donen de baixa del vídeos de YouTube o no es tanquen els seus comptes de Facebook? No és una posició reduccionista a l'absurd. És una reflexió sobre la situació actual de la polarització política a les plataformes i xarxes digitals.

Meta, l'empresa de Mark Zuckerberg que té en propietat Facebook, Instagram i WhatsApp, ha estat condemnada per vulnerar la privacitat dels seus usuaris, per vetar contingut i permetre'n d'altres com la pornografia infantil, la violència o el d'ultradreta. Cal recordar que la victòria de Donald Trump el 2016 està completament influenciada per Facebook amb l'escàndol de Cambridge Analytica. Hem deixat d'enviar-nos missatges per la més que universal plataforma verda? O ja no publiquem els stories a través d'Instagram per una qüestió de moral? Si ens centrem només en el discurs de la ultradreta, tenim precedents. Els grans fòrums d'internet com 4chan, 9gag o Reddit ja van ser absorbits completament per discursos reaccionaris que han acabat vertebrant moviments com l'incel als Estats Units i han acabat sent els veritables altaveus de moviments reaccionaris. Només cal gratar una mica per veure que l'assalt al Capitoli dels EUA el 2021 es va cuinar a la cova de Reddit.

Ha tancat Reddit? Ha deixat d'entrar-hi la gent a mansalva a buscar pornografia, consells de cuina, comentaris sobre vehicles o generar debats a través de videojocs competitius? No. Un altre dels escenaris més nocius per als nostres joves -que al final, són els més perjudicats de tots aquests espais, no mitjans de comunicació o facultats- és el de YouTube. Com ja us vam radiografiar fa un temps, allà el conreu d'idees cavernàries i casposes és més extens del que alguns poden creure. A la plataforma més famosa de vídeos hi conviu tothom. I totes elles tenen algoritmes, amb intel·ligència artificial per entremig. I cal que ens posem a examinar TikTok una altra vegada i les seves implicacions en privacitat, dades o geopolítica? Les pràctiques abusives i nocives de totes aquestes plataformes no han provocat un èxode massiu. Tot el contrari: cada vegada hi ha més iniciatives, estratègies i polítiques per "crear contingut allà on els nous públics consumeixen audiovisual o informació".

Marxar d'X, doncs, de què serveix? En termes pràctics, absolutament de res. Regalar espais als moviments d'ultradreta és un error absolut, encara que el tauler del joc estigui trucat i les peces estiguin marcades per un algoritme tendenciós. Per aquesta mateixa regla de tres, abandonem les cambres parlamentàries i totes aquelles taules de debat en mitjans de comunicació on apareixen blanquejadors d'aquestes idees retrògrades o prehistòriques. Deixar de banda espais que abans havien estat bandera de la llibertat de pensament o d'expressió perquè un magnat -el més ric del món- aparegui amb un talonari i comenci a regalar ticks blaus a tots aquells que subvencionin les seves fílies digitals o espacials és una trampa en la qual només cauran aquells que diuen estar en contra del que representa Musk. L'últim que marxi de Twitter -com trobem a faltar dir-li així i no com si estiguéssim parlant d'una incògnita en una equació de segon grau- que tanqui la porta, però que després no es queixi si darrere seu surten en tromba tots els problemes a escala digital.

Fins la setmana vinent!