La irrupció de la intel·ligència artificial (IA) ha posat en alerta al sector del doblatge que s'ha unit per reivindicar la importància de la seva feina, així com el seu valor artístic. Ho ha fet davant la possibilitat que les empreses optin per aquest tipus de tecnologia en un futur, però també perquè s'ha trobat que als contractes amb les distribuïdores no hi ha clàusules específiques que garanteixin que no es faran servir les seves veus per entrenar-la. Roger Isasi-Isasmendi, del sindicat Doblatge Unit de Barcelona (DUB), defensa la preocupació per la implementació de la IA ha arribat al món del doblatge, on diversos professionals del sector han començat a aixecar la veu per reivindicar la seva feina.
Entre les seves principals peticions, està la de fer que les distribuïdores incorporin una clàusula amb la qual es protegeixi les seves veus i es garanteixi que aquestes no es puguin fer servir per entrenar cap d'aquestes tecnologies. "Nosaltres no hem cedit mai la nostra veu per aquests usos, ho hem fet per la reproducció i la venda de cada obra, però no per això", detalla Isasi-Isasmendi. A l'hora de fer la petició, el sector s'ha trobat amb moltes dificultats i, en l'actualitat, encara hi ha tres grans plataformes amb qui no s'ha arribat a un acord.
Com a mesura de pressió, l'actor de doblatge explica que – en l'àmbit estatal – s'estan deixant de signar certs contractes, un fet que provoca que s'hagin aturat alguns projectes i que hi hagi professionals que no hagin acceptat propostes concretes. "La gent posa el cos i el pa de cada dia per defensar uns drets que són bàsics", subratlla, "és evident que hi haurà coses que es començaran a fer amb IA i difícilment ho podrem aturar". En la mateixa línia, s'expressa Masumi Mutsuda, actor de doblatge i també membre de DUB, que insisteix que no es pot anomenar doblatge a diversos experiments que s'han fet amb IA. "Els models de generació que es creen s'han d'entrenar amb unes veus i continguts, i el que no volem és que les distribuïdores facin servir el material que hem anat cedint per coses molt concretes", assenyala.
Per Mutsuda, que també és enginyer, un dels esculls és que moltes d'aquestes clàusules fan referència a la cessió per a "qualsevol tecnologia existent i no existent, pel futur i per sempre", un fet que és "qüestionable" però, a la vegada, convenient per les distribuïdores que no es volen "tancar portes" per segons quines coses. La ja anomenada clàusula IA s'ha negociat en alguns casos, i en d'altres encara estan obertes les converses, tot i que l'actor sosté que s'està avançant "positivament". Segons Estel Tort, també actriu de doblatge, l'inconvenient és que fins ara hi havia un "buit molt gran" pel que fa a la legislació. "S'està començant a fer, però és un procés molt lent i s'han d'aprovar unes lleis que no entraran en vigor fins més endavant, i per això és complicat començar un enfrontament legal", admet, "estem en un punt complicat".
Reclamen un conveni en condicions
Una altra de les reivindicacions que va propiciar el naixement de DUB va ser la manca de conveni. Actualment, el sector no en disposa des del 2013, un fet que els porta a treballar a través d'uns pactes d'empresa que els professionals no troben que garanteixin la suficient "protecció". Mutsuda, membre del sindicat, recorda, per exemple, les diferències amb Madrid, on sí que tenen un conveni. "Ens trobem que es van separant de nosaltres i això genera preocupació perquè estem cobrant poc pel que hauria de ser i també perquè ens poden percebre com una competència deslleial", lamenta.
Isasi-Isasmendi, per la seva banda, opina que és una eina fonamental per donar "estabilitat al sector" que actualment compta amb uns 350 actors, director i ajustadors de doblatge, 250 dels quals formen part del sindicat. "Els estàndards amb els quals treballem no donen resposta al canvi de paradigma, i per això necessitem una actualització que doni protecció a la gent que es dedica a fer doblatge a Catalunya", conclou.